ENTRE AMICS

“La vida és com te la mires, i m’agrada la manera com ho fa l’Albert, que és de fer-se moltes preguntes”

Roger Coma, actor

“Hi ha amics d’una cervesa, amics de moltes cerveses i amics de sortir a trinxar-ho tot”, reflexiona Roger Coma. I el seu amic Albert, diu, és dels primers. De cerveses llargues, més aviat. “Entre nosaltres hi ha una afinitat gairebé familiar. Per més temps que faci que no ens veiem, sembla com si fos ahir. Amb una mirada ens entenem. És una atmosfera que va més enllà de les converses, que són fèrtils, una atmosfera en la qual el més essencial és aquest gust de fraternitat”, explica.

Es van conèixer a l’adolescència, a primer de BUP. “Ens vam caure bé de seguida”. Tot i que es veien sovint en l’àmbit de la colla, la seva amistat es va anar subratllant amb el temps. “S’ha anat fent. Sempre ha sigut una bona amistat, però el temps ha demostrat que era d’una gran solidesa. Durant una època vam estar molt temps sense veure’ns, però mai hi ha hagut exigència per cap banda. El que sí que hi ha és una gran voluntat que hi hagi comprensió, de posar-ho tot a favor”.

Quan són lluny, no són de trucar-se ni d’escriure’s textos llarguíssims. “Ei, per on pares?”, li pregunta el Roger en un missatge. “Per Lituània”, contesta l’Albert. “Molt bé”, respon el Roger. “I potser en dos mesos no ens tornem a dir res”. Això sí, quan l’Albert para per Barcelona sempre aprofiten per fer una cervesa. La cervesa.

A l’hora de parlar, tenen molta confiança. Parlen de tot. De les relacions, del món de la parella, dels homes i de les dones... “Hem viscut situacions personals paral·leles, i això ens ha unit bastant. No hem seguit els mateixos camins però sí que hem compartit perspectives”, assenyala.

També han fet algun viatge junts: París, Londres, Portugal. L’Albert es dedica al món de l’economia, una professió bastant allunyada dels escenaris i platós per on es mou el Roger. “El teatre no ens vincula. Però d’ell valoro que més enllà de la feina el que fem és mirar la vida. Soc d’esperit optimista, una mica disfressat de fals pessimisme. Si t’ho mires bé tot és cutre, però si t’ho mires encara més, t’ho pots estimar”.

La manera de mirar-se la vida és de les coses que el Roger valora més de l’Albert. “M’agrada el seu punt de vista, i no parlo tant del contingut com de la mirada, de rebuscar, de remenar, de fer-se moltes preguntes. La vida no és res, és com te la mires. I amb ell m’hi entenc sempre, en això”.

Més continguts de