Laura Borràs, directora de la ILC
“Només un estiu, dius? Jo tinc una història en tres estius”
PalmaLaura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), és un torrent de pensament i d’acció. Així que quan li proposes que et conti l’estiu que ha marcat la seva vida, contesta, ràpida: “Un, només, dius?” Sembla que aquest número no existeix per a ella. “Si vols, jo tinc una història en tres estius, però en necessito tres, almenys tres”.
Per al primer, se situa als seus primers anys de vida, del 74 en endavant, quan la família dividia l’estiu en dos: el juliol, al camp, a la masia materna de Sant Cugat del Vallès, i l’agost a la mar, a Fornells, Menorca. “La infantesa és la sublimació de l’estiu, quan tens la sensació que el temps ha de durar per sempre. Això fins que els estius deixen de ser idíl·lics, per alguna cosa que et fa despertar d’aquell somni i t’expulsa del paradís”. Per a la Laura, els juliols pagesos de la seva infantesa són “els avis, els cosins, els jocs, els festivals de teatre a Sant Cugat del Vallès”, on ella “feia de tot (de directora, d’actriu, de guionista, coreògrafa, de tot!)”. “Són també la moto de trial que el meu pare em va regalar als sis anys, perquè ell volia fer-ne i jo era la filla gran i l’acompanyava. L’olor del camp amb la calor, la sensació de velocitat creuant amb moto els sembrats i les vinyes envoltades d’ametllers: això són els meus juliols”. En canvi, l’agost de nena és menorquí i mariner: “Dies de sol i de sal, de rallar mentre descobria la parla de l’illa -«ses trempadores per trempar-se»- i la riquesa del català, sense saber encara que acabaria sent filòloga, i aquella Binibeca tan blanca...”
De sobte, la Laura fa un bot fins al 1993. “Aquell estiu és molt important per a mi. Acabo la carrera i, a partir del 25 d’agost, començo a construir el meu paradís propi. Conec el Xavi. És l’estiu de l’enamorament absolut, aquell moment que decideixes que el teu paradís particular serà arribar a passar la resta dels teus dies amb la persona que estimes. És un estiu d’emocions fortes, de pell, un estiu que marca un punt d’inflexió a la meva vida, obres una porta a una experiència madura”.
Passen set anys i arriba l’estiu de la maternitat, el del 2000. “El Xavi i jo ens vam decidir a passar de parella a família. La Marta va ser una nena molt volguda i, tot i que neix el 28 de maig, com que jo vaig estar malalta, greu, fins a l’estiu no començo a gaudir de la maternitat”. De llavors ençà, a uns hiverns de bojos per la feina els “succeeixen uns estius” que té “molt identificats amb el Xavi i la Marta”. “Esperem tot l’any per estar junts, de manera intensiva, durant l’agost. No ens en cansem. Aquest mes, que de fa 10 anys passem a Mallorca, és una illa, un paradís particular a la meva vida”.
