Estem més tristos que mai? Preguntem-ho a les xarxes

Investigadors dels EUA busquen en els comportament online una estimació del nostre estat d'ànim

Quin ha estat el dia més trist de l’any? Aquesta pot ser una pregunta que us feu tenint en compte les dificultats d’aquest 2020. Hi ha moltes dates a considerar: va ser el 12 de març? Amb l’inici del confinament? ¿Als EUA va ser el dia 1 de juny, quan centenars de manifestants pacífics van ser gasejats perquè el president Trump pogués fer-se una foto amb la Bíblia? Doncs no va ser ni un ni l’altre. Segons el Laboratori d’Història Computacional de la Universitat de Vermont, va ser el diumenge 31 de maig. Aquell dia no només va ser el més trist del que portem de 2020, també va ser el dia més trist registrat per aquest laboratori en 13 anys. O almenys el més trist a Twitter.

Els investigadors anomenen aquesta eina Hedonòmetre. És un invent dels doctors Chris Danfroth i Peter Dodds, tots dos matemàtics i experts en ciència computacional i codirectors del laboratori. L’Hedonòmetre fa més d’una dècada que funciona i mesura el benestar de la gent a través de les paraules que es llancen en milions de tuits, cada dia, arreu del món.

De fet, l’última vegada que el New York Times va comprovar com anava la feina de l’equip de l’Hedonòmetre va ser el 2015 i la gran descoberta va ser la tendència cap a una positivitat imparable a les xarxes socials. “Un dels anys més feliços a Twitter, com a mínim per als anglosaxons”, deia el doctor Danforth. Però ara aquest resultat sembla propi del passat. “Des de llavors hem viscut un llarg declivi”. El que sí que segueix sent constant és que “la felicitat és difícil de conèixer i de mesurar -diu-. No tenim gaires dades que ens expliquin com està la gent”.

La importància de la vida online

El Laboratori d’Història Computacional forma part d’un petit grup –però creixent- d’investigadors que intenten valorar la nostra salut mental a través del prisma de la nostra vida online. Mai abans havíem tingut tota aquesta quantitat de dades –el que es coneix com a traces digitals- per observar. I mai tota aquesta quantitat de dades havia sigut tan gran com ara, el 2020. Durant els primers mesos de la pandèmia Twitter va notificar un augment del 34% en l’ús diari. Sense la nostra vida social habitual com a antídot i anclatge, les xarxes socials semblen molt més reals que mai abans. 

Des del 2008 l’Hedonòmetre recull un 10% d’informació a l’atzar de tots els tuits que es publiquen cada dia en 12 llengües. L’eina busca paraules que han estat classificades per les seves connotacions tristes o felices, les compta i calcula el nivell mitjà de felicitat en funció de quines paraules dominen el discurs. El 31 de maig les paraules més utilitzades a les xarxes en anglès van ser terrorista, violència i racista. Era una setmana després de la mort de George Floyd, al principi de les protestes que han durat tot l’estiu als EUA. Des del principi de la pandèmia l’Hedonòmetre ha registrat rècords en el registre de tristesa. Aquest any “hi va haver un mes sencer –i això no ho havíem vist mai- que l’hedonòmetre va registrar sensació de tristesa durant un mes seguit". "La nostra atenció col·lectiva és molt efímera i per tant és destacable que aquest instrument, per primera vegada, mostrés aquest estat d’ànim depressiu, de forma sostinguda”.

Llenguatge en evolució

James Pennebaker, fundador d'un sistema d’anàlisi de llenguatge online i psicòleg social de la Universitat de Texas, va començar a interessar-se pel que revelen les paraules sobre el nostre estat d'ànim i el nostre caràcter i ho va fer en el moment en què internet començava a oferir aquesta gran quantitat d’informació. "Aquests rastres digitals són marcadors que no sabíem que hi eren, però que ens parlen de com estem evitant fets o com estem connectats amb la gent", diu Pennebaker, autor del llibre The secret life of pronouns, entre d'altres. "Ens parlen de com prestem atenció al món". Pennebaker afegeix que un dels reptes d'aquesta línia d'investigació és que el llenguatge està en contínua evolució, i els algoritmes són coneguts per no portar gaire bé l'anàlisi del context. Agafem per exemple els renecs. "Han canviat molt en els últims 10 anys", diu fent notar que avui en dia, més enllà de ser una expressió d'ira, els renecs poden ser utilitzats de forma informal, fins i tot positiva, per emfatitzar una cosa o fins i tot expressar entusiasme. Seguint això, està actualitzant el seu diccionari electrònic.

Munmun De Choudhury, professora de l'Escola de Computació Interactiva de la Georgia Tech, està analitzant també les dades digitals per tenir més informació sobre el benestar de la gent. La investigació de la doctora De Choudhury al llarg dels anys s'ha centrat no només en els estudis a nivell general, com l'Hedonòmetre, sinó també a nivell individual. El 2013 ella i els seus companys de feina van descobrir, seguint a les xarxes socials dones que acabaven de ser mares, que podien predir quines tenien més probabilitats de desenvolupar una depressió postpart segons els posts que havien escrit abans de donar a llum. Un dels senyals més destacats era l’ús recurrent de la primera persona amb formes com "jo" o "a mi". "Si estic constantment parlant sobre mi vol dir que l'atenció és interior -diu De Choudhury-. Això, sumat a altres indicadors, pot estar relacionat amb malalties mentals -diu-. Vam quedar molt sorpresos amb la quantitat de senyals que hi ha en la informació a les xarxes socials d'una persona i que ens pot ajudar a fer prediccions", afegeix.

Examinant les dades de Twitter durant els primers dos mesos de la crisi del coronavirus als Estats Units, la doctora De Choudhury es va fixar no només en senyals de tristesa, com fa l'Hedonòmetre, sinó també ansietat, depressió, estrès i pensaments suïcides. I va descobrir que tots aquests indicadors eren molt més alts que durant els mateixos mesos del 2019.

Fiabilitat

Però és probable que us pregunteu si Twitter és un lloc realment representatiu per comprovar l'estat de salut mental de la població. Al final, molts dels seus usuaris es refereixen a aquesta xarxa com "un infern" o "una claveguera". Alguns estudis han demostrat que l’ús freqüent de les xarxes socials està relacionat amb l'ansietat i la depressió. ¿Realment es pot analitzar la felicitat d'un país seguint l'entorn digital d'una part de la població que utilitza Twitter amb regularitat?

Angela Xiao Wu creu que no. Aquesta professora assistent de mèdia, cultura i comunicació a la Universitat de Nova York diu que amb la pressió per tenir dades molts investigador obliden l'efecte distorsiu d'aquestes plataformes. Ja sabem que l'algoritme de Twitter està dissenyat per tenir-nos enganxats al nostre timeline, connectats emocionalment amb el contingut que se'ns presenta i convençuts que ens hi volem quedar. "Què passa si els científics socials agafen el teu estat després de les intervencions d'aquestes plataformes i el converteixen en l'estat d'ànim nacional? Doncs que hi ha una gran part de l’exaltació de la plataforma darrere d'aquestes dades, però no s'està identificant", diu.