Què em poso per anar a la feina?

BarcelonaCada matí el mateix ritual: obres l’armari i et veus obligat a escollir entre un ventall de colors i combinacions. Preguntes com “Què vaig portar ahir?”, per no repetir, i “Quines reunions o tasques hauré de fer durant el dia?” et recorren la ment mentre les agulles del rellotge passen implacables. Per sort, sembla que en els últims anys el codi de vestimenta de moltes empreses s’ha relaxat, fins al punt de deixar el clàssic vestit jaqueta cada cop més al fons de l’armari. Això és el que s’extreu d’una enquesta feta el 2016 per OfficeTeam, en què la meitat dels gerents de grans corporacions es queixaven que els seus empleats anaven vestits massa informals a l’oficina.

I mentre uns estan en desacord amb aquest excés de confiança per part dels treballadors, d’altres ho incentiven, com els directors de General Electric i IBM. Aquestes multinacionals aposten per desterrar els pantalons foscos i les camises blanques del passat a favor d’una indumentària més jove i entusiasta. Segons els analistes de l’estudi, aquesta nova tendència sorgeix com una manera d’emular els aires de canvi i l’estètica vibrant i innovadora que es respira a Silicon Valley, un dels epicentres tecnològics del món. D’altra banda, també creuen que la informalitat en la manera vestir es deu a l’arribada de la Generació X i els mil·lennials als llocs de treball. Un tipus d’empleat que sol donar més importància al seu benestar i que es vol sentir còmode i natural en el seu entorn de treball.

“D’aquí pocs anys el 70% de la massa laboral seran mil·lennials, que vindran amb una estètica més casual i informal”, assegura Gina Aran, professora col·laboradora del màster de recursos humans de la UOC i directora associada de la consultoria Humannova. Aquesta experta diferencia entre les peces de vestir estructurades i les poc estructurades. Per exemple, fa uns trenta anys una executiva o una secretària havien de vestir sempre amb peces estructurades, com el vestit jaqueta. Avui en dia, en canvi, en gran part de les oficines imperen les peces poc estructurades, fins al punt de poder anar a treballar en texans i jerseis de punt. “La relaxació en la manera de vestir és evident”, assegura.

Codi intern de l’empresa

Això no vol dir que les empreses no tinguin, encara que implícitament, un dress code propi. Més enllà dels uniformes, que serien un tema a part, el cert és que tot i la llibertat que pugui tenir l’empleat, cal adaptar-se a cada entorn. “De la mateixa manera que quan anem a un casament ens hem de cenyir a unes regles, també passa segons l’empresa on treballem”, aconsella Aran. Posem per cas una persona que entra a treballar en una nova start-up tecnològica. “Els treballadors solen ser joves i vesteixen de manera molt informal, per tant, transmeten agilitat i flexibilitat”, resumeix l’experta, que creu que en un entorn així no hi sol tenir cabuda un vestit jaqueta o una corbata. Passaria el mateix en una botiga de tatuatges, on el més normal, i fins i tot aconsellable, seria que el venedor tingués pírcings i tatuatges. Per contra, en una botiga de productes infantils s’hauria de vetllar per mostrar una imatge més càndida i evitar aquest tipus de complements. En entorns ja de per si més formals, com seria l’oficina d’un banc o un bufet d’advocats, s’ha de tenir en compte la imatge que l’empresa vol donar als clients. “Ja només amb els colors que s’utilitzen per a la decoració de l’espai, com els tons foscos o blau marí, et pots fer una idea de quina línia de vestuari hauries de seguir”, afegeix.

Però es podria dir que, en termes generals, en gran part de les petites i mitjanes empreses se sol vestir cada vegada de manera més natural, i fins i tot s’estén la tendència del “divendres lliure”, en què es pot anar vestit com es vulgui. Però això no vol dir que hi hagi dies en què l’ocasió obligui a tornar al vestit jaqueta i a l’americana i la corbata, com les reunions i congressos. “El que és evident és que totes les empreses haurien de deixar clar en el procés de selecció quin tipus de vestuari s’espera dels empleats”, aconsella l’experta, perquè això estalviaria molts malentesos. Com el que li va passar a la Núria, una administrativa d’una petita empresa que recorda: “El primer estiu em van cridar l’atenció en diversos moments per dur vestits amb tirants o massa escotats”. Tot i estar en desacord amb aquesta política, es va adaptar als requeriments.

Vestir per a l’èxit

Fa uns anys, durant una conferència de Mark Zuckerberg a Califòrnia, un periodista li va preguntar per què duia cada dia la mateixa samarreta de color gris. El creador de Facebook no va dubtar a respondre-li que la seva feina era servir més d’un bilió de persones cada dia. Per tant, necessitava que la seva vida personal fos la més senzilla i clara possible, evitant al màxim aquestes petites decisions personals, com escollir la roba cada matí. De fet, es podria dir que Zuckerberg forma part d’un selecte club d’homes d’èxit que es caracteritzen per vestir igual cada dia. Era el cas del ja desaparegut Steve Jobs, creador d’Apple i a qui sempre se’l veia amb un jersei negre de coll alt i texans. A la llista també hi podem trobar el dissenyador Giorgio Armani, que sempre vesteix de color blau marí i fins i tot Albert Einstein, que se’l coneixia per abillar-se cada matí amb un vestit jaqueta gris, camisa de coll estret, corbata negra i que, curiosament, mai duia mitjons.

Davant d’aquesta coincidència, un no pot evitar preguntar-se dues coses. Primera, ¿vestir sempre igual és sinònim de tenir una carrera professional d’èxit? I segona, ¿seria ben vist que una dona es presentés cada dia vestida igual a l’oficina? Aquestes dues qüestions ja se les va fer Matilda Kahl, exdirectora d’art de l’agència de publicitat Saatchi & Saatchi, que fa tres anys va aparèixer als mitjans de comunicació per haver decidit anar a treballar cada dia amb la mateixa roba a la feina. Des d’aleshores, el seu look diari consisteix en un pantaló negre, que a l’estiu substitueix per una faldilla de tub, camisa blanca i un llacet negre de decoració. Després de tot aquest temps, la professional va confessar en una entrevista que, tot i haver rebut nombrosos comentaris de mofa, com per exemple si s’havia apuntat a una secta o si tenia problemes econòmics, se sentia més tranquil·la per no haver de decidir què posar-se cada matí i considerava que estava més valorada per la seva feina que no pas per la roba que duia posada.

Practicitat i marca personal

“No passa res si una dona sempre vesteix igual, només cal veure el cas d’Angela Merkel, que sempre va amb vestit jaqueta”, afirma Andrea Vilallonga, assessora d’imatge personal i corporativa. Segons aquesta experta, al final es resumeix en un tema de practicitat i de marca personal, encara que considera que en general les dones tenen un sentit estètic més desenvolupat i els agrada més canviar de vestuari. “Hem de recordar que els homes mai han tingut gaires opcions a l’hora de vestir-se a la feina, i molts es queixen pel fet d’haver de portar americana i corbata”, matisa. Un altre cas molt diferent seria que les dones volguessin imitar el vestuari masculí per intentar semblar més professionals i tenir més credibilitat. “Això va passar als anys vuitanta, quan les dones es van voler masculinitzar duent pantalons i americana”, diu Vilallonga.

Al final, els experts coincideixen que el més important és tenir clar què és el que com a professionals volem transmetre a través de la nostra comunicació visual i vestir sempre amb coherència amb el lloc on treballem, és a dir, en funció del tipus l’empresa. I, si és possible, intentar passar menys hores davant l’armari cada matí.