De Maria Antonieta a Frida Khalo: totes les dones que reivindica la moda

BarcelonaL’any 2017, una de les firmes d’alta costura per excel·lència obria la seva desfilada a París amb una de les models vestint una samarreta on es llegia: "Per què no hi ha hagut grans dones artistes?" La marca en qüestió, Dior, s’inspirava en el títol d’un dels assajos de la pionera en crítica d’art Linda Nochlin per atreure l’atenció del públic mil·lennial mitjançant eslògans feministes que decoraven tant les samarretes de la passarel·la com el fulletó que es repartia a tots els convidats. La pregunta que l’any 1971 s’havia fet Nochlin era clarament disruptiva. La seva obra Why have there been no great women artists? no posava en dubte que existissin grans dones artistes (és evident que n’hi havia), sinó per què no tenien mai presència als museus, als llibres d’història o als mitjans de comunicació.

De la mateixa manera que Nochlin recuperava un seguit de noms i posava en valor la seva tasca –mencionava Frida Kahlo, Georgia O’Keeffe o Diane Arbus– la directora creativa de la firma francesa, Maria Grazia Chiuri, aprofitava aquest fil conductor per introduir el discurs del feminisme mainstream entre les elits. Malgrat que la col·lecció va rebre crítiques pel fet de comercialitzar eslògans feministes estampats en samarretes que es venien per un preu de 700 € –com el famós We should all be feminists–, la idea d’utilitzar la indumentària com a eina subversiva per tornar a posar el feminisme al centre del debat no va deixar ningú indiferent.

Reines decapitades: Anna Bolena i Maria Antonieta

Si bé les grans marques d’alta costura fa dècades que s’inspiren en personatges històrics femenins, aquest any ha sigut el torn de la firma catalana Teresa Helbig, que ha basat la seva recent col·lecció de primavera-estiu en el personatge d’Anna Bolena, la segona esposa del rei anglès Enric VII. “Bolena és una dona que va ser molt maltractada per la història: se l’acusava de boja i mentidera, com a tantes altres”, constata Luz Sagalés, cap de comunicació de la marca, que afegeix que, tot i viure en un món dominat per homes, “Anna Bolena va saber viure sota les seves condicions i normes”. L’objectiu no assolit de proporcionar descendència a la Corona és el que va conduir Enric VII a tramar un pla per treure-se-la de sobre: va acabar decapitada acusada d’adulteri, incest i traïció. Quan una dona no complia amb el que s’esperava d’ella (obediència al marit i eficiència reproductiva), se l’acusava de boja i mentidera. És precisament aquesta bogeria el que reivindica la firma catalana: “Bolena era més llesta que els altres, i per això se la considerava boja. Simplement, feia el que li donava la gana”. Tal com explica Luz Sagalés, Bolena viu en sintonia amb els valors de les dones que vesteixen amb peces de Teresa Helbig: “Són dones segures d’elles mateixes que no necessiten ningú”, diu. Amb Bolena comparteixen un caràcter molt similar: audàcia i irreverència sense perdre mai la classe. Això en la col·lecció es tradueix en unes peces atrevides que no perden l’elegància i que viuen de la contraposició tant dels teixits com dels colors.

Una altra de les reines decapitades per excel·lència, Maria Antonieta, també va ser la màxima inspiració de la col·lecció que Moschino va presentar l’any 2020 a Milà. El director creatiu de la firma, Jeremy Scott, recuperava elements contemporanis com la minifaldilla dels anys 60 i els combinava amb elements de l’època de Maria Antonieta, com ara els cossets o els pentinats d’estil pouf.

Les formes antigues es modernitzaven en mans de les models que simulaven personatges d'anime, vestides amb peces que reproduïen la forma d’un pastís i que feien referència a la famosa frase que Maria Antonieta va dirigir als pagesos durant un dels períodes de fam que va viure França: Qu'ils mangent de la brioche (que mengin pastissos) Scott aprofita el motiu de la Revolució Francesa per representar a la perfecció l’estètica kitsch i sobrecarregada que tant defineix la firma i la reina francesa, obertament criticada per ser frívola, presumida i superficial.

La màrtir cristiana Joana d’Arc

Un altre personatge històric que ha estat representat en nombroses ocasions en l’actualitat és Joana d’Arc. Aquesta devota cristiana francesa, considerada una heroïna, va tenir un paper protagonista en l’etapa final de la Guerra dels Cent Anys que enfrontava Anglaterra i França. Les visions que tenia d’àngels i sants que se li apareixien la van incitar a unir-se a l’exèrcit per ajudar a l’armada francesa a vèncer l’enemic. Per fer-ho, necessitava fer-se passar per un home, i per això va decidir tallar-se el cabell i vestir-se amb roba masculina. És precisament aquest acte de masculinització de la indumentària el punt de partida que inspira la col·lecció que Alexander Mcqueen va presentar en honor seu l’any 1998. El dissenyador jugava a feminitzar les peces considerades tradicionalment masculines que vestien els guerrers. Ho feia mitjançant vestits fets de cota de malla que simbolitzaven l’armadura o elements com les espatlleres metal·litzades o les pellegrines, capes molt curtes que es posaven a sobre de la jaqueta. A més, les models desfilaven amb lentilles de color vermell per representar les visions que tenia Joana d’Arc. McQueen ja era reconegut entre el seu públic per l’ús performatiu i teatral que dipositava en la indumentària.

No totes les dones que ha reivindicat i recuperat la moda al llarg d’aquestes últimes dècades són grans personalitats reconegudes arreu. També hi trobem artistes com la pintora Ines Longevial, inspiració de la col·lecció que Delpozo va presentar l’any 2018, o Gabriella Crespi, la dissenyadora d’interiors en qui Giambatista Valli va basar la col·lecció també d’aquell any. El que totes aquestes firmes tenen en comú és l’ús comunicatiu i reivindicatiu que atorguen a la indumentària. Narren la història de dones artistes, màrtirs, reines o pintores mitjançant les seves col·leccions, que és la millor manera de rememorar la seva realitat però en clau moderna. Les posen al centre del debat per generar coneixement del que van viure i també per reivindicar-ne la figura.