Més enllà de les bermudes: manual bàsic per a homes que volen vestir bé aquest estiu

BarcelonaEt proposo un exercici d’observació. Busca pel carrer un home d’edat indefinida que vesteixi una samarreta fosca, sovint descolorida, una camisa sense gràcia, unes bermudes que han vist temps millors i unes xancletes que semblen d’una altra època. Si l’individu és jove, segurament portarà vambes neutres d’alguna marca reconeguda internacionalment amb mitjons fins al turmell. N’has vist algun? Segur que sí. Potser tu mateix encaixes en la descripció. És una llei no escrita, però fàcilment identificable: un codi visual masculí que es repeteix cada estiu com un uniforme no oficial.

Un gran buit estètic

Quan el termòmetre puja i no hi ha cap codi d’indumentària imposat —ni per feina ni perquè ho dicti una ocasió especial—, l’estil masculí tendeix a desaparèixer. De fet, sembla escrit amb mandra. Cauen les capes i a vegades també les ganes de vestir-se amb intenció. A les oficines, l’aire condicionat intenta posar ordre davant un caos estètic generalitzat que sovint es (mal)etiqueta com a casual Friday. A les platges, a les terrasses, als carrers... triomfa el conjunt antilook. Una mena de deixadesa que alguns experts creuen que té més lectures. “Molts homes no renuncien només a la roba, sinó també a qualsevol mena de narració estètica”, observa l’editor i director d’art Carlos Marán, que defensa que la moda pot ser acurada, funcional i còmoda alhora, sense caure en la monotonia. “El discurs del 'm’encanta l’estiu' s’acaba quan ets un home amb camisa al metro a 38 graus”, afegeix amb ironia. Però això, diu, no justifica abaixar el llistó: “El plaer de vestir-se també pot existir amb calor”.

Les arrels del problema

L’estilista Patricia Gutiérrez apunta que la manera com s’ha construït la masculinitat tradicional ha limitat enormement la llibertat d’expressió a través de l’estil. “Etiquetes com metrosexual o feminitzat han deixat marca. No només generen inseguretat, sinó que també han situat la funcionalitat per sobre del plaer estètic, com si gaudir de la roba fos incompatible amb ser home”, reflexiona. Per això, defensa que “cal començar a veure el fet de vestir-se no com una cosa superficial, sinó com una forma d’expressió”.

Des de Thinking Mu, una firma que aposta per vestir des de la creativitat, apunten un altre factor clau: la manca de models inspiradors amb els quals sentir-se identificat. “Sovint els estils que veuen agraden, però es perceben llunyans o inaccessibles”, afirma Marta Iglesias, directora de màrqueting del segell barceloní. A això s’hi suma un consum molt pautat per la seguretat: “És més fàcil comprar una peça que saps que et posaràs moltes vegades que no pas arriscar-te amb una tendència, tot i que realment t’agradi”.

Carlos Maran ho sintetitza així: “No és un problema d’interès, sinó del missatge que intencionadament esculls projectar. Un home amb un pantaló curt esportiu i una samarreta de cotó de Comme des Garçons està llançant una declaració d’intencions. Diu que va còmode, que li agrada el disseny i que valora la qualitat. Es tracta de narrar alguna cosa amb la roba, encara que sigui un missatge senzill”.

Oferta il·limitada, estètica limitada

A aquest context cal sumar-hi una oferta comercial que sovint tampoc ens acompanya. El panorama dins la secció masculina de moltes botigues és monocrom, homogeni i repetitiu: una amalgama de bàsics que semblen clònics. Hi predominen els colors neutres —res de tonalitats estridents ni estampats amb més de dos colors—, els patrons se simplifiquen al màxim i la creativitat en el disseny brilla per l'absència. A més, el contrast amb la moda femenina és notable: mentre elles disposen d’un armari més diversificat —amb siluetes, colors, textures i accessoris de tota mena—, ells recorren una vegada i una altra als mateixos elements de sempre.

Marta Iglesias, de Thinking Mu, hi coincideix. Apunta que la mateixa naturalesa de les peces estiuenques —més lleugeres i senzilles— dificulta la innovació, però també obre un repte interessant. “Per canviar-ho, caldria obrir la mirada en el patronatge. Així els homes podrien experimentar sense por de sentir-se jutjats”.

Per sort, no tot està perdut. Les noves generacions estan més obertes a jugar amb la roba, provar textures o introduir petits gestos d’estil. Aquest canvi de mentalitat també ha propiciat l’aparició de marques que volen reformular el codi visual masculí i oferir alternatives reals.

Canviar les regles del joc

A casa nostra també hi ha projectes de moda que aposten per una mirada més fresca del vestuari masculí. “La nostra col·lecció és molt acolorida, amb estampats que ens recorden paisatges naturals vistos des de diferents perspectives, samarretes amb clàssics com el xiringuito o les gildes, i teixits que emulen textures del Mediterrani”, explica Iglesias. La seva proposta reivindica el detall i el caràcter: “Busquem constantment noves fibres i tècniques perquè cada peça sigui única”.

Des de la marca Pompeii defensen una altra sensibilitat: el que anomenen refined streetwear, una fusió entre l’estètica clàssica i la informal. “Els bàsics poden tenir molta força si estan ben fets”, afirma Jandro Tapiolas, responsable de continguts. “Amb bons materials, patrons cuidats i disseny amb ànima, es pot vestir amb estil sense semblar disfressat”, afegeix.

Per la seva banda, Arrels Barcelona és una firma que utilitza l’art com a senyal d’identitat. Especialitzats en camises estampades, col·laboren amb artistes internacionals per donar caràcter i singularitat a cada peça. “Les nostres col·leccions tenen molta personalitat”, reconeix Javier Llaudet, cofundador de la marca. El seu públic? Homes de 30 a 55 anys, amants de l’art, la cultura i els viatges. I sí, també oberts a l’atreviment. “Diria que a l’estiu s’arrisca més que a l’hivern. Cada vegada n’hi ha més que s’atreveixen amb estampats divertits i alegres”, apunta.

Per explorar aquests camins alternatius, Carlos Marán recomana mirar cap a l’escena local. Convida a descobrir plataformes com la 080 Barcelona Fashion, on conviuen sensibilitats molt diverses: “Des del dandi minimalista de Scorpio o Lemachet fins a l’hedonisme fantasiós de Victor von Schwarz i Outsiders Division”. També destaca nous noms com Guillermo Justicia i Rubearth, que encarnen una masculinitat més jove, fluida i sense complexos.

Més enllà de marques i creadors, Marán detecta un canvi d’etapa. “No és una qüestió de falta de risc, sinó el reflex d’una indústria que ve d’una gran ressaca emocional”, apunta. “Però ara la moda ha entrat en una fase de reenamorament i torna a somiar, experimentar i buscar solucions creatives”. En aquest escenari, la moda masculina està en plena ebullició: “La imaginació torna a ser rendible”. També hi ha espai per a tothom: “Des de l’home que valora els detalls fins al que només vol vestir bé per afrontar un dimarts qualsevol”.

Manual de supervivència estètica

Vestir-se bé a l’estiu no hauria de ser perseguir l’oasi dins el desert. Es necessita criteri, intenció i algunes bones decisions per crear un bon look estiuenc. “No cal tenir més, però sí escollir millor”, recorda Patricia Gutiérrez. Aquí tens algunes claus per no tirar la tovallola:

Camises de lli, samarretes ben tallades, bermudes estructurades o uns bons mocassins poden marcar la diferència. “Són peces versàtils que s’adapten a qualsevol situació”, explica Patricia Gutiérrez. Segons l’estilista, els complements —ulleres de sol, rellotges, polseres— eleven qualsevol combinació.

Tots els ulls han d’anar a la silueta escollida. “Ni molt ampla ni massa cenyida”, apunta Gutiérrez: “Trobar el tall adequat estilitza la figura i fa que el look funcioni sense esforç”.

Cotó orgànic, lli, viscosa... són agradables al tacte, deixen respirar el cos i donen textura. Carlos Marán hi insisteix: “Observa com reacciones a la calor amb peces que permetin moure’t de manera natural”.

No cal abraçar el fúcsia o el groc llimona si no va amb tu. Hi ha tonalitats més discretes que funcionen molt bé: marrons, verds, blaus... que aporten personalitat sense estridències. “Els tons suaus són una opció molt elegant i fàcil de combinar”, apunta Gutiérrez.

Les peces amples afavoreixen més del que ens pensem i són còmodes de portar. A més, es poden combinar amb altra roba més fluida o més cenyida per equilibrar el conjunt.

Menys influencers que segueixen tendències absurdes i més cinema d’autor que aposta sovint per combinacions clàssiques que mai passen de moda. Carlos Marán proposa inspirar-se en clàssics com La Gran Belleza, Call Me by Your Name, Parthenope o qualsevol estilisme de Queer”.

Un look estiuenc no ha de ser extrem, però sí coherent. Sigui una samarreta blanca o un estampat agosarat, tot comunica. Para’t a pensar el perquè de la tria o què vols transmetre als altres. Tots els detalls compten.