Si el llimoner et dona llimones, fes-ne licors (i pastissos)

En plena florida dels llimoners, els licors de llimona són una opció excel·lent per aprofitar la fruita. La tendència d’elaborar limoncello casolà és una tradició molt arrelada a certes zones d'Itàlia, com la Campània, on no hi ha casa que no en faci, sigui per a consum propi o amb intenció de regalar-ne. “Es beu al final dels àpats, amb les postres, perquè és dolcet. No és com si prenguéssiu un got de ratafia, perquè no és un digestiu”, explica Antonella Speranza, italiana i autora del blog La pasta per als catalans.

El primer pas per elaborar licor a casa és tenir els ingredients i estris imprescindibles. Per fer dos litres de limoncello es necessiten deu llimones de mida mitjana (de les quals es fan servir només les peles), un litre d’alcohol de producció alimentària de 96% -aclariment: no és el que es ven a les farmàcies-, aigua mineral, sucre, un pot de vidre hermètic amb tapa gran -per macerar- i una bonica ampolla de vidre de dos litres per posar-lo quan estigui acabat. “De tots els ingredients, el que és complicat de trobar és l’alcohol alimentari, força difícil de comprar a Catalunya”, diu Speranza. A Itàlia, i a altres països més propers com a Andorra, el preu d’un litre d’alcohol destinat a preparació de licors costa entre 3 i 4 euros. “S’ha de comprar alcohol per a licors; si en comprem un que tingui un altre gust incorporat, com l’anís, ja no estarem fent licor de llimona”, avisa Speranza.

Es comença pelant les llimones amb un pelapatates que permeti arrencar només la part groga de la fruita i no la blanca, que aportaria a la recepta massa amargor. Un cop tenim les peles, les col·loquem amb el litre d’alcohol dins d’una ampolla hermètica, ben tancada. “S'ha de deixar macerar entre quinze dies i un mes”, explica Speranza. Passat aquest temps, podrem comprovar que la pela de la llimona ja no és groga sinó blanca per acció de l'alcohol. Llavors caldrà filtrar el líquid, procés que es fa amb l’ajuda d’un embut i un colador, i abocar-lo en una ampolla de vidre perquè s'hi generi el licor de llimona. Important: no hi ha de passar cap pela.

El següent pas és preparar un almívar amb aigua mineral i sucre. Una proporció adient pot ser d’un litre d'aigua per vuit-cents grams de sucre. “Col·loquem aigua i sucre en una cassola a foc baix. L’aigua no ha de bullir i el sucre s’ha de barrejar bé”, diu Speranza. Sobre la quantitat de sucre, l’autora del blog La pasta per als catalans explica que el licor de llimona és, per definició, dolç, però tampoc no cal passar-se.

Quan l’almívar està llest, un parell de minuts d’escalfor a la cassola i s'aboca dins de l’ampolla on hi ha l’alcohol colat. A partir d'aquí ja només caldrà esperar entre un i dos mesos per comprovar el resultat final, encara que un cop barrejat l’almívar amb l’alcohol es podria prendre al moment. El consell que ens dona l'especialista italiana és deixar reposar-lo a temperatura ambient i després filtrar-lo amb cotó fluix, perquè hi quedin impregnades les impureses. L'objectiu és que quedi el licor fi en l’ampolla definitiva de vidre i serà llavors quan el limoncello estarà preparat per desar-lo al congelador. “Com que té una proporció alta de sucre i alcohol, no s'arriba a congelar”, explica Speranza, que afegeix que s’ha de consumir ben fred. 

El resultat final dependrà molt de la qualitat de les llimones que haguem utilitzat. “Com que només en fem servir les peles, com més bones siguin millor, d'aquí que està bé apostar per les ecològiques”, opina la bloguera, que ens dona una bona idea per a les llimones sobrants: esprémer-les i congelar-ne el líquid en glaçoneres. “Es pot posar al te, per exemple, o fer servir per fer altres begudes que ens agradin”, diu Antonella Speranza.

Més enllà dels licors

Una altra bona opció per als amants de les llimones es fer-ne cremes dolces. El primer pas és tallar-les per la meitat i esprémer-les per obtenir 200 grams de suc, que colarem. Tot seguit s’hi afegeixen sucre, ous i mantega, i es cou tot a foc mitjà fins que arrenqui el bull. En aquell moment s’haurà de retirar la barreja del foc, ja que no ha d'arribar a bullir en cap moment. Mentre s'escalfa la barreja, es poden anar hidratant dos fulls de gelatina en un bol ple d'aigua. Així, quan la barreja de llimones, ous, sucre i mantega s’hagi retirat del foc, s’hi deixaran caure a dins les fulles de gelatina, prèviament ben escorregudes perquè no hi entri aigua. Es mescla tot bé amb l’ajut d’unes varetes de cuina fins que tots els ingredients quedin ben amalgamats i la crema de llimona estarà preparada. Finalment, li caldrà un repòs a la nevera de dues hores, com a mínim, abans de ser consumida.

Les proporcions dels ingredients de la crema de llimona són: 200 grams del suc de llimona colat, 180 grams de mantega, 180 grams de sucre, 180 grams d’ou i les dues fulles de gelatina. La crema de llimona es pot menjar sola, però un bon truc és tirar-hi per sobre bocins de galeta esmicolada, o a l'inrevés, posar la galeta trinxada a la base d’un got i la crema a sobre.

Una crema de llimona acompanyada amb un got de licor de llimona pot ser un bon final per a un àpat de temporada.