Historiadora De L’art I De Les ReligionsTenim la sensació que cada vegada vivim més de pressa, que el temps passa a una velocitat sempre creixent. Tenint en compte que això s’ha accentuat en els últims anys, l’acceleració es fa cada vegada més evident. Però el temps no és homogeni com pensa qui només el considera des del punt de vista quantitatiu, sinó al contrari: el temps està qualificat d’una manera diferent en cada instant. El nostre desplaçament de l’essència a la substància, de la unitat a la multiplicitat, té un preu: el temps devorador en què vivim acaba devorant-se a ell mateix.
Segons el conegut filòsof sud-coreà Byung-Chul Han -que ha visitat recentment Barcelona-, estem patint una crisi temporal, la causa de la qual ja no és l’acceleració sinó la dispersió. Al nostre temps li falta un ritme ordenador i un rumb que doni sentit i significat a les nostres vides. La hipercinèsia en què vivim ens arrabassa qualsevol possibilitat de contemplació i la nostra capacitat d’aturar-nos. Malauradament, tot el que ens identifica és efímer i fugaç, i això ens fa viure precipitadament la successió d’esdeveniments vitals. La nostra vida ha deixat de ser un pelegrinatge i s’ha convertit en una cursa interminable, en un permanent estat d’incompliment. És un error pensar que com més de pressa vivim més vivim, ja que una vida plena no la podem definir des de la velocitat i la quantitat. El filòsof ens alerta que l’aparent acceleració no ens porta a més vida, més possibilitats o més experiències, sinó a un augment d’inquietud, confusió i desorientació.
Byung-Chul Han ens diu que és necessari que la vida, fins i tot en la seva expressió més íntima i quotidiana, adopti una altra forma, i apel·la a la necessària revitalització de la vita contemplativa. La crisi a la qual està sotmès el nostre temps només podrà ser superada en el moment en què l’accelerada i dispersa vita activa aculli de nou, en el seu interior, la vita contemplativa.
