La salut, una nova religió?

Aquesta nova espiritualitat sense religió es basa en la salut com a font de salvació

Hem fugit d'un tipus de religió entesa com a àmbit regulador en excés, moralitzant a mitges, encotillat sempre, per entrar en un marc que no abandona l'anhel d'astorament, gratitud, confiança, transcendència de la religió però dona èmfasi al vessant interior. Ho anomenem “espiritualitat sense religió” i fem el camí més lleugeres. Lliures? No ho sé, però sí més alliberades.

A mesura que ens hi capbussem, però, veiem que les aigües no són sempre clares, l'espiritualitat ven, sens dubte. I com en tot comerç, també hi ha deixalles, que suren en l'aigua per on nadem. Moltes d'aquestes deixalles tenen la mateixa forma que la religió que hem deixat enrere; això sí, amb noves etiquetes molt més atractives. Una d'elles és el benestar i la salut, que han agafat tot el tronc fonamental de la religió més inquisidora. Recordem que en francès de la salud en diuen 'santé', mentre que el terme 'salut' s'utilitza en el sentit cristià de salvació. I això és el que ens diu aquesta nova espiritualitat sense religió que es basa en la salut com a font de salvació: no hi ha paradís sense una dieta saludable, amb tot el ventall de consignes proselitistes que separen el món entre les ànimes sanes i la resta.

Una salut viscuda des de l'obsessió, en què la veritat cal difondre-la com qui difon la Bona Nova: hi ha salvació/salut si escoltem i seguim la via correcta. Ni greixos ni sucres, amb gluten i cereals o a la inversa, alguns amb carn i d'altres sense, tant li fa, cada grupuscle hi diu la seva i en fa bandera.

I nosaltres aquí, vivint-ho des de la perplexitat del qui veu com els discursos més obsolets de la religió prenen noves formes per continuar alliçonant els altres. Amb la tristesa de presenciar aquesta imperiosa necessitat que tenim de buscar la salvació en un lloc reduït, excloent els altres que no es comporten ni pensen igual.