Estils 20/04/2018

Mercats contra el malbaratament d’aliments

Establiments majoristes d'arreu posen en marxa iniciatives per evitar llençar menjar en bon estat

Thais Gutiérrez
5 min
Una de les parades de Mercabarna

BARCELONA"El malbaratament alimentari és un problema molt greu". Ho diu Ioannis Triantafyllis, director general de l'Organització de Mercats i Llotges Centrals de Grècia. Triantafyllis ha fet una xerrada sobre el tema aquesta setmana durant el Congrés Mundial de Mercats celebrat a Barcelona en el marc de la fira Alimentaria. També va recordar que, segons dades de la FAO, el 2016 una tercera part dels aliments destinats al consum humà es van malbaratar. "Això és un desastre", va destacar, i ho va il·lustrar amb xifres contundents: "Si agaféssim tota l’aigua que s’ha necessitat per generar aquests aliments, tindríem una superfície tan gran com la Xina". I no només això, aquest expert va insistir que "l'energia per generar tota aquesta quantitat d’aliments que han anat a les escombraries va suposar un 8% de les emissions totals de CO2".

Amb aquestes xifres a la mà, acompanyades de la desnutrició creixent en alguns països o les dificultats per accedir a aliments bàsics, queda clar que la lluita contra el malbaratament és més urgent que mai. En aquesta lluita, segons aquest expert, "els mercats majoristes hi tenen un paper clau". Triantafyllis va voler posar diversos exemples del que fan alguns mercats majoristes d'arreu del món per intentar lluitar, encara de manera incipient, contra un problema mundial que reclama mesures més urgents de tots els actors de la cadena de comercialització d'aliments. Repassem algunes d’aquestes iniciatives.

Mercat majorista de Lisboa

Portugal

Aquest mercat va començar, fa uns anys, a col·laborar amb el Banc dels Aliments del país per acabar amb el malbaratament dels aliments. Així, l’any 2016 es van donar més de 2 milions de peces de fruita i vegetals a aquesta entitat, que els va emmagatzemar per després distribuir entre persones necessitades.

Borough Market

Regne Unit

En aquest mercat es treballa per crear una cultura de reducció de residus i contra el desaprofitament dels aliments. Tothom hi ajuda: les parades de fruita converteixen en sucs tot l’excedent, també es reutilitzen els lactis i el pa que sobra per preparar altres productes, com salses o postres, i els aliments que no es poden reutilitzar es donen a entitats benèfiques. A més, el mercat ha començat una lluita contra les ampolles de plàstic i per això han instal·lat fonts d'aigua potable per evitar-ne l’us.

Mercat majorista de Budapest

Hongria

En la línia del que estan fent altres mercats, a Budapest també estan buscant la manera de repartir els aliments sobrants i evitar que acabin a les escombraries. Es treballa molt en la conscienciació dels clients, i els dimecres, que és el dia de més afluència a aquest mercat, es fan campanyes específiques, algunes amb 'celebrities' del país, per sensibilitzar la gent sobre la importància d’evitar el malbaratament. El mercat també treballa en la conscienciació que la fruita i la verdura no han de tenir necessàriament un aspecte perfecte i impol·lut, i dediquen un espai a utilitzar vegetals bons però no immaculats per demostrar tot el que se'n pot fer.

Mercat Central de Tessalònica

Grècia

Van començar un projecte que, sota el nom Salvem els Aliments, es va dedicar a recollir tot el que sobrava durant els dies abans de Nadal. Amb el que es va acumular, van organitzar un gran dinar de Nadal per a 5.000 persones necessitades. L’èxit d’aquesta iniciativa ha fet que ara estiguin buscant equipament i instal·lacions per poder recollir permanentment menjar sobrant i organitzar sopars per a persones en risc d’exclusió social.

Mercat Central d'Atenes

Grècia

Aquest mercat recupera cada any unes 500 tones de menjar, que donen a persones necessitades. Els organitzadors expliquen que un dels reptes que tenen és fer-ho “molt ràpid” perquè un dels aliments que reparteixen és el peix que sobra, i s’ha de garantir que arribi sempre en bon estat.

Mercat de Pretòria

Sud-àfrica

Els responsables d’aquest mercat sud-africà van xifrar en 6,7 milions d’euros el cost del malbaratament alimentari, i amb aquesta xifra a la mà van decidir posar fil a l’agulla i reduir aquest malbaratament. Han ideat un pla que passa per repartir deshidratadors de fruita entre les comunitats locals, especialment entre les dones, a qui després els donen la fruita i verdura sobrant del mercat. Amb els deshidratadors la fruita pot durar més temps.

Mercabarna

Barcelona

El mercat majorista de Barcelona col·labora amb el Banc dels Aliments des de l’any 2002. El 2016 es va elaborar un pla estratègic d’aprofitament alimentari, ja que, segons un estudi de la UAB, el mercat encara malbaratava un 0,5% dels seus aliments, és a dir, 9 milions de quilos de menjar. Un dels punts forts d’aquest pla és la construcció d’un nou centre de processament d’aliments que ajudarà a evitar el malbaratament.

89 milions de tones acaben a les escombraries

S’estima que 89 milions de tones de menjar en bon estat es malbaraten cada any a la UE. Si no es prenen mesures, s’espera que aquesta xifra augmenti fins als 126 milions de tones aproximadament cap a l’any 2020. Produir, processar, envasar, transportar i distribuir tots aquests aliments que després es llencen té un cost molt alt i un impacte importantíssim per al medi ambient.

Recuperen 35 tones de menjar d’Alimentaria

El Banc d’Aliments de Barcelona ha recuperat un total de 34.921 quilos d’aliments -un 12,8% més que en l’edició anterior- que han sobrat del saló Alimentaria 2018 que va tancar les portes dijous. Per recollir els aliments que van sobrar del saló, van caldre tres camions tràiler frigorífics i un altre per a productes secs, cedits per Integra2, a més de 5 vehicles de la flota del Banc d’Aliments.

stats