Un mar, una mòmia i un gronxador: 10 secrets que potser no coneixes de Montserrat

BarcelonaHi ha muntanyes que s’escalen amb les cames, i d’altres que es pugen amb l’ànima. Montserrat és de les segones. Hi ha qui l’ha batejada com la muntanya màgica, d’altres com el cor espiritual de Catalunya, però cap nom li fa justícia del tot; perquè Montserrat no és només un lloc: és una presència amb coves misterioses, agulles impossibles, ermites penjades i històries mil·lenàries.

Aquest 2025, quan el monestir celebra mil anys de vida, és el moment perfecte per redescobrir-la amb ulls nous. Més enllà del santuari, de la Moreneta i dels escolans, Montserrat amaga un univers de secrets que no surten als tríptics informatius ni a les guies de senderisme. Ermites penjades al buit, miradors espectaculars, gronxadors que et fan volar i històries de quan encara hi havia un mar.

Hi ha qui hi puja per resar, d’altres per escalar, per contemplar o per perdre’s entre les agulles. Siguis del bàndol que siguis, aquí tens uns quants motius per tornar-hi i redescobrir-la.

Més de 6.400 vies d’escalada

Tothom sap que Montserrat és un dels paradisos dels escaladors, però ¿sabies que hi ha més de 6.400 vies d’escalada? Es tracta d’una xifra que el converteix en un dels territoris més densament escalables d’Europa. El Cavall Bernat, amb la seva silueta esvelta i inconfusible, és probablement la via més icònica: conquerir-ne el cim és tot un ritual iniciàtic per a molts escaladors catalans. Però no és l’únic que imposa respecte: la paret nord dels Frares Encantats, la paret de l’Aeri, la paret nord dels Ecos o la paret oest de Sant Jeroni posen a prova fins i tot els més valents.

Un antic mar

Si avui trepitgem agulles, fa 50 milions d’anys hauríem nedat entre petxines. Allà on s’aixeca Montserrat hi havia un mar poc profund ple de vida aquàtica. Amb el temps, l’aigua va recular i es van anar dipositant sediments –grava, sorra i fang– que, comprimits durant mil·lennis, van donar lloc als conglomerats que formen la seva silueta inconfusible. Aquesta història de pedra i paciència fa que Montserrat formi part del Geoparc Mundial de la Unesco de la Catalunya Central, reconegut pel seu interès geològic i paisatgístic.

El camí de la Plata

Hi ha un camí a Montserrat que sembla sortir directament d’una llegenda. És el camí de la Santa Cova, el trajecte que connecta el monestir amb el lloc on, segons la tradició, es va trobar la Moreneta l’any 880. Però el que molts no saben és que aquest camí està excavat literalment a la roca, com si la muntanya hagués volgut obrir-se per deixar-hi passar la fe. El seu nom, camí de la Plata, no fa referència al metall, sinó al seu elevadíssim cost: va ser construït entre finals del segle XVII i principis del segle XVIII gràcies a les generoses donacions de la marquesa de Tamarit. Avui és un passeig carregat de simbologia, amb capelles i escultures que acompanyen el pelegrí en cada pas.

15 ermites antigues

Que Montserrat ha estat refugi de monjos i eremites no és un secret. ¿Sabies que encara avui es poden trobar restes d’aquestes ermites centenàries? Escampades com si fossin petites illes de silenci entre agulles i barrancs, moltes d’aquestes ermites –com Sant Onofre o Sant Joan– es van construir aprofitant balmes naturals, espais encaixonats dins la muntanya que oferien aixopluc i misticisme a parts iguals. El camí de les Ermites, que es pot fer a peu des del monestir, permet descobrir-ne diverses, tot i que algunes només conserven quatre pedres i un misteri. Aquestes construccions són testimoni de la vida contemplativa que va florir a Montserrat durant segles, i que encara avui es pot respirar fora dels circuits turístics.

Un museu amb obres de Monet i Caravaggio

Sovint passa desapercebut, però el Museu de Montserrat és una joia silenciosa. A l'interior s’hi amaguen obres de Caravaggio, Monet, Dalí, Rusiñol, Casas i Picasso, entre molts altres. També hi ha sarcòfags egipcis, icones bizantines i ceràmica japonesa. La col·lecció és tan heterogènia com sorprenent, i s’ha anat construint a partir de donacions privades, compres i llegats. És, probablement, un dels museus més potents de Catalunya fora de Barcelona... i amb un dels millors marcs possibles: els finestrals del museu ofereixen vistes directes al cor del massís.

La mòmia de Montserrat

Entre els tresors del museu hi ha una peça insòlita: una mòmia egípcia autèntica, amb sarcòfag inclòs. Fruit d’una donació de principis del segle XX, forma part de la col·lecció d’antiguitats del museu. Tot i que no té res a veure amb la religió cristiana ni amb la història del monestir, sí que és una manera d’acostar la cultura universal als visitants. I qui sap si també amb la fascinació per la vida després de la mort, un tema que Montserrat explora des de fa mil anys.

Un orgue de rècords

Amb 4.242 tubs, pesa 12.000 quilos i fa 12,5 metres d’alçada i 5,5 d’amplada. Aquestes xifres el converteixen en l’orgue més gran de Catalunya i un dels més grans d’Europa. Per això és molt més que un instrument: és una veu que ressona entre les parets del monestir des del segle XVI. Al llarg dels segles, diversos monjos i músics han contribuït a la seva evolució, entre els quals destaquen figures com el pare Joan Cererols, compositor barroc i monjo de Montserrat. Actualment, l’orgue modern, inaugurat el 2010, acompanya les celebracions litúrgiques i concerts, i manté viva la tradició musical del monestir.

Un gronxador amb vistes

Montserrat té mil maneres de deixar-nos sense alè, i són molts els artistes que s'han inspirat en la muntanya i fins i tot sèries actuals, com Andor, sembla que s'han deixar influir per aquest paisatge. Un dels racons més especials i que no trobaràs als mapes habituals està a Castellbell i el Vilar, al Mirador de la Bauma, on hi ha un gronxador amb vistes privilegiades a la muntanya màgica. El va instal·lar l’Associació d’Amics de l’Església de la Bauma, que vetlla pel patrimoni local i ha convertit aquest mirador en un racó únic del sud del massís. Per arribar-hi, cal seguir el traçat de l’antic cremallera de Montserrat, avui un camí de terra. La ruta és curta i senzilla –només un quilòmetre des de l’església de la Sagrada Família de la Bauma–, però la recompensa és majúscula: un seient de fusta, l’aire fresc a la cara i Montserrat de fons.

Els millors miradors

El Mirador de Sant Jeroni, a 1.236 metres d’altura, és el punt més alt de Montserrat i un dels miradors més impressionants del país. En dies clars, la vista abasta des del Pirineu fins al mar, passant per tota la plana de l’Anoia, el Bages i el Baix Llobregat. Però no cal arribar tan amunt per quedar bocabadat: el Mirador de la Creu de Sant Miquel, a només 20 minuts del monestir, ja regala una vista frontal i majestuosa de l’abadia encaixada entre roques. Si el que vols és observar el massís des de fora, fes la Ruta dels Set Balcons de Montserrat, un itinerari que inclou set miradors naturals i panoràmics de la muntanya màgica des de diferents pobles del nord del Baix Llobregat, com Collbató, Abrera o Olesa de Montserrat.

Amagatall, mina i habitatge

Les coves del Salnitre, a Collbató, han tingut moltes vides. Durant el neolític van ser casa i lloc d’enterrament. Més tard, els monjos de Montserrat hi van descobrir un tresor inesperat: el salnitre, un mineral valuós provinent dels excrements de ratpenat, que van explotar durant segles. Quan la mina va quedar abandonada, la cova va esdevenir amagatall del bandoler Mansuet, heroi popular contra les tropes napoleòniques. A mitjan segle XIX, la cova va començar a rebre visites il·lustres, com Verdaguer, Rusiñol o Gaudí, i es va convertir en un referent de l’espeleologia catalana i en una parada obligada per als pelegrins de Montserrat. Avui és visitable, amb passadissos espectaculars que semblen esculpits pel millor escultor mundial.