Llogar la roba: la nova manera de vestir que creix i arrela

BarcelonaTant la brusa estampada de colors com els pantalons negres que porta posats la dissenyadora d’interiors i community manager Laura Acosta no són seus. Els ha llogat per internet. A l’armari té més peces com aquestes: li arriben a casa en unes caixes, se les posa durant un mes i els hi recullen. No cal ni que les renti. “Durant la pandèmia vaig veure que no necessitava tanta roba i només feia servir una part de la que tenia a l’armari”, explica aquesta barcelonina, de 33 anys. Llogar peces per al dia a dia s’ha convertit en un recurs pràctic per a molts consumidors i podria instaurar-se per a tota la vida. No només perquè és un model d’economia circular i col·laborativa, sinó perquè és més rendible, no cal comprar roba i complements per lluir-los, permet variar l’estil, les peces s’optimitzen i es fomenta la sostenibilitat.

La indústria de la moda és la segona més contaminant del món, segons l’ONU. Es calcula que produeix més emissions de carboni que tots els vols i transports marítims internacionals junts. Només per confeccionar uns pantalons texans es necessiten entre 2.000 i 3.000 litres d’aigua, tal com recull una investigació de la Universitat Politècnica de Madrid. Un consumidor compra de mitjana un 60% més de roba que fa una dècada i una peça se sol fer servir només deu cops abans de ser llençada. Gema Gómez, fundadora i directora de la plataforma d’informació i consultoria de moda i sostenibilitat Slow Fashion Next, subratlla que aquest model “és inviable”. Per això té clar que “si allarguem la vida dels productes i evitem que l’armari s’ompli de roba, serem més sostenibles”. Donar una segona vida a la moda fent que torni a tenir una utilitat després del seu ús és el que fomenta l’economia circular. “No són només les empreses les que tenen la responsabilitat de cuidar el planeta; nosaltres, com a consumidors, també hi tenim molt a fer en lloc de comprar tanta roba i llençar-la”, puntualitza la professora d’economia i empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Neus Soler.

Roba penjada i no utilitzada

Menys de l’1% del material utilitzat per produir roba es recicla en roba nova, segons dades de la Fundació Ellen MacArthur. “Amb el lloguer, si no t’agrada la peça, la tornes”, explica Mar Frigola, assessora d’imatge personal i professional. “Així evites armaris plens i amb l’etiqueta encara penjant a les peces”, afirma aquesta experta, directora de l'empresa d'assessoria d'imatge i estilisme Saldemar.cat. El conegut com a principi de Pareto, o llei 80/20, diu que el 80% dels resultats es deuen al 20% d'esforç, i aplicat a la roba que tenim a l’armari seria que la portem posada només en un 20% de les ocasions. Però mentre llogar apartaments o bicicletes és una pràctica molt estesa, i des de fa temps, el lloguer d’articles de roba aixeca cert recel en part de la població. “Les plataformes de lloguer de roba són la resposta col·laborativa en moda a les plataformes similars que existeixen per compartir cotxe o habitatge. I són més pròpies de la generació Z: els nascuts entre els 90 i l’actualitat, que han pujat amb aquest concepte de compartir”, especifica Gómez.

Les clientes d’aquestes plataformes de roba acostumen a tenir entre 25 i 40 anys. Llogar uns pantalons durant un mes pot costar, depenent del tipus de peça i de la marca, uns 20 euros. Els clients tenen l’alternativa de les “caixes”, on s’hi inclouen conjunts, a vegades escollits pels estilistes de la marca d’acord amb el que més els afavoreix segons les seves preferències. Els preus solen anar dels 40 euros –amb tres peces– fins als 60 euros –amb cinc–. “La gent s’interessa per models de consum més slow. Amb el lloguer es pot consumir de manera més conscient. I a les clientes els agrada rebre a casa les caixes”, assegura Raúl González, fundador de la plataforma de lloguer de roba Ecodicta, amb mercats a Barcelona i Madrid, principalment.

Ouh Lo Là, la primera plataforma de fashion renting creada a l’Estat, és de les que ofereixen més peces en cada enviament, segons explica la seva fundadora, Lola Ribas. “Les clientes, amb la subscripció, poden tenir fins a onze peces durant 30 dies de marques com Bimba y Lola, Mango, Zara, Sandro o Massimo Dutti. No hi ha res més important que veure’s bé durant el dia a dia per afrontar tots els obstacles que vas trobant”, subratlla Ribas.

La barcelonina Pislow lloga vestits per a celebracions i ofereix caixes mensuals amb conjunts que van de 300 a 1.200 euros. “Tenim articles nous de marques com Escada i Tous. A més, les marques poden veure què és el que més s’ha llogat i això els ajuda a produir millor”, explica la cofundadora, Maria José González. Una altra plataforma és la gironina Lapona, que lloguen roba de nadons, de 0 a 24 mesos, també per subscripció. “Tenim roba de cotó orgànic i feta amb materials d’alta qualitat, com llanes reciclades. El nostre objectiu és fer circular la roba dels petits, que precisament creixen i canvien molt sovint de talla”, explica la fundadora, Patrícia González.

Un sector en creixement

En els últims nou anys el sector de la roba de segona mà ha experimentat un creixement continu, fins a situar-se al 2020 entorn dels 30.000 milions de dòlars. El 2024 superarà els 60.000 milions de dòlars, segons un informe de Stadista. “És evident que existeix un canvi de consum i de paradigma. Les subscripcions a les plataformes de lloguer de roba creixen cada any entorn d'un 10%”, concreta Pablo Candau, director general de Newe. Com a proveïdors, Newe s’encarrega des de la creació del canal online de la botiga per llogar la roba fins a l’enviament i la recollida de les peces, passant pel pagament. “Si analitzes la inversió en la peça en funció del nombre de vegades que te l’has posat, el lloguer et surt més rendible”, afegeix Candau. “Si jo com a consumidora rebo cada 30 dies un paquet amb diferents peces, vol dir que algú me l’ha de portar i me’l vindrà a buscar. Hi ha un transport, i això també és contaminació”, adverteix Soler, experta en màrqueting.

Els països nòrdics –com Dinamarca, Noruega i Suècia–, Anglaterra i Alemanya ja fa temps que han implantat aquesta fórmula, en què la moda ha passat a ser un servei. “Són els que tenen una alta consciència mediambiental, els més activistes, i han pressionat més les marques perquè siguin sostenibles”, indica Soler. Marques o superfícies comercials que fins ara havien fet els ulls grossos o havien mirat amb recel el comerç de segona mà actualment estan entrant en els mercats de lloguer i de segona mà. SKFK, amb botigues arreu del món, va fer el pas al lloguer de roba el 2019 en consonància amb el seu propi model de sostenibilitat. “La moda no és un article de primera necessitat. Davant d’això vam plantejar-nos dos reptes: ser neutrals en emissions de carboni, i això ho hem aconseguit, per exemple, plantant gairebé 4.000 arbres en boscos de Biscaia, i fer canvis en la manera com veníem i com els nostres clients compraven”, comenta Mikel Elzo, fundador i codirector.

Un cop passat el mes, si la roba que porta la clienta li agrada pot quedar-se-la a un preu reduït. Un 70% dels enquestats, segons un estudi de Kantar, es mostren disposats a pagar més diners per la sostenibilitat si té una contrapartida clara: que les peces que siguin de més qualitat i durin més. Així, llogar o comprar? “Ens acabarem proveint de roba de maneres molt diferents de com ho hem fet fins ara. Hi haurà més models de negoci i més oferta de lloguer. Però els dos models, la compra i el lloguer, poden conviure perfectament”, conclou Gómez.