Què passa amb el teu cervell quan et jubiles?

Nova YorkPer als milions de persones que es jubilen cada any, deixar de treballar pot semblar un bon i merescut descans. Tanmateix, això també pot precipitar grans canvis en la salut del cervell, inclòs un major risc de deteriorament cognitiu i de depressió. Abans de jubilar-te la rutina està ben marcada: et lleves al matí, vas a la feina, convius amb els teus companys i afrontes els diversos reptes mentals que comporta la teva tasca, explica Ross Andel, professor de la Universitat Estatal d'Arizona, que estudia l'envelliment cognitiu i la jubilació. “De sobte, després de 50 anys, perds aquesta rutina”. Existeix la idea que el cos i el cervell s’adapten quan “ja no són necessaris”, afegeix. “És aleshores quan es veu el deteriorament i la seva resposta natural a la inactivitat”.

Tot i això, la jubilació també pot ser una oportunitat per millorar la salut cognitiva i mental, ja que tens temps alliberat per socialitzar i dedicar-te als passatemps que més t'agraden. I fins i tot si has començat a experimentar cert deteriorament, hi ha proves sòlides que el teu cervell pot recuperar-se, fins i tot a una edat avançada, tal com assenyala Giacomo Pasini, professor d'econometria de la Universitat de Venècia Ca’ Foscari, que estudia l'impacte de la política econòmica en la salut mental de les persones grans.

El deteriorament de la cognició i l'estat d'ànim

Una anàlisi feta entre més de 8.000 jubilats a Europa va descobrir que la memòria verbal de les persones (la capacitat de recordar un conjunt de paraules després d'un cert temps) en general es deteriorava més ràpidament després de la jubilació, en comparació amb quan treballaven. Una altra enquesta realitzada a Anglaterra va mostrar una disminució notable de la memòria verbal després de la jubilació, tot i que altres capacitats, com el raonament abstracte, no es van veure afectades. “Hi ha alguns indicis que la jubilació podria ser dolenta per a la cognició, perquè quan et jubiles, el teu cervell ja no afronta tants desafiaments”, alerta Guglielmo Weber, professor d'econometria de la Universitat de Pàdua, Itàlia, que ha treballat en l’estudi europeu.

Les investigacions també han descobert una relació entre la jubilació i l’aparició de la depressió. Passar de sobte "de tenir una vida laboral atapeïda a la falta d’activitat" pot exacerbar "els sentiments d’inutilitat, baix estat d’ànim i tristesa”, així com “símptomes depressius greus i pèrdua de memòria”, alerta Xi Chen, professor associat de salut pública de la Universitat de Yale, que estudia l’envelliment.

Les característiques de la teva feina —i la manera en què veus i valores aquesta tasca— sembla que afecten el risc de deteriorament. Per exemple, els investigadors creuen que aquells que solien treballar en llocs de rang més alt poden mostrar un deteriorament més marcat que altres persones, possiblement perquè les seves identitats estaven molt més lligades a les seves carreres, va dir Chen.

L’estudi realitzat a Europa també va descobrir que les persones que van deixar de treballar abans de l’edat estàndard de jubilació del lloc on vivien van mostrar un deteriorament menor que aquells que van deixar de treballar després, va assenyalar Weber. Això podria ser perquè les feines dels que es van retirar abans podrien no haver estat tan exigents per a la seva ment, i això va donar com a resultat un deteriorament més gradual després de la jubilació.

En canvi, les persones que es veuen obligades a jubilar-se “per problemes de salut o un clar edatisme”, o que pateixen dificultats econòmiques durant la jubilació poden experimentar efectes més greus, va dir Emily Fessler, professora adjunta de Weill Cornell Medicine, especialitzada en atenció geriàtrica. I les dones podrien tenir menys probabilitats de patir un deteriorament mental o cognitiu pronunciat, potser perquè tenen més probabilitats que els homes de seguir socialitzant i passar temps amb la família després de jubilar-se, segons Weber.

El valor de tenir un pla

Però la jubilació pot ser una oportunitat per al creixement en lloc de per al deteriorament, asseguren els experts. La clau és establir algunes bases amb antelació. Us expliquem com fer-ho per viure aquesta etapa de la vida amb plenitud:

No esperis a la jubilació per planificar la jubilació

“El pla no pot ser: «He treballat tant durant tant de temps que ara em prendré aquestes vacances llargues i després veuré què faig»”, alerta Ross Andel. L'ideal seria incorporar noves rutines que siguin mentalment i físicament atractives un parell d'anys abans de deixar de treballar, aconsella Alison Moore, cap de la divisió de geriatria, gerontologia i cures pal·liatives de la Universitat de Califòrnia a San Diego. Encara que no les implementis immediatament, hauries de fer el pla amb antelació. Posposar aquestes decisions –si passaràs mig any viatjant, per exemple– fins després d’haver-te jubilat fa més difícil llançar-se, assegura. L’objectiu és “passar d’un tipus de vida quotidiana a un altre”, va dir. “Estar obert a noves experiències abans de fer aquest gran canvi de vida en certa manera et pot preparar”.

Troba un nou propòsit

“Algunes persones podrien haver sentit que el seu propòsit era contribuir a través del treball, i quan perden això, han d’inventar una altra cosa per ocupar aquest lloc”, diu John Beard, professor d'envelliment productiu del Centre Mèdic de la Universitat de Colúmbia. Els estudis suggereixen que les persones amb un sentit de propòsit tendeixen a experimentar menys deteriorament cognitiu relacionat amb l'edat. El treball voluntari, en particular, pot servir, destaca Chen. Les investigacions han descobert que les persones que realitzen voluntariat regularment durant la jubilació presenten taxes més lentes d’envelliment biològic, i poden evitar el deteriorament cognitiu mantenint-se actives i participatives (sense l'estrès d’un treball a temps complet).

Compromet-te a continuar sent sociable

És habitual que la gent perdi vincles socials durant la jubilació, alerta David Richter, professor d'estudis de recerca al departament de ciències de l'educació i psicologia de la Universitat Lliure de Berlín. “Tenim proves força sòlides que primer disminueixen els contactes socials i després es deteriora la cognició”, diu. Per evitar la depressió, el deteriorament cognitiu i la mortalitat prematura que poden acompanyar l’aïllament social, Richter recomana que els jubilats substitueixin la socialització en el treball per reunions rutinàries presencials o virtuals. No totes les activitats socials són iguals, va afegir. Les millors són aquelles que representen un repte per a la teva ment i fomenten debats significatius amb altres persones; per exemple, els clubs de lectura. “No és el mateix escoltar la ràdio o veure la televisió”, va dir. “Realment necessitem el va i ve d’una conversa”.

Prova coses noves

Fer alguna cosa creativa i nova pot donar-te un sentit de propòsit i mantenir el teu cervell àgil. Les investigacions suggereixen que la creativitat es pot practicar com qualsevol altra habilitat, comenta Jonathan Schooler, professor de ciències psicològiques i del cervell de la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara. Això podria fer-se escrivint uns minuts cada dia o intentant preparar una recepta atrevida i nova per al sopar. A mesura que un envelleix, l’exercici regular és fonamental per a la salut cerebral, per la qual cosa també podries considerar la possibilitat de provar un nou tipus de classe de condicionament físic. La creativitat també pot estimular el sentit de propòsit d'una persona, afegeix Schooler. “Existeixen proves contundents que trobar un significat en la vida dona una gran satisfacció personal”.