El pare i la tieta no es parlen: com ho gestiona la resta de la família?

Nova YorkEl distanciament familiar és un tema del qual s’està parlant més que mai a les xarxes socials, on hi ha desenes de vídeos amb confessions de gent que parlen sobre els avantatges o els inconvenients de tenir “contacte zero” amb alguns familiars problemàtics. Tot i això, aquest distanciament no només afecta els que estan involucrats de forma directa en el conflicte, sinó que gairebé sempre és un “cataclisme en el sistema familiar”, segons explica Joshua Coleman, psicòleg i autor de llibre Rules of estrangement. “És un conflicte que acaba creixent cap a l’exterior”, alerta l’expert. Si, per exemple, el teu germà ja no parla amb la teva mare o la teva mare no parla amb la teva tieta preferida és possible que t'afecti i et sentis atrapat al mig del conflicte. 

Una enquesta recent realitzada per YouGov, empresa internacional d’investigació de mercats i opinió pública, va posar en relleu que el 38% dels adults dels Estats Units estan distanciats d’algun membre de la seva família, fet que suggereix que milions de persones són víctimes col·laterals d’aquestes ruptures familiars que acaben esquitxant moltes més persones que les implicades directament en el conflicte. I aquesta dinàmica pot resultar especialment trista i estressant durant les festes nadalenques que tot just s’han acabat, quan hi ha moltes reunions familiars i les expectatives sobre com ha d’anar la celebració i les tradicions són molt altes. Tenint present tot aquest context, hem parlat amb Coleman i altres terapeutes sobre les estratègies per a les persones que es troben al mig d’aquest distanciament. 

No estàs sol

El distanciament acostuma a ser dolorós o alliberador (o totes dues coses) per als qui hi estan directament involucrats. En conseqüència, hi ha molts recursos per ajudar a gestionar aquestes grans emocions: des de llibres fins a grups de suport passant per molta camaraderia a TikTok. No obstant això, s’ha parat molt poca atenció a com de desestabilitzador pot ser el distanciament pels qui es veuen involucrats en el conflicte sense ser-ne part directa, destaca Coleman. El seu dolor s’acostuma a no tenir en compte. Segons Sherry Cormier, psicòloga i especialista en dol, “això no hauria de ser així”. “En realitat, no és una situació molt diferent de la de ser un nen al mig del divorci dels teus pares”, destaca.

Part del problema és que resulta difícil mantenir-se neutral, fins i tot si aquesta és la teva intenció. Kristina Scharp, professora adjunta de comunicació a la Universitat Rutgers, va treballar en un estudi del 2020 que examinava les experiències dels familiars directes de parelles de pares i fills distanciats. Moltes de les persones que van participar en l'estudi de Scharp van intentar mantenir-se al marge del conflicte establint relacions separades amb cada membre de la família. Tot i això, una vegada i una altra, els participants en l'estudi es van descriure com a “atrapats”. A vegades se’ls demanava de forma explícita que prenguessin part en el conflicte. Altres vegades se sentien arrossegats al conflicte sense voler-ho. Una participant va descriure la sensació d’estar jugant al telèfon entre el seu pare i els seus avis. Un altre va dir que el seu pare intentava constantment “extreure-li” informació sobre la seva germana. “Van acabar malament", diu Scharp.  

Sigues directe amb les teves paraules i accions

Les persones atrapades en divisions familiars han d’estar preparades per establir algunes regles bàsiques amb els seus familiars, segons explica Coleman. Ell suggereix dir de forma clara que no es vol ser confident de ningú.

Whitney Goodman, terapeuta matrimonial i familiar de Miami, apunta que hi ha un context comú entre els clients que es veuen atrapats entre familiars en conflicte. Un familiar comparteix amb ells un intercanvi de missatges acalorats o desagradables amb un missatge com: “Et pots creure que m’hagi fet això?”. Ella diu als seus clients que tenen diverses opcions. Una és, simplement, no respondre. Una altra és dir alguna cosa com: “Us estimo als dos i no puc mediar en aquesta situació”. Pot ser útil emfatitzar que estàs establint certs límits perquè vols preservar la teva connexió amb tots, diu Goodman, no perquè siguis un desconsiderat. Es poden reconèixer els sentiments d’un familiar sense oferir una opinió ni entrar en detalls, afegeix. Però fins i tot si s’és clar i directe s’ha d’estar preparat per a la possibilitat que els familiars no sempre respectin les regles o els límits que s’intenten establir. “Ens hem de dir a nosaltres mateixos: quan la mare tregui el tema de la baralla amb la seva germana, li penjo el telèfon? Canvio de tema?”. “Què puc fer jo sobre la meva participació en el conflicte?”. 

El dia que hi hagi una reunió familiar pot ser útil tenir preparada una frase senzilla com: “Me'n vull mantenir al marge”, suggereix Cormier. Però també destaca la importància de les accions. “Demostra’ls, repetidament, que t’allunyaràs si et segueixen posant en aquesta situació –diu l’experta–. No has d’anar-te’n enfadat. Simplement pots buscar una excusa i dir que vas a demanar una copa o que vols parlar amb altres convidats”. 

Cuida't molt

Goodman diu que sovint comenta als seus clients que considerin de forma honesta la seva capacitat de gestionar les reunions familiars. A vegades, les persones tenen tendència a comprometre’s massa i fan un esforç per complaure tothom, alerta. Per això és important no desgastar-se intentant aconseguir un objectiu poc realista. 

Però per sobre de tot, "sigues amable amb tu mateix", diuen els experts. El distanciament pot causar tristesa i dolor que a vegades queden sepultats sota la ira i la frustració. “Hi ha molta alegria en les famílies –conclou Cormier–, però també hi ha molt dolor”.