Pirineu termal: un viatge per les aigües que fa milers d'anys que brollen carregades de minerals

BarcelonaEntre les entranyes de les muntanyes i les esquerdes d’una història mil·lenària, el Pirineu amaga un secret que s’escalfa lentament a les profunditats. No farem un viatge al centre de la Terra com Jules Verne, però sí que farem un viatge en el temps per descobrir la creació de les aigües termals que tenim a les nostres muntanyes. Són aigües mil·lenàries que, després de caure de la pluja, han recorregut les entranyes de la terra durant milers d’anys, s’han escalfat i han tornat a brollar calentes i carregades de minerals i propietats curatives. Ens endinsarem al cor geològic del Pirineu per descobrir-ne els secrets i visitarem dos balnearis singulars que ens permetran aprofitar totes les seves propietats.

L’origen de l’aigua

“Per tenir aigües termals necessites falles que travessin bona part de l’escorça terrestre, sovint a quilòmetres de profunditat”, explica Josep Anton Muñoz, catedràtic de geologia estructural a la Universitat de Barcelona. Precisament, com que el Pirineu és l’estructura geològica més important del país, és on trobem les grans falles, que permeten la connexió amb les capes més profundes de l’escorça. “Són com una mena de canonades”, afegeix.

Trobem dos tipus de falles, “les que es van formar quan dues plaques tectòniques van xocar i van fer engruixir l’escorça perquè es van encavalcar i les conegudes com a falles normals”, explica Muñoz. “Les falles normals, com la falla de la Tet, a la Cerdanya, són fractures a l’escorça terrestre que es formen quan blocs de roca es desplacen verticalment en resposta a forces tectòniques. Al Pirineu, aquest tipus de falles tenen un paper clau en l'origen de les aigües termals, ja que el conjunt de col·lapses fa que ràpidament connectin amb les capes profundes de la Terra, i són sistemes que ràpidament generen fonts termals”, diu el geòleg.

I ara que ja tenim els conductes entre el magma i la superfície de la Terra, com s’escalfa l’aigua? “Hi ha dues fonts principals de calor: la calor que es transmet del mantell terrestre cap a la superfície per conductivitat i la que prové de la desintegració d’elements radioactius que hi ha a les roques granítiques i metamòrfiques de la zona”, explica Muñoz.

“Les propietats de l’aigua depenen dels materials que travessa –puntualitza el geòleg–. Al Pirineu, és habitual trobar aigües sulfuroses, ja que les falles travessen roques toves i negres d’edat siluriana amb una gran quantitat de sulfurs. També dissolen carbonats, sílice i clorur”. Aquests minerals donen a les aigües del Pirineu propietats terapèutiques reconegudes: desintoxiquen el cos, alleugen dolors articulars i milloren afeccions de la pell com la psoriasi.

Balnearis amb història

Als Banys de Sant Vicenç fa 250 anys que tracten aquestes afeccions. “L’aigua termal és el nostre tresor”, diu Marta Pal, propietària d'aquests banys. Situats a la frontera entre la Cerdanya i l’Alt Urgell, són un exemple viu de la tradició termal al Pirineu. La seva aigua prové de la falla normal de la Cerdanya, com les que brollen en altres punts del territori, com Dorres o Llo, i també al Conflent. “L’any 1775, un avantpassat de la nostra família va comprar els drets sobre les aigües termals i va establir aquí un hostal per als viatgers del camí ral de la Seu a Puigcerdà”, explica Pal. Des de llavors, set generacions han mantingut viu aquest negoci familiar adaptant-lo als nous temps.

Durant la Guerra Civil, el balneari va ser utilitzat com a hospital de sang i, un cop finalitzada, va estar ocupat durant set anys, motiu pel qual va quedar molt malmès. Va caldre restaurar l’edifici antic, que avui manté l’essència històrica i el caràcter acollidor de la família. “Sempre hem estat presents, vivim al balneari i cuidem cada detall”, diu Pal.

A la Vall d’Aran hi ha una alta concentració d’aigües termals, amb surgències com les de Banhèras de Luishon i els banys de Tredòs, Arties o Les. Alineades a una de les falles més importants dels Pirineus, l’encavalcament de Gavarnia és un altre indret on gaudir del termalisme.

Al bell mig de la Vall d’Aran, les aigües termals de Les tenen una història que es remunta a l’època romana. “Les surgències termals de Les han estat utilitzades des de l’època de la dominació romana, i van ser visitades fins i tot per Pompeu. S’han trobat inscripcions en què es dona les gràcies a les nimfes i a la deessa Lex per la curació obtinguda”, explica Ana Julia Gómez González, directora de les Termes de la Baronia de Les.

Actualment el complex termal, inaugurat el 2003, combina l’essència històrica amb la modernitat i ofereix banys terapèutics en un entorn que convida al descans i a la connexió amb la natura.

Experiències termals personalitzades

A tots dos balnearis trobareu tractaments dissenyats per recuperar la salut i l’equilibri. “La nostra aigua és ideal per tractar dolors articulars, millorar l’estat de la pell i fer una desintoxicació profunda”, explica Pal. Per la seva banda, Gómez González diu que l’aigua de Les “és beneficiosa per a afeccions com la psoriasi, l'èczema, l'asma i altres malalties respiratòries com la bronquitis crònica. A més, les aigües ajuden a alleujar els dolors reumàtics i a tractar afeccions com l'artrosi o la fibromiàlgia”.

Als dos centres ofereixen paquets que inclouen banys termals, massatges, inhalacions i tractaments amb peloides –barreges d’argila i aigua termal–, així com circuits termals. En el cas dels Banys de Sant Vicenç, “no és un circuit que tots els clients fan alhora, sinó que és un circuit personalitzat: donem hora cada 20 minuts a dues persones perquè els clients no coincideixin en massa i els acompanyem en cada pas per treure’n el màxim rendiment”, explica Pal. A Les, “el circuit està format per un vaporàrium, una sauna finlandesa, una sala de marbre calent i diverses piscines i banyeres de diferents temperatures per fer contrast tèrmic”, detalla Gómez González.

Una de les peculiaritats dels Banys de Sant Vicenç és el repòs postbany, inspirat en una antiga tradició: “Els clients es llevaven a les sis del matí, baixaven amb el barnús per prendre el bany i, després, es ficaven al llit per covar el bany. Això era tan important com banyar-se”, recorda Pal.