Estils 13/05/2021

Les orquídies que no trobaràs a les floristeries

A Catalunya tenim unes 80 espècies d'orquídia que cal preservar, 10 de les quals estan amenaçades

5 min
Un exemplar de 'ophrys catalaunica'

BarcelonaL'orquídia és una planta molt present, fins i tot en els entorns més urbans. Ocupa un lloc destacat en els estands de les floristeries i es regala en dates assenyalades per l'atractiu irresistible que desperten les seves flors delicades. Les que tenim a casa poden florir tot l'any, ja que deriven d'espècies tropicals i es col·loquen en estances interiors amb temperatures suaus, però d'orquídies també n'hi ha en el nostre entorn natural, i algunes fins i tot són endèmiques. A Catalunya hi ha unes 80 espècies silvestres diferents d'orquídia, 10 de les quals estan amenaçades, segons els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Com les tropicals, sobresurten per la seva extraordinària bellesa, si bé mai heu d'oblidar que, si teniu la sort de trobar-ne, no s'han de fer malbé ni mirar d'arrencar-les: enlloc estaran millor que en el seu hàbitat natural.

Aquestes plantes silvestres es troben en molts ambients diferents del nostre entorn, des de boscos fins a prats o aiguamolls, segons explica Llorenç Sáez, que és professor del departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la Facultat de Biociències de la UAB. Habitualment floreixen entre la primavera i l'estiu, tot i que hi ha algunes espècies que ho fan al principi de l'hivern i d'altres a la tardor. El principal factor d'amenaça per a les 10 que podrien perillar és "la feblesa demogràfica de les seves poblacions o bé que presenten una àrea de distribució fortament restringida", detalla Saéz.

Algunes tenen a Catalunya els límits meridionals de la seva àrea de distribució (al Pirineu o al Montseny) i, de les 10 amenaçades, set són pròpies d'ambients de muntanya (boscos montans i subalpins) i la resta d'hàbitats més aviat mediterranis (però no necessàriament secs) o de terra baixa. Per al professor de la UAB, entre les espècies més singulars del nostre entorn figuren l'Epipogium aphyllum, que els anglesos anomenen ghost orchid (orquídia fantasma); l'Ophrys catalaunica (abellera catalana), que és endèmica de Catalunya i del sud-est de França; la Cypripedium calceolus (sabatetes de la Mare de Déu), que crida l'atenció per la seva vistositat, i l'Orchis cazorlensis, que aquest 2020 s'ha tornat a observar en territori català després de dècades sense detectar-s'hi.

Les orquídies silvestres no estan exemptes de noves potencials amenaces. Una és la pressió humana. "Aquestes plantes no han de ser recol·lectades, la bellesa de les seves flors desapareix ràpidament i el seu cultiu és complicadíssim", ressalta Sáez, de manera que "el millor és observar-les al camp i fotografiar-les, evitant trepigs i altres pertorbacions". Com moltes altres plantes, les orquídies també s'enfronten al canvi climàtic. La resposta d'aquestes flors a aquest repte depèn de la biologia de cada espècie i de la localització geogràfica. Sáez adverteix que en alguns casos l'adaptació pot ser difícil o impossible, així que "es poden produir extincions a escala local" motivades per increments de la temperatura i canvis en la nuvolositat i en el règim de pluges.

Ara bé, d'arguments per garantir-ne la preservació no en manquen. Sáez recorda que un valor inherent a totes les espècies de la flora i la fauna és que són elements que configuren la nostra biodiversitat, i en molts casos la seva aparició ha estat resultat d'un complex procés evolutiu de milers o milions d'anys. "Cada espècie és única i irrepetible i la seva pèrdua seria per sempre", adverteix. A més, diu que algunes d'aquestes orquídies poden jugar un paper important en el funcionament dels ecosistemes, ja que contribueixen a mantenir les interaccions amb els pol·linitzadors -"i, per tant, a afavorir la conservació de certs pol·linitzadors molt rars i amenaçats", precisa-, i poden tenir un valor de servei, com ara ser font d'un medicament. En aquest sentit Sáez explica que a Àsia i Amèrica són conegudes algunes propietats medicinals de les orquídies des de temps molt antics.

'Epipogium aphyllum' (orquídia fantasma)

Es tracta d'una planta eurasiàtica molt rara i amenaçada a la península Ibèrica. A Catalunya es troba en boscos montans i subalpins dels Pirineus i el Montseny, i la poca població d'aquesta espècie en territori català fa que pugui considerar-se amenaçada, afirma Sáez. La seva principal singularitat està en el fet de ser una planta sense clorofil·la, heteròtrofa, que es nodreix per mitjà d'una relació simbiòtica amb un fong. Les fulles estan reduïdes a unes petites escames i les flors són blanquinoses amb tonalitats rosades, i més o menys penjants. És molt difícil de detectar a l'entorn natural (a vegades es pot trobar en zones on s'acumula la fullaraca) i, pel seu aspecte fantasmal, a Anglaterra se l'anomena orquídia fantasma.

Un exemplar d''epipogium aphyllum'

'Ophrys catalaunica' (abellera catalana)

És una espècie endèmica de Catalunya i del sud-est de França, de manera que es tractaria d'un subendemisme, que es troba en prats i clars de bosc de terra baixa o mitjana muntanya. No està amenaçada, ja que té una distribució a Catalunya relativament extensa i algunes poblacions locals poden ser importants des del punt de vista demogràfic. Com altres congèneres, aquesta orquídia té unes flors que són semblants a femelles d'himenòpters (ordre dels insectes on s'inclouen borinots, vespes, abelles i formigues, entre d'altres), pel seu aspecte, pilositat color i olor. L'abellera catalana té el label amb una màcula sense pèls, brillant, de color morat i en general en forma d'escut (enter o dividit) o de ferradura. També es coneixen diversos híbrids naturals entre l'abellera catalana i altres espècies del gènere. 

Un exemplar d''ophrys catalaunica'

'Cypripedium calceolus' (sabatetes de la Mare de Déu)

Per a Sáez, no hi ha dubte: "És, molt probablement, una de les orquídies silvestres més espectaculars per les seves vistoses flors amb el label gros, groc i en forma d'esclop, que funciona com una trampa per als pol·linitzadors". A Euràsia té una distribució àmplia i assoleix un dels seus extrems meridionals al Pirineu. Viu en boscos (fagedes o pinedes) de l'estatge montà, bàsicament en zones de terreny calcari. La seva distribució a Catalunya és força restringida, cosa que fa que es consideri vulnerable. A vegades hi ha qui acudeix al bosc per visitar aquesta espècie i, encara que es respectin les plantes, és pràcticament inevitable caure en pertorbacions, com el trepig de plàntules d'aquesta espècie o d'altres orquídies fràgils i amenaçades. Per tant, el professor insisteix que "convé evitar concentracions de persones, per molt conscienciades que estiguin, en certs indrets particularment fràgils".

'Orchis cazorlensis'

Aquesta espècie ha generat una de les sorpreses que ha deixat el 2020. Les dades sobre la seva presència a Catalunya han estat generalment escadusseres, recorda Sáez: va ser observada a la primera meitat del segle XX al massís dels Ports i redescoberta l'any passat al mateix massís després de moltes dècades sense observacions, encara que ja eren coneguts diversos nuclis poblacionals molt propers a l'Aragó. Per la seva raresa demogràfica, a Catalunya es considera una espècie amenaçada, ja que hi ha menys de 50 exemplars reproductius. Les seves flors es caracteritzen per presentar un esperó molt més curt que el label i corbat cap avall. És un endemisme del sud-est ibèric i les Balears, que probablement també es troba al nord d'Àfrica i que viu en matollars i boscos clars de mitjana muntanya, en terreny calcari.

Un exemplar d''orchis cazorlensis'
stats