"El primer i el segon any són els més difícils”: com sobreviure l'estiu després d’una separació amb fills

BarcelonaNo tots els estius són iguals. N’hi ha que ens obliguen a adaptar-nos a una nova realitat personal i a deixar enrere els costums que havíem tingut fins aleshores. Una d’aquestes situacions es dona quan, després d’una separació recent, ens enfrontem al primer estiu sense els fills ni la vida familiar que havíem construït durant els últims anys. Aquestes circumstàncies no sempre són fàcils, i sovint les emocions són a flor de pell. Actuar amb encert en moments com aquests pot suposar un veritable repte —però no és, en cap cas, impossible.

Per a Judit March, psicòloga clínica i psicoterapeuta, un dels aspectes més importants és que la relació i la comunicació entre els progenitors sigui tan cordial i fluida com es pugui. “Sempre dic que els nens viuen el divorci tal com el viuen els pares”, afirma. Així, si els progenitors estan convençuts que la separació és la millor manera de resoldre els conflictes familiars, transmetran aquesta convicció als fills, cosa que els donarà més seguretat i facilitarà l’adaptació als canvis. “En cap cas s’ha de traslladar el malestar emocional als nens”, adverteix.

Un altre punt important per poder oferir seguretat i estabilitat als fills, sobretot quan són més petits, és mantenir sempre les seves rutines i horaris de son i menjar. “Així no notaran moltes diferències entre les vacances amb un progenitor o altre i se sentiran més segurs”, continua March.

Conservar el contacte

Normalment, les vacances amb cada membre es divideixen en períodes de quinze dies. Tot i això, Montserrat Tur –advocada, mediadora i coach– recomana que, si els fills són menors de sis anys, el més adient és pactar intervals més curts, d’entre cinc dies i una setmana com a màxim amb cadascun. Això els ajuda a adaptar-se gradualment als canvis i a no enyorar en excés l’altre progenitor. També cal respectar els costums que resultin beneficiosos per a la canalla: “Si estan acostumats a passar uns dies a casa dels avis, és millor mantenir aquesta rutina”, assenyala Tur. De fet, ha conegut casos en què les exparelles han acordat compartir un període de vacances amb els fills per afavorir una transició més suau.

També és important, segons l’advocada, pactar quin tipus de lleure faran els fills mentre estiguin amb cada membre de la família. “Els pares han d’anar a una per evitar ultracarregar els nens d’activitats i permetre que també tinguin estones de descans”, remarca.

Sobretot durant els primers anys després d’un divorci o una separació, els experts recomanen facilitar als fills el contacte amb l’altre progenitor, encara que no sigui durant els dies establerts. “A més de les trucades, quan són molt petits també es poden acordar visites entre setmana per mantenir el vincle”, explica March. Tot i que pot resultar difícil, la psicòloga també aconsella encoratjar els fills a passar temps amb l’altre progenitor i a mantenir-hi el contacte. “Es tracta de fer un exercici de maduresa i deixar de banda la ràbia i la rancúnia, encara que els primers anys siguin especialment complicats”, afegeix.

“De vegades ens trobem amb pares que ens diuen que els fa cosa trucar als fills perquè després queden molt tristos i els generen emocions molt negatives”, explica March. En aquests casos, la psicòloga recomana fer la trucada igualment i, un cop feta, acompanyar els nens en la gestió d’aquesta emoció. “És important fer-los entendre que estem amb ells de manera incondicional, que és totalment normal sentir tristesa i que, de fet, la tristesa ens indica que trobem a faltar algú i que estimem aquella persona”, recomana.

D’altra banda, els experts recomanen que el moment de l’intercanvi es faci amb calma, sense presses ni conflictes, i sempre animant els fills a anar amb l’altre progenitor. Un error habitual, segons la psicòloga, és fer preguntes incòmodes als nens per obtenir informació o fer comentaris sobre l’exparella. “Els nens tenen dret a mantenir una imatge positiva dels seus models personals, sense que les dinàmiques entre els adults interfereixin en aquest vincle”, subratlla.

Un altre error que sovint detecten els psicòlegs és que molts pares, per compensar la manca de temps que poden dedicar als seus fills, tendeixen a adoptar actituds massa permissives o sobreprotectores. Això es manifesta, en alguns casos, en l’oferta constant de premis i regals materials que, a llarg termini, poden dificultar un desenvolupament saludable. “Sempre recomano als pares que, en lloc de regalar objectes materials, optin per reforçadors socials i moments de connexió. El que més valoren els infants és passar temps de qualitat amb els seus pares i sentir que realment hi són presents”, explica March.

Pensar en positiu

¿I què passa quan el pare o la mare es queda uns dies sol sense els fills? “Sobretot el primer i el segon any són els més difícils”, assegura la psicòloga, que sempre recomana als progenitors que intentin veure la part positiva de la situació i aprofitin per fer aquelles coses que no poden fer quan tenen els nens. “És important socialitzar, buscar un bon lloc per desconnectar i intentar redirigir l’atenció lluny de les emocions negatives com l’enyorança o, fins i tot, la desconfiança envers el que pugui estar fent l’exparella”, afegeix. Al llarg de la seva trajectòria professional, ha atès moltes mares que arriben a consulta amb sentiments d’ansietat, preocupades perquè pensen que els fills no estaran bé amb el pare o que els podria passar alguna cosa.

En aquest context, l’advocada Montserrat Tur intenta restar dramatisme a la situació: “Si la relació és sana i normal, els nens sempre estaran en un entorn segur i ben atesos”. Aprendre a confiar en l’altre progenitor i saber que es té la llibertat de trucar o visitar els fills en cas necessari és un dret que es pot exercir. Tot i això, també recomana aprofitar aquests dies per desconnectar de les responsabilitats de la criança i dedicar temps a activitats lúdiques. “Al cap i a la fi, el millor que podem oferir als nostres fills és que nosaltres estiguem bé”, subratlla.

En la mateixa línia, la psicòloga Judit March recomana fer un treball conscient de focalització en activitats que fomentin l’autocura i ajudin a recuperar el plaer de gaudir del temps lliure. “Les dones no només som mares; també som amigues, professionals, filles... Tenim identitats diverses i hem de permetre’ns gaudir de la vida més enllà del nostre rol matern”, conclou. Segons March, reconèixer i cultivar aquestes altres dimensions personals no només beneficia el benestar emocional propi, sinó que també repercuteix positivament en l’educació dels fills. En altres paraules, un adult equilibrat i feliç transmet seguretat, serenitat i amor, valors essencials per al desenvolupament emocional dels més petits.