No vestiu els animals: ni llacets ni ulleres de sol ni xancletes

GironaPosar complements als gossos i gats és una pràctica habitual. Actualment, ja no són només llacets i abrics. A l'estiu sobretot proliferen accessoris de tot tipus: gorres, xancletes i, fins i tot, disfresses, que se sumen a pràctiques estètiques com ara pintar-los les ungles o tenyir-los el pèl. Majoritàriament, darrere de tot això hi ha un procés d’humanització —millor dit, antropomorfització— dels animals, és a dir, una atribució de característiques humanes a éssers que no ho són. Els experts alerten que, si bé una part de la humanització és inevitable i fruit de la convivència, l’ús d’alguns guarniments i voler seguir tendències gracioses a ulls d’altri poden posar en risc el benestar i la salut dels animals.

Accessoris d'estiu

Montse Casaoliva, fundadora de Mishilovers, consultoria especialitzada en la gestió de colònies felines amb una mirada ètica, unta el seu gat amb crema solar quan arriba l’estiu. No és estrany tenint en compte que l’animal és de raça esfinx, que es caracteritza per l’absència de pèl i certa propensió als problemes de pell. A l’hivern, també l’abriga. “Ell m’ho demana”, assegura Casaoliva. “Es fica entre els meus jerseis o llençols buscant escalfor i aleshores el tapo amb una manta”, especifica.

Pel que fa als gossos, n’hi ha que passegen pel carrer amb ulleres de sol posades. Podria haver-hi motius mèdics. Per això, Paula Calvo, doctora en Antrozoologia —ciència que estudia la interacció i els vincles entre humans i animals—, admet que una cosa és que “ho necessitin realment” i, l’altra, que sigui un complement prescindible: “Si el cànid no està en un espai on la incidència del sol pugui ser perjudicial per a la seva vista, no cal posar-li ulleres”, ressalta. I afegeix: “Tampoc calen xancletes, perquè 'el terra crema': morfològicament, per a l’animal, no té cap sentit”.

Animals a la moda

Ornaments, joies... Les marques de moda per a gats i gossos han proliferat en els darrers anys. Moltes combinen estilisme i disseny a les seves peces sense oblidar el preuat benestar animal. És el cas de la marca italobarcelonina Branni Pets. El seu catàleg presenta collars, arnesos, corretges, portabosses i kits de passeig que combinen amb outfits integrats dins la paleta de colors de temporada. “La nostra prioritat és que el gos se senti còmode passejant i, a la vegada, que aquests accessoris siguin un complement elegant i amb estil per a la propietària”, descriu Nora Branni, directora de la firma.

Als antípodes d’aquestes companyies, però, n’hi ha d’altres que s’aprofiten de modes passatgeres. En parla Beth Mussull, directora tècnica d’Itcan Intervencions Assistides amb Gos: “Una cosa és una bota ortopèdica per a un gos que li agrada l’aigua però té una ferida a la pota, o un arnès funcional que combina amb un conjunt per a la dona. L’altra, en canvi, un flotador perquè el cànid pugui anar a la piscina o una cosa tan absurda com un submarí per capbussar-se. Estem anant a uns extrems innecessaris, propiciats per les xarxes socials, on imperen vídeos que inciten a la societat consumista i que busquen el riure fàcil”. En són un exemple els vídeos de desfilades canines en passarel·les de Carnestoltes. La majoria dels gossos que hi surten van amb tints i perruques. També porten barret o antifaç. A alguns els han posat esmòquing i, a d’altres, robes estrafolàries.

“En moltes ocasions els gossos no gaudeixen del moment. Estan estressats i sobreestimats. Això, lamentablement, té molts likes. Però el més normal és que l’animal faci la croqueta a la platja, corri, s’embruti de sorra, es rasqui o bordi”, corrobora Mussull, educadora canina. Calvo puntualitza que “aquestes conductes, sovint, estan motivades per una satisfacció de l’humà, quan el que s’ha de prioritzar sempre és el benestar de l’animal per sobre els desitjos d’aparentar o de fer gràcia”. Casaoliva afegeix que “intentar convertir els animals en un objecte estètic els desconnecta de la seva essència animal” i “reforça la idea de tenir valor estètic per ser admirat obviant la part essencial d’un ésser amb necessitats pròpies”. “Alguns sectors de la moda petfashion no s’allunyen gaire dels circs tradicionals amb animals com a protagonistes”, remarca.

De l’estrès a la cistitis

Aquestes actituds, però, juntament amb d’altres, poden generar estrès als animals de companyia i derivar en trastorns psicològics i psicosomàtics. Als gats és habitual que l’estrès els ocasioni problemes a les vies urinàries baixes. Segons el veterinari Salvador Cervantes, director mèdic de la Clínica Felina Barcelona, “fins al 70% de la cistitis en gats és ocasionada per estrès. La cistitis és una malaltia molt comuna que pot causar problemes greus en gats i moltes vegades s’arregla millorant l’ambient a casa”, afirma.

En gossos, l’estrès constant provoca que l’animal visqui en alerta permanent i poden sorgir problemes de “falta de comunicació”. Segons Beth Mussull, directora tècnica d’Itcan Intervencions Assistides, a la llarga pot comportar problemàtiques més greus com patologies renals i al·lèrgies, a part d’agressions com mossegades. “El gos mossegarà perquè no es voldrà posar un banyador, i no és dolent: simplement s’estarà comunicant”. Són les conductes reactives d’alta intensitat que poden acabar amb agressió perquè “no s’ha respectat l’animal” i “hem malinterpretat les seves necessitats”, exposa.

La paciència dels animals

No tots els animals responen igual a la manipulació quan se’ls posen complements. Els gats de raça British o Scotish són “molt” tolerants, explica el veterinari Salvador Cervantes. Tot i això, el felí aguanta “com pot”, no pas perquè “ho desitgi” sinó perquè “té paciència”. Entre les humanitzacions —antropomorfitzacions— que més observa a la seva clínica hi ha el fet de treure els felins al carrer amb cotxets, molts dels quals tenen obertures perquè els gats puguin mirar a l’exterior. “La gent creu que si els gats passegen i veuen els ocellets, els agradarà. Els felins, en canvi, són animals de cau i molt territorials. Els agrada estar a casa. Quan surten, s’angoixen. Passar desapercebuts és, en el fons, el que més feliç els fa”, subratlla.

Una de les recomanacions que fa Cervantes és “felinitzar” la llar en tres dimensions. “Sovint, ens passem a l’altra banda: li comprem una hamaca per descansar i això ens agradarà a nosaltres, no pas a ell”, indica. No obstant això, la humanització ha significat un pas endavant en molts aspectes. Així ho assegura Calvo, que admet que si no s’hagués produït no hauríem inclòs aquests animals dins “la nostra xarxa de família multiespècie”. “Part del procés de domesticació és la humanització”, comenta. El problema rau en la desproporció. “S’ha exagerat tot fruit de l’exposició que tenim cap a l’exterior de la nostra vida privada a les xarxes socials. I això afecta els nostres animals de companyia, que formen part, també, de la nostra vida privada”.