De l'Eivissa 'hippie' al món global

BARCELONAQui li havia de dir al jove sabadellenc Enric Majoral quan va descobrir Formentera a principis dels 70, que la bellesa neta del seu paisatge l’inspiraria per crear joies artístiques avui en dia reconegudes arreu del món. “En aquells anys, o et converties en cambrer o feies cosetes per vendre als turistes, i l’Enric es va comprar un bufador i uns quants llibres i s’hi va llançar”, recorda la seva dona, Dolors Ballester, que també ha format part d’aquesta aventura personal i professional durant 45 anys. Les joies Majoral són convidades d’excepció aquests dies a la passarel·la Adlib, la cita que aplega a Eivissa la moda inspirada en l’illa pitiüsa. Hi desfilen al costat d’altres firmes originals, com World Family Ibiza i Espardenyes Torres, que s’han fet un lloc al mercat de la moda partint d’inicis igualment precaris i singulars. Si la primera ha actualitzat l’essència contracultural de l'Eivissa dels 70, la segona ha sabut rescatar per al carrer el calçat tradicional de ball de l’illa.

La història del barceloní Alok, que va treballar 10 anys com a agent immobiliari, i de la seva parella, la model holandesa Merel, també comença, com Majoral, triant una manera de viure poc convencional. Immersos en l’esperit 'flower power', el 1995 van decidir viure en contacte amb la natura dins d’un tipi i viatjar en un camió arreu del món amb els seus fills (en tenen 6) i l’àvia Joke, amb parada especial a la colorista Índia. Compraven teixits i brodats amb què dissenyaven bosses i vestits, i la seva imatge de conjunt divertida, 'hippie' i ètnica no va passar desapercebuda. El nom de la seva marca, World Family Ibiza, resumeix aquesta idea de “comunitat familiar que treballa i viu unida amb una mateixa filosofia”, explica la Carlota, una de les filles de la parella, que avui porta la gestió d’un negoci que continua sent familiar.

La seva germana Goldie, que s’ocupa del disseny, ha tingut una criatura que ja és la quarta generació d’una singular tropa que viu “unida i en harmonia” al camp eivissenc. Acaben d’obrir una línia masculina i una altra de nen però no volen donar xifres perquè asseguren que per sobre de l’economia el que més valoren és “l’evolució personal de tots” i, per això, malgrat que tenien una botiga a l’exclusiu Puerto Banús i que les seves bosses es veuen al 'cool' festival californià de Coachella, han renunciat a expandir-se. “Volem gaudir de les postes de sol, de la connexió amb la terra, del temps. Viatgem pel món per recopilar material i treballem en el disseny de les nostres peces de manera única i especial”, apunta la Carlota.

Prioritzar la qualitat de vida

També els Majoral van posar el fre a l’expansió internacional per prioritzar la seva felicitat personal, la creació per sobre del benefici. Tenien una bona estructura empresarial i fins i tot havien aconseguit vendre un parell d’anys a l’exclusiu magatzem Bergdorf Goodman de Nova York, però la crisi del 2008 els va fer parar-se a pensar en el seu futur. No volien haver de renunciar a les seves arrels artesanes per lluitar en un món competitiu i haver de fabricar a fora. “Sempre havíem volgut difondre l’obra de l’Enric, i ara també del nostre fill Roc, molt més que vendre molt, i vam decidir fer-nos més petits”, explica Dolors Ballester.

Una reculada pròpia de persones com la Dolors i l'Enric (també tenen una filla, la Savina), que, des que es van conèixer a Formentera, sempre s’han regit per una filosofia: “Adaptar la vida a la nostra mida i fer de la feina un plaer encara que ens hi passem tota la nit sense parar”. Quan van començar de molt joves, l’autodidacte Enric creava i la Dolors, dibuixant i fotògrafa, venia les peces. Amb els dos nens petits, buscaven feina a les pistes d’esquí pirinenques per poder passar l’hivern gaudint de la neu, i a l’estiu tornaven a Formentera, l’illa salvatge que adoraven tot i les condicions en què vivien. “Hi havia llum als pobles però no al camp on érem nosaltres, no teníem ni aigua corrent”, recorda la Dolors.

Van obrir botiga i als anys 90 ja tenien taller a Barcelona i anaven a les fires internacionals. Les peces Majoral combinen materials diversos, com porcellana o trossos de pedra, amb metalls nobles com l’or i també els brillants, “que provenen de mines amb valors ètics comprovats”, assegura la Dolors, que ha vist com en el transcurs dels anys el joier (que també és escultor) ha evolucionat prioritzant primer la tècnica, després les formes i ara cada cop més depurant l’estil cap al minimalisme. Sempre al marge de les modes, amb un llenguatge propi atemporal i la natura de Formentera com a musa.

La icònica col·lecció Posidònia del 2001, que ara s’ha revitalitzat molt, n’és un bon exemple. “Està inspirada en la posidònia, la planta del fons marí que es desprèn i arriba a la platja en forma de cinta, i se’t pot enrotllar al braç de manera natural”. La qualitat i originalitat de l’obra de Majoral l’han convertit en exemple a seguir en escoles de disseny i li han suposat molts reconeixements. També el seu fill Roc, que treballa a l’hivern al taller de Barcelona i a l’estiu al taller botiga de La Mola, ha recollit dues vegades el premi al millor disseny a la fira Couture de Las Vegas. Majoral, que actualment té dues botigues a Formentera, una a Eivissa i dues a Barcelona i està present en una vintena de multimarques, desfila en aquesta passarel·la Adlib amb la inspiració fenícia com a referent.

Espardenyes, complement de luxe

També les espardenyes Torres participen en una passarel·la que les ha acollit amb els braços oberts per la originalitat de la seva proposta artesana. Quan fa 15 anys Isabel Prats va decidir aprendre a fer les espardenyes que vestien les colles de ball de Sant Antoni per afició no es podia ni imaginar que, amb la seva jove, Patricia Monjo, acabaria convertint-les en un complement de luxe que desfilaria i calçaria els peus d’actrius com Úrsula Corberó en revistes de moda. Tot va començar fa 3 anys quan Prats va anar al saló Who’s Next de París convidada pel Consell d’Eivissa amb altres artesans. “La meva sogra em va trucar perquè des d’allà mateix ja li volien fer comandes”, explica Monjo, que actualment dirigeix l’empresa.

No tenen pressa per créixer però veuen com a poc a poc s’incrementen les peticions d’un calçat totalment artesanal que han renovat amb flors, colors i sobretot amb cunyes i plataformes. “La plataforma la vam fer a petició de Marta Díaz, vicepresidenta del Consell d’Eivissa, que sempre les porta, i els hi diem les Martes”, apunta l’artesana, que ha preparat una col·lecció inspirada en el rock, amb tatxes i cadenes, per a una passarel·la que vol anar més enllà dels icònics vestits blancs.

Adlib, que en la seva edició 47 té Cayetana Guillén Cuervo com a presentadora, mostra des d'ahir dijous fins demà les propostes de 29 creadors, entre els quals hi ha firmes com Piluca Bayarri, que fa 35 anys que hi participa, Tony Bonet Ibiza o Elisa Pomar.