Set estacions d'esquí nòrdic per gaudir d'excursions amb esquís o raquetes (tot i la falta de neu)

BarcelonaEl silenci només es trenca pel frec a frec dels esquís lliscant sobre la neu. Et trobes enmig d’un paisatge hivernal que convida a perdre la noció del temps. L’aire fred t’omple els pulmons i, davant teu, un mar d’avets nevats et convida a fer una passejada. En un món cada cop més accelerat, l’esquí nòrdic és resistència, és calma, és tornar a l’essència.

Lluny del bullici de les pistes d’esquí alpí, aquí no hi ha remuntadors ni cues llargues per agafar el telecadira. Només sou tu, la neu i el bosc. Així és l’esquí nòrdic: una experiència íntima amb la natura, una forma d’avançar pausada i rítmica, on l’esforç és tant físic com mental.

L’energia que t’impulsa és la teva pròpia força i el camí es traça amb cada passa. En lloc de baixar pendents pronunciats, cal moure’s amb harmonia i impulsar-se amb cada pas. Els esquís són llargs i estrets, lleugers i àgils, i la bota només s’hi fixa per la part davantera, i deixa llibertat als talons per avançar amb naturalitat. La modalitat clàssica segueix les traces marcades a la neu, en un balanceig suau i hipnòtic. L’estil patinador, en canvi, és més atlètic i ràpid, amb un moviment que recorda el del patinatge sobre gel. Però, tant si es fa a pas tranquil com a ritme competitiu, l’atractiu principal de l’esquí nòrdic és el mateix: el contacte amb la natura.

“L’esquí de fons és més exigent, ja que requereix un millor estat de forma, però es pot adaptar segons la condició física de cadascú”, considera Imma Obiols, tècnica de Tot Nòrdic, la mancomunitat d’estacions d’esquí nòrdic de Catalunya, que agrupa les set estacions que mantenen viu aquest esport al país.

No tenen grans infraestructures ni grans aglomeracions, però ofereixen circuits traçats enmig de boscos i valls de gran bellesa, així com serveis de lloguer de material i classes per a tots els nivells. Obiols també explica que “amb la falta de neu dels últims anys, les estacions també s’han adaptat i ofereixen rutes per fer amb raquetes de neu, o fins i tot, de senderisme. Quan no hi ha neu a la base de l’estació, donen l’opció de sortir amb les raquetes penjades a l’esquena fins que cal posar-se-les”, detalla.

“Cada estació té la seva personalitat. Algunes són més tècniques, d’altres més familiars, però totes comparteixen la mateixa filosofia: respectar l’entorn i gaudir de l’hivern sense presses”, explica Obiols. Descobrim les activitats que ofereix cada una de les set estacions que hi ha al Pirineu català tot i la falta de neu dels últims anys.

Lles de Cerdanya

Si vols esquiar on ho va començar a fer Kilian Jornet, ves a l’estació de Lles de Cerdanya. A la base hi trobaràs el refugi Cap del Rec, on el pare de Jornet, Eduard Jornet, va ser-ne el guarda durant uns anys. Situat a 1.960 m d’altitud, és el punt de partida perfecte per a excursions curtes i també llargues, ja que l’estació, quan ha nevat prou, pot connectar amb Aransa i oferir fins a 67 km de pistes, que la converteixen en un dels dominis més grans d’esquí de fons dels Pirineus. “Quan anem mancats de neu, en fabriquem d’artificial, però només arribem a les pistes de debutants i iniciació”, reconeix Àngel Gironès, responsable del lloguer de material de l’estació. Pel que fa a les raquetes, “oferim els recorreguts que passen per les zones més obagues, com el Clot de Sassà, on s’acumula la neu quan bufa el vent”, detalla. Tot i això, reconeix que porten dos anys dolents i només han pogut obrir un màxim de 14 km de pistes i connectar amb Aransa dos caps de setmana.

Aransa

També a la Cerdanya, Aransa pot oferir fins a 32 km de circuits d’esquí de fons que transcorren entre boscos extraordinaris i ofereixen vistes espectaculars de la Serra del Cadí, la Vall de la Cerdanya i l’Alt Urgell. Amb cotes entre 1.950 i 2.150 m, les pistes d’Aransa són ideals per a tots els nivells. La connexió amb Lles fa que el recorregut sigui ininterromput quan la neu ho permet, i això ofereix una experiència única per a l’esquí. La base de l'estació és el refugi el Fornell, perfecte per descansar i gaudir d'una bona cuina. “Ara tenim el circuit de debutants i d’iniciació oberts i les rutes de raquetes les podem fer a cota alta”, explica Ferran Savin, director de l’estació que convida la gent a gaudir de l’estació “amb unes bones botes i uns bons pals, ja que els senders estan senyalitzats i no tenen cap pèrdua ni perill. És una bona manera de fer senderisme controlat”, apunta. A més, Aransa és la porta d'entrada als estanys de la Pera, un lloc únic envoltat de boscos d’avet i pi negre, on el paisatge glacial et deixarà amb la boca oberta.

Guils-Fontanera

Encara a la Cerdanya trobem una tercera estació amb un paisatge salvatge, envoltat de boscos i vistes espectaculars de la vall de la Cerdanya. Aquests són els ingredients que trobaràs a Guils-Fontanera, una estació d’esquí nòrdic situada a només setze minuts de Puigcerdà i que pot oferir fins a 45 km de pistes que travessen boscos de pi negre i bedoll quan hi ha prou neu. Prepara’t per gaudir de visites espectaculars al Canigó i al Puigmal. Des del Pla de Fontanera, trobaràs recorreguts per a tots els nivells que et permetran gaudir de l’esquí de fons o de les raquetes de neu amb una tranquil·litat absoluta.

Tuixent-La Vansa

Està situada a la cara nord del massís del Port del Comte i té unes magnífiques vistes al Pedraforca i a la Serra del Cadí. Comarca de l’Alt Urgell, a tocar del Solsonès, arribar-hi és fàcil, ja que és molt pròxima a la Catalunya Central. Aquestes muntanyes que a l’estiu són pastures, a l’hivern es converteixen en un espai amb una de les millors ofertes per fer esports de neu. Quan hi ha tota l’estació en funcionament, hi trobaràs prop de 30 km de circuits de diversos nivells per practicar l’esquí de fons i recorreguts senyalitzats per fer amb raquetes de neu. Sabies que estaràs esquiant per la que va ser la ruta habitual del maqui Caracremada i el pas d’alguns itineraris de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent?

Sant Joan de l’Erm

Situada entre l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà, és una de les estacions més emblemàtiques (i la més antiga) del Pirineu, integrada dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. El seu encant rau en la varietat de circuits d’esquí de fons que transcorren per boscos frondosos d’avets, bedolls i pi negre, i que ofereixen paisatges salvatges i tranquils. El refugi de la Basseta, punt central de l'estació, és el cor de moltes activitats durant tot l'any, des de l’esquí nòrdic fins a les rutes de raquetes a l’hivern, i el senderisme a l’estiu.

Virós Vallferrera

És una estació petita però envoltada per un paisatge salvatge i espectacular, també dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu. El refugi del Gall Fer, situat a 1.700 metres d’altitud, és el centre neuràlgic d’aquesta estació. Manel Pérez, gerent de Virós Vallferrera, admet que “els dos últims anys han estat molt complicats amb la falta de neu” i que “cal fer un replantejament de les activitats hivernals”. “Tenim recorreguts amb raquetes, però no trobem neu fins a 2.400 metres i des del refugi es fa molt llarg i només apte per a experts”. Tot i això, anima la gent a gaudir dels boscos de la zona i a fer un bon àpat amb vistes impressionants al Montsent de Pallars i el Puig d’Ares.

Tavascan

I encara una tercera estació al cor del Parc Natural de l’Alt Pirineu, un lloc on viure una experiència hivernal completa, ja que, a més dels 12 km de circuits d’esquí nòrdic, tant en modalitat clàssica com patinador, Tavascan és també una destinació que ofereix pistes d’esquí alpí. La seva base és el refugi de la Pleta del Prat, un lloc emblemàtic on poder descansar i gaudir de la natura.