Estils 18/09/2021

Què hi fem, a les xarxes?

El contingut que es genera online és inabastable per una raó ben senzilla: cada persona és un món. Tot i això, radiografiem el comportament de cada generació dins del submón virtual

PAU CUSÍ
7 min
Què hi fem a les xarxes?

BarcelonaOnze i vint-i-vuit minuts del matí. És dissabte i encara ets al llit, la nit va ser llarga i les responsabilitats de la vida moderna poden esperar. Sempre passa el mateix. Obres Instagram i a un pam del teu nas emergeixen desenes –centenars– de petits universos verticals. La teva amiga, enamorada com fa temps que no ho estava, ha compartit un vídeo de quinze segons del seu nou amor. Conscient que la càmera el grava, l’individu en qüestió aparca dissimuladament la tapa de formatge curat i torça el cap per tal que el seu perfil bo quedi enregistrat. Xerra una mica per naturalitzar la situació, però poc importa. En un rampell de postproducció primària, la teva amiga ha decidit enterrar les paraules amb el pertorbador Bright side dels Stay Homas. La seva vivència és una diapositiva de PowerPoint i tu ja vas per la següent. L’amic és en un concert, el conegut fa senderisme i el saludat ha compartit un mem. I tu ets al llit i el coixí fa pudor de suor. No t’aixeques, queden més regals: la noia amb qui comparties classe a primària està embarassada. Per anunciar-ho, progenitora i progenitor s’han fotografiat davant d’un mirall. Ella, com si fos un trofeu de pesca, subjecta l’ecografia reveladora. L’embrió no té dits però ja ha deixat empremta digital. Visca la ciència, suposo. I visca la tendresa: el teu professor d’autoescola, jubilat des de fa set anys, ha compartit una fotografia de la seva família. Al marge esquerre de la instantània s’hi intueix una aurèola vermellosa. No és la llum del capvespre. No és un filtre Mayfair. És la silueta del seu dit esclafant l’objectiu de la càmera del mòbil. Hora de llevar-se, els universos són (quasi) infinits. 

El contingut que es genera a les xarxes socials és inabastable i inclassificable per una raó ben senzilla: cada persona és un món. Però, fent una generalització un pèl agosarada, sí que podem radiografiar el comportament de cada generació dins del submón virtual. Un submón, per cert, del qual cada vegada escapa menys gent: segons dades de la consultoria especialitzada The Social Media Family, 29 milions d’espanyols tenen almenys una xarxa social, fet que suposa el 62% de la població total. Com es mouen, zentennials i mil·lennials dins d’aquest entorn? Què hi busquen, els boomers? Què els uneix i què els separa?

De la valentia a la fragilitat

Gosadia, atreviment i efusivitat; tres paraules que serveixen per descriure el comportament dels zentennials a internet. Són la primera generació que ha crescut abraçada a les xarxes i, a diferència de mil·lennials i boomers, no s’hi han hagut d’adaptar. No és que dominin aquest medi, és que aquest és el seu medi.

Quan es parla de la desimboltura zentennial és fàcil traslladar-se mentalment a TikTok, una xarxa xinesa que no para de créixer (14 milions de descàrregues a Espanya des del seu naixement) on els Z se senten especialment a gust. Efectivament, posar-se a ballar coreografies impossibles a ritme de Rauwl Alejandro davant d’un gran nombre d’usuaris requereix una soltesa que no totes les generacions poden assolir, però la gosadia dels més joves a internet va molt més enllà. 

A principis de setembre, per exemple, milers de zentennials es van organitzar a través de TikTok per boicotejar la web de Texas Right to Life, una organització que, després que entrés en vigor la nova i controvertida llei texana contra l’avortament, instava els ciutadans a enviar denúncies anònimes contra les infractores. La resposta dels tiktokers exemplifica a la perfecció la idiosincràsia d’una generació criada en un món convuls: les regles em semblen injustes, de manera que em rebel·lo i, a més, ho faig a la meva manera. En aquest cas, enviant a la web imatges pornogràfiques de Shrek, mems absurds i insults contra els conservadors per tal de rebentar el servidor. I no cal anar tan lluny per trobar més exemples. Els disturbis de Catalunya en resposta a l’empresonament de Pablo Hasél, encapçalats per manifestants molt joves, també poden emmarcar-se en aquest context. De l’story a la revolta.

Evidentment, però, la simbiosi entre zentennials i xarxes socials també té conseqüències negatives. I una tant tangible com evident és la dependència del mòbil. “L’adolescent té una necessitat de socialitzar brutal i gràcies a les xarxes pot sentir que forma part d’una comunitat. El problema és que no hauria de ser-hi si encara no té clar qui és i quines són les seves fortaleses, perquè allà el que troba són molts mecanismes superficials que el desconnecten de si mateix. L’adolescència és l’època en què has de descobrir què t’agrada mentre estudies, treballes i coneixes altres persones, no a través d’un algoritme”, explica la psicòloga Júlia Pascual. En aquest sentit, apunta que la xarxa normalment no crea una addició en si mateixa, sinó que potencia altres trastorns com, per exemple, els de conducta alimentària o –paradoxalment– de fòbia social.  

Consciència i impostura

Si la Z és la generació atrevida i dependent, els mil·lennials es poden qualificar com a generació desperta i hipòcrita. Desperta, perquè és plenament conscient de la cruesa del món que ha heretat dels boomers –habitatge inaccessible, atur sistèmic, salaris insultants, classe política decadent i altres factors que mereixen un reportatge a banda– i de la dependència que li han creat les xarxes; i hipòcrita, perquè, en general i malgrat tot, intenta dissimular el seu neguit a internet. La plataforma preferida dels mil·lennials és Instagram, la xarxa de la selfie permanent, l’escapadeta estiuenca i la barbacoa amb amics. A Espanya, el 2020 comptava amb 20 milions d’usuaris, el 65% dels quals tenien entre 18 i 39 anys, segons dades de The Social Media Family. Per posar-ho en context, una plataforma com Twitter –que tradicionalment ha premiat més la mordacitat i l’ocurrència– a l’estat espanyol només té 4,1 milions d’usuaris. I la xifra, a més, es redueix any rere any des del 2018. Instagram és també la xarxa que potencia la superficialitat i la impostura i que, d'altra banda, té més capacitat de fer sentir malament l’usuari.

Que les xarxes socials empitjoren la vida de molts mil·lennials sense que ells facin res per impedir-ho no és només una percepció de qui escriu aquestes ratlles. En un estudi publicat el 2019 per Security.org (portal citat per mitjans tan prestigiosos com Forbes o The Wall Street Journal), el 33,6% dels mil·lennials nord-americans reconeixien que les xarxes empitjoraven el seu dia a dia. D’aquest 33,6%, les dones eren majoria. A la pregunta sobre si preferirien viure en una societat sense xarxes, el 43,9% responien que sí, una xifra que pren més força si es compara amb la resposta dels boomers, i és que només el 26,5% d’ells eren partidaris de renunciar-hi.

La màxima expressió d’aquesta percepció arriba en boca de la influencer mil·lennial catalana Gemma Pérez, que suma més de 475.000 seguidors a TikTok i més de 60.000 followers a Instagram. Per a ella, les xarxes ho són tot; un mode de vida que, ara per ara, no canviaria. Però així i tot, reconeix que preferiria que la relació entre usuaris i xarxes fos similar a la de la seva adolescència, quan ella –i tota la seva generació– es connectava, a tot estirar, un parell d’hores al Messenger, un senzill servei de missatgera que s’utilitzava en ordinadors. “La dinàmica actual ens ha portat molts problemes mentals. Els estímuls són molt ràpids i la vida real no és així. A mi les xarxes m’han donat moltes coses, sobretot molts amics, però segurament tots estaríem més sans si no en tinguéssim”, explica.

Transparents i alliçonadors

Boomers. Fotografies desenfocades, filtres de mal gust i sentències paternalistes a la secció de comentaris més insospitada. El cert és que riure’s dels seus hàbits a les xarxes socials és una pràctica recurrent –i per què no dir-ho, divertida– entre zentennials i mil·lennials. Alguns els defineixen com a transparents i tendres: fan una foto al seu gos, creuen que és divertida, la comparteixen. I punt, sense més pretensions. Altres, creuen que són paternalistes i carques, sempre amb una opinió que ningú havia demanat a la recambra o un fotomuntatge estrafolari pispat de Facebook a la galeria del mòbil. Probablement el comportament canvia depenent de la plataforma. Gairebé tots coincideixen, això sí, en la certesa que no han acabat d’entendre com funcionen les xarxes. Però què hi han vingut a fer, en aquest submón d’internet? La resposta, al contrari del que es pugui pensar, és la mateixa que donaríem a qualsevol altra generació.

“L’humà és una espècie social i al cervell hi tenim inscrit que depenem de l’altre per sobreviure. Ho tenim inscrit tota la vida. Quan una persona de 60 anys penja una fotografia d’una trobada familiar, ho fa per compartir un moment... però també per agradar, per buscar l’acceptació dels altres”, explica la psicòloga Elena Puig. I afegeix: “Ara vivim en l’època de l’home emocional: si no viu emocions, mor. I, a més, les ha d’exposar. El que venem són experiències, i això, en un sistema econòmic neoliberal com el que tenim ara, és molt perillós, ja que com més experiències necessitem, més caurem en el consum”. L’únic mètode per combatre aquests estímuls primaris és educar el cervell per tal que posi el focus en allò que és positiu. I les xarxes, explica la psicòloga, accentuen justament el contrari. “Fa mal en general, però si ets una persona amb l’autoestima baixa, és devastador”, indica. En aquest sentit, Júlia Pascual recorda que els adults no són tan diferents dels joves, el col·lectiu que, a priori, és més vulnerable davant d’aquests inputs. “Es dona per fet que els adults tenen una identitat construïda, ben ferma, però el cert és que qualsevol problema també els pot debilitar. I les xarxes, a les quals recorren quan estan en un moment complicat, els faran tant de mal com a un adolescent”, apunta.

Llegint aquest reportatge, és fàcil extreure la conclusió que les xarxes socials són poc menys que el dimoni. No és així. Els zentennials les han convertit en armes contra la norma, els mil·lennials les han dominat per explotar-hi el seu talent i els boomers han après a utilitzar-les en benefici propi i dels altres. Les dues psicòlogues mencionades en aquesta peça, sense anar més lluny, compten amb perfils d’Instagram amb milers de seguidors on duen a terme una gran tasca divulgativa. El problema –i demano perdó per l’evidència de la conclusió– és l’abús que se’n fa; un abús que des de l’aterrada de Facebook i WhatsApp als nostres dispositius s’ha normalitzat per complet. A Espanya, la mitjana de temps que els usuaris passen a les xarxes socials és d’unes 2 hores. Si comproves la teva al panell de control del teu mòbil, veuràs que és superior. Lleva’t i ventila: els universos de les xarxes són quasi infinits, però tu només en tens un.

Del segle XX al XXI: un recorregut per tres generacions

Els integrants de la Gen Z, els zentennials, van néixer a finals de la dècada dels 90; els mil·lennials, entre els 80 i els 90; i els boomers, entre el 1946 i el 1964; per bé que a casa nostra el terme boomer no només s’utilitza per etiquetar aquest grup de persones nascut en una època concreta, sinó per definir un tipus d’adult que té una actitud carca, antiquada i molesta envers la vida i, sobretot, les generacions més joves.

stats