De Montgarri al santuari de Foix: excursions a tocar del cel

BarcelonaEls santuaris, com ho fan castells, grans monestirs o petites ermites, ajuden a configurar el perfil més reconeixible de molts cims i serralades del país. Espais que esquitxen tot el territori i que sempre han atret la devoció popular i tota mena de pelegrins i viatgers superant el sentit més estrictament religiós i convertint-se en autèntics pols d’atracció turística.

De fet, quan pensem en un santuari sovint ens ve al cap un espai de pau dalt d’una muntanya, allunyat del soroll, les presses i l’estrès que dominen avui la nostra societat. Però mossèn Josep M. Turull, director del secretariat de turisme de l'arquebisbat de Barcelona i rector de la basílica de la Sagrada Família, precisa que un santuari és "un lloc de culte, una església o una ermita dedicada a la veneració a un sant o a un conjunt de sants o a alguna altra devoció, com pot ser la Santa Creu, per exemple". Això explica per què hi ha santuaris arreu i amb mides i aparences tan diferents com els grans espais de Núria, Montserrat o la mateixa Sagrada Família, que són de gran magnitud, i d’altres de molt més recollits, com el de la Mare de Déu del Remei, al Vallès, o el de la Mare de Déu de la Cisa, al Maresme, que gairebé són ermites però tenen aquesta característica de focalitzar-se en la devoció a un sant o a algun element de fe. Ara bé, és lògic que en l’imaginari col·lectiu aquests santuaris els dibuixem dalt d’algun turó o muntanya, ja que, com explica mossèn Turull, "des de l’antic testament anar a la muntanya ha sigut una manera d’acostar-se a Déu, perquè puges i t’acostes més al cel, que és on simbòlicament indiquem que hi és; i perquè des de dalt de la muntanya normalment pots gaudir i contemplar millor el paisatge, que és la seva creació, i això ajuda a aconseguir aquest moment de comunió intensa amb Déu a través de la pregària".

Més enllà d’aquesta concepció original, avui dia aquests espais tenen com a missió "oferir un lloc de trobada amb Déu en un lloc on normalment la naturalesa, l’obra de Déu, hi acompanya i afavoreix la pregària tant exteriorment a través de la naturalesa com interiorment, amb el recolliment i la presència d’una imatge que ens vehicula la nostra devoció a un sant d’una manera concreta i tangible", precisa mossèn Turull. I en un món que viu tan apressat i estressat com el nostre, aquests espais d’acollida i recolliment tenen més sentit que mai, ja que més enllà de les creences de cadascú acaben convertint-se en espais de pau, consol i esperança. "Per això mateix tanta gent hi va d’una manera espontània –apunta Josep M. Turull–, encara que no sigui moguda per la seva fe. S’hi troben còmodes precisament perquè són espais que han nascut amb aquest plantejament globalitzador de la persona, de fer-nos bé, i això la gent, independentment de la fe, ho percep i ho aprofita".

En definitiva, els santuaris són instruments útils per a tothom, encara que no hi busquem l’element religiós, perquè són llocs on simplement ens sentim bé. Ara bé, Turull destaca la tasca que es fa des dels mateixos santuaris perquè els visitants que no en coneixen tot el sentit el puguin descobrir i beneficiar-se’n. "Des del secretariat –explica Turull–, un dels objectius és donar a conèixer el sentit profund de cada santuari, perquè venim d’una època en què això ja es donava per fet, hi anaven els devots del poble o la comarca. Ara la mobilitat és molt més gran i sovint hi va gent de llocs diferents atrets per l’espai i el lloc, i l’objectiu és poder-los oferir informació perquè en marxin sabent el més fonamental d’aquests espais". A Catalunya hi ha més d’un centenar de santuaris i avui us proposem fer ruta per alguns dels més significatius.

Situat en un entorn privilegiat, vora la Noguera Pallaresa, està format per l'església construïda el segle XVI, que té al costat diverses edificacions (avui un refugi) corresponents a l'antic hospital, la rectoria i la casa de l'administrador del santuari. Sembla que la fundació del santuari remunta a principis del segle XII, i ha sigut un dels centres de devoció més importants de la comarca i rodalia, tant del costat català com del francès.

En un dels punts més alts del massís de les Gavarres trobem el famós santuari dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, que va ser construït pels mateixos habitants de Sant Martí Vell. El santuari, ampliat al segle XVII, consta d’una nau central i dues capelles laterals. També hi ha una hostatgeria adossada. La seva popularitat l’ha convertit en un important centre de peregrinació, i s'hi organitzen romiatges, trobades i actes populars que permeten als visitants gaudir d’una panoràmica extraordinària del pla de Girona, el Baix Empordà, les illes Medes, els Pirineus, el Montseny i les Guilleries.

A 1.246 metres d’altitud, construït directament sobre la roca, hi ha el santuari de Bellmunt. Abans hi va haver una fortalesa, el castell de Sa Reganyada, des del qual es podia albirar el que ara coneixem com la plana de Vic, els Pirineus, la Vall del Ges i el Bisaura. Una de les talaies més impressionants de la comarca d’Osona i de Catalunya. L’estima de la gent per aquest indret i per la petita icona que el representa, la Mare de Déu de Bellmunt, han fet possible que el santuari sigui un lloc accessible i molt ben conservat en l’actualitat.

El santuari de la Mare de Déu de Montserrat, dissenyat per Josep Maria Jujol, és un monument protegit com a Bé Cultural d'Interès Local del municipi de Montferri. Situat damunt d'un tossal de 50 metres d'altitud, el projecte aprofitava el desnivell del tossal fent-hi avançar una part de la construcció (la corresponent al cambril de la Mare de Déu), que s'unia al pendent del terreny mitjançant arcs parabòlics. Els elements predominants en la construcció són els arcs parabòlics, els reixats de les finestres i la sobrietat amb què es combinen els materials emprats: ciment pòrtland i arena.

El santuari de la Mare de Déu del Far, del segle XI, està situat a 1.123 metres d'altitud i ofereix unes vistes magnífiques sobre el pantà de Susqueda, els cingles de Tavertet, les Guilleries i el Montseny, quedant el poble de Sant Martí Sacalm als seus peus. Situat a la punta d’una gran cinglera, amb vistes àmplies cap a totes les direccions, d’on li prové sens dubte el nom, el santuari del Far és un dels llocs de més gran visibilitat del país. Les notícies més antigues del Far arrenquen de l’any 1256, i ja consta com a lloc de gran devoció el 1332. Presideix la seva església una devota imatge gòtica d’alabastre, restaurada i de nou policromada el 1922.

Centre religiós dedicat a la Mare de Déu del Miracle, situat a la banda de ponent del municipi de Riner. El conjunt està format per una església, una capella i un monestir benedictí que depèn de Montserrat. A més, hi ha diversos llocs d'acollida: cel·les, Casa d'Espiritualitat i serveis turístics, inclòs un centre d'interpretació del Barroc. L’església, de grans dimensions, guarda un gran tresor: el magnífic retaule barroc obra del taller de Carles Morató, un dels tres retaules barrocs originals i de grans proporcions que tenim a Catalunya.

Santuari marià situat sobre el pic culminant de la serra del Mont, a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà. La seva Mare de Déu és considerada la patrona de l'Empordà i del Bisbat de Girona. La imatge de la Mare de Déu que ha donat nom al santuari i, per extensió, a la muntanya és, en origen, una marededeu trobada, que ja era venerada, almenys des del 1222.

L’església del Cós és l’antiga capella del castell de Montagut, que tenia com a patrona la Mare de Déu. L’antiga capella del castell és l’actual santuari de la Mare de Déu del Cós, esplèndid mirador de les muntanyes de l’Alta Garrotxa i de la plana fluvial. Esmentada ja el 1105 (Santa Maria de Montagut), és un petit edifici amb campanar on era venerada una imatge mariana de la fi del segle XII, la Mare de Déu del Cós amb el fill als genolls.

L’actual santuari va ser construït al segle XIX, al mateix lloc on hi havia l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Creixenturri, romànica del segle X, destruïda pel terratrèmol del 1428. Al segle XVI s’hi va traslladar la imatge de la Mare de Déu del Remei, que era al castell de Creixenturri, enderrocat el 1554. Va arribar a registrar gran afluència de malalts i penitents per les curacions de la Verge del Forat. A pocs metres de la seva façana nord trobem un arbre monumental catalogat, l'Auró del Remei.

El santuari de Santa Maria de Foix és un edifici d'estil romànic d'una sola nau coberta amb volta de canó, restaurada recentment. Gràcies a la seva ubicació enlairada, ofereix unes vistes panoràmiques espectaculars de la plana penedesenca. Antigament formava part del recinte del castell de Foix, del qual encara es poden veure les ruïnes al voltant de l'església i que donen una idea de la importància d'aquest enclavament estratègic en època medieval.