El misteri que amaga una de les cançons més famoses de tots els temps

BarcelonaHo admeto. Durant anys no vaig entendre que Guantanamera, la famosa cançó cubana, es referia a una dona de Guantánamo. I mira que sembla evident, però a vegades costa veure les coses. De fet, gairebé tots els que llegiu aquest article coneixeu la cançó. Però si pregunto de què tracta la cançó, m'ho sabreu dir?

És la màgia de la música. Potser no sabem de què parla una cançó, però sona el ritme i mous el cos. Pocs llocs han sigut beneïts amb tanta capacitat per compondre, cantar i ballar com Cuba. Una illa on la música serveix per fer festa i oblidar misèries. Visitant la Casa de la Trova de Santiago de Cuba, recordo una àvia que devia tenir 90 anys que passant pel carrer, tota fràgil com semblava, va sentir que hi havia concert a dins. Va quedar-se a la porta i va començar a moure el cos: que bé que ballava.

Val la pena visitar la part oriental de l'illa. A Santiago tens el Museu del Carnaval i la Casa de la Trova, un local en el qual es van començar a trobar músics els anys 40. I el 1968 es va convertir en un centre cultural obert a músics i veïns que admiren la trova, el bolero o el son, ritmes nascuts aquí. O visitar les tombes de Compay Segundo i Pepe Sánchez, el pare del bolero, al cementiri de Santa Ifigènia. Músics que van versionar i ajudar a fer popular Guantamera, una de les cançons cubanes més famoses. La versió més popular adapta els versos d'un poema de José Martí, el pare de la Cuba independent, un home enterrat en el mateix cementiri. Aquell inici que diu "Yo soy un hombre sincero de donde crece la palma, y antes de morirme quiero echar mis versos del alma" és un poema seu.

Però qui va parir la cançó? Els cubans. Molta gent va afirmar ser el pare de Guantamera, però segurament era una evolució de la música dels carrers de la ciutat de Guantánamo de finals del segle XVIII, quan el pasacalles espanyol es barrejava amb els ritmes africans. Els anys 30, el músic Joseíto Fernández feia servir el ritme, que va acabar sent la cançó per analitzar amb humor les notícies a una ràdio. Es diu que un dia va lloar una noia, de Guantánamo –d'aquí ve el nom–, i va provocar un atac de gelosia a la seva xicota. Així es va batejar la cançó amb el nom de Guantanamera, però és evident que és un tema dedicat a cap dona anònima d'aquesta ciutat a prop de Santiago. Una vila d'interior on també tenen una casa de la trova i la música sona cada dia, per cert. Una ciutat no gaire lluny de la base militar nord-americana.

Joseíto potser va ser el primer a donar la forma actual de la cançó, però el ritme ja existia. I la lletra sol ser diferent. Uns van afegir un poema, uns les floretes a una noia, altres un toc d'humor... encara avui vindria a ser com els nostres garrotins, cançons de lletra improvisada amb mil versions. La gràcia de Guantanamera és que ningú pot dir amb seguretat qui la va escriure. O on va ser cantada per primer cop. I bona part de la gent no et sap dir de què va, exactament, perquè barreja patriotisme, amistat i amor. Un bon resum del que seria Cuba.

Recomanació per viatjar a Cuba

Cançó: Guantanamera

Autor: Compay Segundo

Any: 2000