La particular croada de les ‘celebrities’ contra el ‘bullying’

Víctimes d’assetjament abans de ser estrelles, Kylie Jenner i Lady Gaga són les famoses més actives contra aquesta plaga

Lady Gaga, el nom artístic darrere el qual s’amaga Stefani Joanne Angelina Germanotta, va ser víctima de bullying abans de convertir-se en estrella mundial. Un dia els seus companys de classe la van agafar i la van llençar en un contenidor d’escombraries. Angelina Germanotta era una persona insegura, tal com ella mateixa ha explicat diverses vegades. Creia que tenia el nas massa gros i que mai tindria el cos de ballarina en què somiava. Però ara els mateixos que abans li feien la vida impossible li demanen entrades per als seus concerts, que Lady Gaga sempre aprofita per fer activisme contra l’assetjament. “He vingut aquí a dir-vos que algun dia tindreu un escenari damunt del qual posar-vos drets i ballar i cantar. Vull que oblideu les vostres inseguretats, i a totes aquelles persones que alguna vegada us han fet sentir que no encaixeu, o que no sou prou bons i que no balleu i canteu prou bé, o que mai omplireu el Madison Square Garden, recordeu que sou superestrelles, i que vau néixer així”, va cridar la cantant en un dels seus concerts a Nova York.

Evitar el suïcidi en menors

La croada de l’artista contra el bullying va més enllà, i fins i tot va crear una fundació per combatre’l, la Born This Way Foundation, que presideix la seva mare, Cynthia Germanotta. “La meva fundació no és una venjança per les meves experiències, que quedi clar. Però ara sóc una dona, tinc una veu a l’univers i vull fer tot el que pugui per marcar la diferència i mobilitzar els joves a canviar el món”, va explicar la cantant en una entrevista al New York Times. Lady Gaga fins i tot s’ha reunit amb Barack Obama per eradicar aquesta plaga. Durant el seu mandat, el fins aquest any secretari d’Educació dels EUA, Arne Duncan, va recalcar la necessitat de treballar contra el bullying, que no només augmenta la taxa de suïcidis en adolescents, sinó que influeix negativament en el rendiment educatiu dels joves. “Jo era una noia d’excel·lents, però quan em van començar a assetjar no podia concentrar-me i no volia anar a l’escola”, explica Lady Gaga.

Mar Badia, professora a la UOC i al departament de psicologia i educació de la UAB, assenyala que angoixar-se per anar a classe és una de les conductes que poden alertar d’un cas d’assetjament. Aquesta experta considera molt positiu que persones com Lady Gaga, amb milions de seguidors, facin un pas endavant i visibilitzin la plaga del bullying. Però també hi veu limitacions: “En la lluita contra l’assetjament hauríem de buscar models més reals. Al cap i a la fi, les celebrities estan embolcallades d’una aura de glamur poc freqüent. Encara que el seu activisme sigui beneficiós, hauríem de buscar més la normalitat”, assenyala la psicòloga. Al cap i a la fi, no tothom podrà posar-se dret dalt d’un escenari i omplir el Madison Square Garden de Nova York.

Una altra celebrity que últimament s’ha pres seriosament la lluita contra el bullying és Kylie Jenner, la petita del clan Kardashian. Ella mateixa ha confessat que va patir assetjament a partir dels 9 anys, quan va començar a participar -juntament amb la seva família- al reality televisiu Keeping up with the Kardashians. En el seu cas, explica: “A l’escola m’insultaven perquè deien que la gent només volia estar amb mi perquè era famosa”. Una problemàtica que pocs del 20% dels nens catalans que han patit bullying deuen haver viscut.

Així i tot, amb 48 milions de seguidors a Instagram, Kylie Jenner també ha viscut de prop el camp adobat per als trols en què es poden convertir les xarxes. Segons una recerca de la UOC, el ciberassetjament ja representa el 25% dels casos de bullying. En el cas de Kylie Jener, recentment ha impulsat la campanya #Iammorethan (“Sóc més que...”), en què anima totes les persones que han patit assetjament a compartir les seves experiències i a desfer-se de les inseguretats. “Tots som més del que aparentem. Tothom té les seves guerres, així que siguem respectuosos i amables amb els altres”, diu un dels missatges que la celebrity va compartir.

Cànons de bellesa

A tot això, a Kylie Jenner alguna vegada se li ha criticat que  les imatges que ella publica a Instagram - selfies hipersexualitzades, bàsicament- disten molt d’una visió alternativa als habituals rols i cànons de bellesa femenins. I aquest és un dels handicaps de què parla Badia. “Algú que ha patit bullyin g pot pensar: «Si jo tingués el teu cos també estaria segura de mi mateixa»”, il·lustra l’experta.

Per això, recalca, la millor opció és educació, educació i més educació. “El que ha de canviar és la mirada. La manera com es capten els missatges que puguin enviar les celebrities té a veure amb aquesta mirada”, assenyala. “Si una persona que no ha rebut una educació en aquest sentit, el missatge d’un referent social pot fer-lo reaccionar en un determinat moment, però al cap de dos dies ho oblida”, raona.

Una tercera celebrity que ha irromput amb força en la lluita contra l’assetjament és Aless Gibaja, també conegut com “el Paris Hilton espanyol”. DJ i estrella a YouTube, Gibaja -famós per la seva salutació “ Hola, bebés!”- té prop de  300.000 seguidors a Facebook i ha protagonitzat diverses campanyes publicitàries. En el seu cas, el missatge antiassetjament ha calat bastant, sobretot en les víctimes potencials.

Aless Gibaja i el Pink Army

Curiosament, ell, que sempre ha sigut diferent, no ha patit mai bullying. Té una autoestima sana i es vesteix com li ve de gust per més que el puguin criticar, però sap que sortir dels cànons habituals et pot convertir en un blanc fàcil. Per això utilitza les seves plataformes per reforçar el missatge que la diferència és bona, i que els valors que cal potenciar són “la tolerància, el respecte, l’amor, la pau i la igualtat”. Amb un discurs hippie, i intencionadament ensucrat, ha aconseguit crear una comunitat que ell anomena “soldats de la felicitat”, membres del seu Pink Army (“Exèrcit rosa”).

I la realitat és que, tot i els insults per bitxo raro que Gibaja rep a les xarxes, els missatges del DJ no es perden, són efectius, tenint en compte els comentaris que rep: “Aless, el bullying podia amb mi i vaig començar amb les autolesions. Vaig començar a seguir-te i vaig deixar de fer-ho. Gràcies per tot. Te’n dec una. Zero drames, sempre smile!” ¿La seva estratègia? Demostrar que és diferent i que no passa res per ser-ho.

Pautes per saber si un menor pateix assetjament escolar

Aquesta setmana, gairebé un mes després del suïcidi del jove Alan, un transsexual de 17 anys que patia assetjament, s'ha conegut que un altre nen d’11 anys es va treure la vida a l'octubre. Segons els seus pares, va tirar-se d’un cinquè pis pel bullying que li feien els companys. “No suporto anar a l’escola, i aquesta és l’única manera de fer-ho”, va deixar escrit en una carta. En tots dos casos, la societat s’ha preguntat què ha passat perquè s’arribés a aquest punt. Segons Mar Badia, professora d’educació i psicologia a la UAB i a la UOC, les víctimes, amb una autoestima molt baixa, “a vegades senten tanta vergonya que no ho comuniquen i assumeixen com a normal aquesta situació”.

L’experta assenyala algunes conductes que poden alertar els pares que el nen pateix alguna mena de maltractament. Una és que desapareixen les ganes d’anar a l’escola, fins al punt que anar-hi li provoca ansietat, angoixa i nerviosisme. Fins i tot pot arribar a plorar sense motiu aparent. Que no vulgui parlar mai de l’escola o que no tingui gaires amics -i que no el convidin a aniversaris o festes d’altres companys- també pot ser un símptoma de bullying, igual que el fet que busqui fer amics d’altres classes o de cursos més baixos que els seus.

Més continguts de