Passejar les mascotes, també per les xarxes

BarcelonaVídeos a Twitter amb les últimes moneries del nostre gat, fotos de perfil de Facebook acompanyats del nostre gos, blogs sobre com educar el nostre animal o el WhatsApp del veterinari sempre a mà per si hem de consultar algun comportament estrany de la nostra bestiola. Internet i les xarxes socials han revolucionat la manera com cuidem i gaudim dels animals: ens proporcionen més informació i fan que tenir mascotes sigui una activitat més social i no només limitada a casa i al recorregut pel parc. Cada vegada més, els animals es passegen també per les xarxes socials.

Els propietaris d’animals busquen a internet informació sobre races, alimentació, concursos canins i ginys, però també aspiren a connectar amb altres persones que tinguin amics felins o canins i amb qui puguin compartir experiències. En aquest sentit, trobem en el mar d’internet xarxes socials especialitzades en mascotes. Una d’elles és Doggy Talky, una iniciativa que va néixer fa tres anys i de la qual més de 20.000 persones ja han descarregat l’apli. Jan Badosa, CEO de Doggy Talky, explica la idea del projecte: “Neix com la primera aplicació mòbil per posar en contacte gent que té gos a qualsevol indret. Convertim el mòbil en una aplicació que integra el WhatsApp amb la geolocalització”.

Educar i divertir-se amb animals

L’aplicació, disponible per a dispositius iOS i Android, no només posa en contacte usuaris que puguin quedar per passejar els seus amics canins, sinó que també posa a l’abast més d’un miler de serveis com ara veterinaris, passejadors de gossos o botigues d’alimentació i altres objectes destinats als animals. “Quan una persona viatja per l’estat espanyol, Doggy Talky li diu quin és el veterinari que té més a prop”, afegeix Badosa. L’aplicació ha generat una comunitat a Facebook de més de 74.000 persones, principalment, explica Badosa, noies d’entre 25 i 35 anys. “Compartim contingut interessant tant de la part més divertida de tenir un gos, com de la part més educativa, per intentar que tothom sigui responsable”, afirma el CEO de Doggy Talky.

A més d’aquesta xarxa social que connecta propietaris de gossos, n’hi ha d’altres que també van néixer amb aquest objectiu, com ara Masquecotas o Facepets. Aquestes dues eines permeten crear un perfil a les mascotes i ofereixen alguns serveis similars a Doggy Talky. Facepets, per exemple, dóna als propietaris d’animals la possibilitat de buscar-los parella de la mateixa raça, d’obtenir informació sobre concursos canins o revendre utensilis que ja no es necessiten i que poden fer servei a altres animals. “Les xarxes, que permeten una mica d’ego a les persones, també el permeten al nostre gos”, afirma Badosa.

Més conscienciació social

Per a Maria Pifarré, veterinària i membre del consell del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, les xarxes socials han contribuït a fer que tenir un animal de companyia sigui una experiència compartida, no només amb els membres de la família, que fan torns per treure’l a passejar o preparar-li el menjar, sinó també amb la comunitat d’amics de les xarxes socials. “La xarxa s’omple de vídeos de gatets, fins i tot hi ha gent que obre un perfil de Facebook al seu gos i interacciona amb altres animals. Tot això fa que la informació que quedava restringida al parc on portaves a passejar el teu gos, avui en dia tingui un abast mundial”, assenyala Pifarré.

Les xarxes també han servit per conscienciar sobre l’abandonament de mascotes i han demostrat que són un canal potent per trobar una nova llar a les cries d’un gos o als animals, en cas que els seus propietaris ja no puguin fer-se’n càrrec. Per a la veterinària, aquestes crides a través de les xarxes i penjar estampes tendres i divertides sobre bestioles també eixampla l’estima pels animals. “Internet ha acostat els animals de companyia a la gent que no en tenia -assegura Pifarré-. Segurament, les noves generacions que estan creixent veient tot això a la xarxa tindran els animals com una cosa molt més pròxima, els respectaran molt més del que es respectaven fa 30 anys”.

El perill de diagnòstics erronis

Per a la veterinària, però, aquesta explosió d’informació i d’interconnexions sobre els animals a internet comporta també algunes disfuncions. “Als veterinaris ens ajuda moltíssim la xarxa. Però de vegades el client, quan ve a la consulta, ja ha intentat fer un diagnòstic per internet”, lamenta Pifarré, que assenyala que això és perillós, ja que els propietaris de bestioles quan busquen els símptomes del seu petit animal de companyia acostumen a posar-se “en el pitjor dels casos”.

De la mateixa manera que no tota la informació sobre la salut de les persones que corre per la xarxa és fiable, Pifarré adverteix que molts dels continguts sobre malalties d’animals tampoc ho són. Per això, aconsella recórrer a pàgines web i aplicacions de mòbil avalades per veterinaris. Mentre que presumir de mascota, aprofitar ginys tecnològics per cuidar-les millor o connectar a través de la xarxa amb altres propietaris poden ser activitats divertides i gratificants, en el cas de malalties Pifarré aconsella mirar-se les xarxes amb més recel.