Estils 21/03/2019

On puc veure rèptils i amfibis a Catalunya?

Descobrim cinc centres de referència on conèixer aquests animals

Cristina Torra
6 min
Joaquim Soler, director tècnic del CRARC, amb una tortuga mediterrània

BARCELONAAmfibis com els gripaus i les granotes i rèptils com les sargantanes i els dragons són força comuns a casa nostra, però no sempre es poden observar amb deteniment al seu hàbitat natural perquè són bastant espantadissos. Però no us preocupeu, a Catalunya tenim centres de referència on podem descobrir amb tranquil·litat i tot el temps del món espècies autòctones i foranes. Són llocs on apassionar-se per aquests animals i on ser conscients del gran esforç que es fa per salvar espècies en perill d’extinció i de les investigacions que es lideren des de Catalunya. ¿Ens acompanyeu a descobrir 5 centres de referència a fons?

El Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya

Com el seu nom indica, el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), a Masquefa, és el lloc on arriben espècies autòctones i foranes, ja sigui perquè estan malaltes o han patit un accident, perquè han estat decomissades pels Agents Rurals o la policia o perquè, casualment, han nascut a casa d’algú.

En el recorregut obert al públic que es pot fer al CRARC, principalment hi trobareu tortugues. “És el que la gent més té a casa i més ens arriba perquè ens ho porten o perquè la policia ho decomissa”, explica Albert Martínez Silvestre, director científic del CRARC. A part, també hi veureu serps, llangardaixos i alguns cocodrils. “Som centre d’acollida i no triem el que tenim, tenim el que ens arriba”, detalla. Les espècies autòctones es recuperen i, sempre que es pot, s’alliberen al seu hàbitat, unes 1.500 a l’any. Les exòtiques, en canvi, es queden al CRARC. Al costat de cada animal, un cartell informatiu explica la seva història: com hi ha arribat, qui l’ha portat i què es pot fer per evitar la seva situació. Una història rellevant és la de la Coloma, una tortuga gegant de 40 quilos que va ser trobada a Santa Coloma el 2010 després de l’enfonsament d’una casa i que, com que ningú la va reclamar, va anar al CRARC.

Una imatge general del CRAC

Entre setmana, el centre també acull escoles que hi arriben a fer visites guiades i tallers. A banda de les línies d’educació ambiental i reintroducció d’animals autòctons, el CRARC també té línies de recerca on actualment, entre d’altres, investiga les malalties emergents dels amfibis.

El terrari del Zoo de Barcelona

A part de veure-hi cocodrils, anacondes o camaleons, descobrir el terrari del Zoo de Barcelona és una bona opció per conèixer més a fons els rèptils i els amfibis autòctons. L’espai estrella és el que està destinat al tritó del Montseny, una espècie endèmica. “És l’únic lloc de Catalunya on el podem veure, ja que com que és una espècie en perill d’extinció crític, no es dona informació sobre on trobar-la en llibertat”, explica Manel Aresté, conservador d’amfibis i rèptils del Zoo de Barcelona. Si hi aneu, no us perdeu la sala de cria, on veureu els petits tritons abans de ser alliberats al seu medi.

El llangardaix ocel·lat és una altra de les espècies autòctones que es poden veure al Zoo, i comparteix amb les tortugues de rierol –que el zoo també cria en captivitat– un terrari naturalitzat que reprodueix la vegetació del delta del Llobregat, un dels espais on viu en llibertat. I encara una altra espècie en un pla de conservació: la tortuga mediterrània, que es reprodueix i es reintrodueix al Parc Natural del Garraf i a la serra de Montsant, indrets on vivia abans d’extingir-se a tota la Península excepte a l’Albera. “La idea és començar encara un altre projecte de conservació amb la tortuga d’estany, ja que el nou caràcter del Zoo és potenciar la nostra fauna”, explica Aresté. Altres espècies autòctones que s’hi poden veure són la serp blanca i la serp de ferradura.

A banda d’aquests animals de dins del terrari, a les basses i estanys del Zoo també hi viuen granotes comunes i tòtils, una espècie que ara té pocs exemplars i de la qual es vol augmentar la població amb individus que portaran de Montjuïc. El mateix es vol fer amb la reineta, desapareguda de les basses del Parc de la Ciutadella des de fa 30 anys.

El Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera

És el lloc ideal per veure tot tipus de tortugues terrestres. Des de l’any 1994, l’objectiu principal d’aquest centre de l’Albera, a Garriguella, és la cria en captivitat de la tortuga mediterrània per reforçar aquesta població natural única a la Península. A banda, és un centre obert al públic que mostra la feina que s’hi fa. “Un dels espais estrella és la zona que hem naturalitzat reproduint el seu hàbitat, on hi ha un grup de 140 tortugues reproductores”, explica Joan Budó, director tècnic del centre. Els visitants poden gaudir de les tortugues des d’una passera de fusta que hi ha instal·lada.

“Al final de la primavera és un bon moment per venir, ja que és l’època de posta i és relativament fàcil veure com fan el niu”, explica el director tècnic. En altres èpoques també es fàcil entretenir-se veient com s’aparellen (a principi de primavera), com neixen les tortuguetes (al setembre) o, simplement, com mengen. Al centre també hi ha un espai reservat per veure les cries i les tortugues exòtiques que recullen. “Un altre dels nostres objectius és evitar que aquestes espècies foranes interfereixin en les tortugues autòctones”, explica Budó.

També tenen un altre projecte de reintroducció d'una altra tortuga autòctona, la tortuga d’estany. “També en fem cria en captivitat i les reintroduïm a l’estany de Banyoles, al riu Ter o als aiguamolls de l’Empordà”, detalla. El centre de l’Albera obre portes aquest cap de setmana, ara que les tortugues comencen a acabar el període d’hibernació.

L’Escola de Natura de Parets del Vallès

Si les escoles treballen els amfibis i els rèptils i volen fer-ho sobre el terreny, l’Escola de Natura de Parets del Vallès és un gran opció. El centre acull grups d’alumnes i els ofereix tallers relacionats amb la natura: d’horticultura, de sostenibilitat, de reciclatge i, evidentment, de flora i fauna. “Estem especialitzats en amfibis i rèptils perquè tenim diferents investigacions centrades en aquestes espècies”, explica Daniel Fernández, president i coordinador de projectes científics del Grup de Recerca de l’Escola de Natura de Parets del Vallès (GRENP). “Parlem tant de serps com d'espècies invasores o de la conservació de la fauna”, posa com a exemples.

A banda, també ofereixen tallers i sortides familiars els caps de setmana. Les següents cites relacionades amb amfibis són el taller de natura en família El Cicle dels Amfibis, el 26 d’abril, i les sortides Observació Nocturna d’Amfibis, el 27 d’abril, i Saturday Salamander, el 5 de maig.

A l'Escola de Natura de Parets recorden que la manipulació d'amfibis només es pot fer de forma regulada

De portes endins, el grup de recerca investiga sobre el tritó palmat, la granota de Graf i el verí dels escurçons. És l’únic centre de Catalunya que disposa d’una sala especialitzada per acollir animals verinosos.

El Museu de Ciències Naturals de Granollers

Des del gener, tots els visitants que passin pel Museu de Ciències Naturals de Granollers es convertiran en investigadors durant una estona. L’exposició permanent 'Tu investigues' és una mostra on conèixer de primera mà les principals línies de recerca del museu vallesà: papallones, rèptils i amfibis, petits mamífers i ratpenats.

L’exposició comença descobrint el fascinant món de les papallones, però ben aviat es posa de peus al riu per descobrir els amfibis. “Es tracta d’una investigació per viure el mateix que experimenta un científic quan va al camp a fer treball de recerca”, explica Fèlix Amat, coordinador de l'àrea de recerca en amfibis i rèptils. La idea és que petits i grans visquin l’emoció de trobar els diferents animals que viuen al riu i a la vegada entendre la importància de les investigacions que es lideren des del museu, com la que estudia si els amfibis són indicadors del canvi climàtic. També “es poden conèixer bé les serps autòctones i el tritó del Montseny, entre altres amfibis”, detalla Amat. L’exposició combina escenografia amb vídeos, projeccions i realitat virtual.

stats