Moda per la diversitat de cossos
Estils  /  Moda 11/11/2022

“Tenim cossos diferents i necessitem que la roba ens ho posi fàcil”

Aquesta setmana se celebra la quarta edició del Sustainable Challenge al Disseny Hub de Barcelona. Trenta estudiants tenen el repte de dissenyar tenint en compte la diversitat de cossos, amb el suport d’experts i mentors del sector de la moda.

5 min
Una imatge de la marató de moda que se celebra fins dissabte.

BarcelonaPensa en la roba que guardes dins l’armari. En els teus pantalons, per exemple. Segurament n’hi ha alguns més còmodes que altres, els que combines per portar a la feina, altres que emmagatzemes per anar d’excursió o per lluir en una ocasió especial. Són diferents entre ells, però alhora són iguals: dos trossos de roba cosits amb dos forats per posar-hi les cames. Ara pensa en com haurien de ser els teus pantalons quan arribi el dia que, amb l’edat, no et puguis vestir sense ajuda. Com haurien de ser els teus jerseis o jaquetes? Com tancaries una cremallera amb un sol braç o et cordaries els botons d'una camisa? “Hi ha persones que tenim cossos diferents i mobilitats diferents i necessitem que la roba ens ho posi fàcil. També han d’incloure la nostra mirada”, assegura Cristian Lago, responsable de Coneixement i Formació d’Ecom, una associació amb més de cinquanta anys d’història impulsada per persones amb discapacitat física que treballen per aconseguir una societat inclusiva. 

Si la moda ha explorat gairebé tots els camins possibles, per què no inclou una part de la població que, a causa de la seva diversitat física, es converteix en un públic oblidat? D’aquest qüestionament en sorgeixen projectes com el Sustainable Challenge, que aquesta setmana ha celebrat la seva quarta edició al Disseny Hub de Barcelona. Enguany, aquest projecte anual de MODA-FAD i Design Manchester ha reunit 30 estudiants de disciplines relacionades amb el món de la moda d’escoles britàniques i espanyoles a través d’una marató de creació centrada en la moda per a la diversitat de cossos. “Tots tenim dret a trobar la nostra talla, independentment de l’estatura o el volum. Hauríem de poder treure’ns la roba fàcilment quan hem de conviure amb cadira de rodes i combinar un outfit tot i tenir discapacitat visual com la ceguesa o el daltonisme”, advoca Zoë Hitchen, col·laboradora de la iniciativa especialitzada en experiència d’usuari digital i disseny accessible a la BBC. 

Imatges de la quarta edició del 'Sustainable Challenge'.

Més enllà del xandall

Marina Vergés, comissària del Sustainable Challenge 2022, és estilista de moda, periodista i cofundadora de la marca de roba inclusiva i adaptada Free Form Style. La firma va néixer quan ella i la seva cosina Carolina Asensio es van adonar de les dificultats del Jose —cosí de la Marina i germà de la Carolina—que havia patit un ictus. “Durant dos anys només va poder portar un xandall. A tots ens agrada portar-ne, perquè és còmode, però si és com un uniforme, ja no ho és tant”, explica Vergés. “Quan el Jose va complir cinquanta anys li vam fer una festa i no sabíem com vestir-lo. Els pantalons ja no li anaven bé. Què vam trobar al mercat? Res. Només pantalons per a persones grans amb uns teixits molt lletjos”, recorda.

Les dues cosines van decidir llavors comprar-li uns pantalons estàndard i “tunejar-los” sencers. “Vam treure les cremalleres i hi vam posar velcro, també vam eliminar les butxaques del darrere, que molesten si estàs assegut tota l’estona. Hi vam posar unes gomes, que són més còmodes”. La Marina Vergés explica emocionada que quan li van posar al Jose i es va veure no deixava de dir amb dificultats de la parla derivades de l’ictus que es trobava molt guapo i tots es van posar a plorar. “Què vam decidir en aquell moment? Doncs crear una marca dedicada a persones amb dificultats per caminar que creés consciència. La moda ha d’estar a l’abast de tots. A tots ens agrada sentir-nos guapos. Vestir-nos per anar a sopar amb uns amics, a un casament o simplement per anar a la feina. Sentir-nos nosaltres mateixos”. 

La marca de roba Free Form Style

La importància de la identitat

La trentena d’estudiants que participen al Sustainable Challenge 2022 tenen clar que les diferències enriqueixen i que totes les persones tenen dret a poder vestir-se soles i tenir més llibertat i que amb això els poden ajudar. “No dissenyem per a nosaltres sinó per als altres. I la nostra intenció és dissenyar per a tothom”, declaren la Maria i l’Anna, estudiants de tercer de disseny de moda a l’escola ESDI, de Sabadell. Elles i la resta de participants s’han enfrontat aquesta setmana al repte de treballar en equips en tres àmbits diferenciats: tipus de cos, discapacitat sensorial i discapacitat física. Entre altres coses, s’han adonat que a algunes persones els costa molt trobar la talla adequada en botigues estàndard, com és el cas del Cristian, que opta per comprar-se la roba a internet: “No soc gaire alt i la meva talla sol ser la més gran dels nens. Llavors, què passa? Que la roba de nens sol tenir connotacions infantils i no m’hi identifico. A les botigues físiques no tinc la possibilitat d’escollir segons els meus valors. Em considero que soc una persona amb diversitat funcional i volem ser éssers socialment desitjables i representar la nostra identitat. No ser el que altres persones volen que siguem”, explica. El Cristian assegura que quan parlem de moda inclusiva és necessari parlar de teixits i patrons, però també d’autoestima. “És necessari que puguem expressar qui som. Hem estat molt sotmesos i encara ho estem al concepte que la gent es creu que som. Ens diuen què podem fer, què no podem fer i es qüestionen sistemàticament els nostres drets. La moda ens serveix per dir qui som de veritat i que som persones com qualsevol altra. No som una població aliena que viu en un altre planeta”. El Cristian ha aconsellat als estudiants durant el procés de creació i tenia clar que un altre dels reptes a tenir en compte té a veure amb l'orgull. "Potser també s’han de fer valdre les nostres diferències físiques. Per què no? De la mateixa manera que altres col·lectius han estat sotmesos a estar tancats dins un armari, per què jo haig d’invisibilitzar la meva diversitat?", qüestiona.