Controlats per una polsera

BARCELONASaber quants quilòmetres s'han recorregut en un dia o quantes passes s'han fet són algunes de les curiositats que intenten satisfer de manera planera les polseres d'activitat, que viuen un boom comercial i una lluita de prestacions i llançaments per part de les principals companyies tecnològiques. Aquestes polseres guanyen presència a les botigues d'electrònica i són cada cop més objectes de desig per part de ciutadans no necessàriament vinculats a l'esport professional, sinó que més aviat criden l'atenció de persones actives interessades a conèixer d'alguna manera els paràmetres de la seva vida.

Per al professor de ciències de l'esport de Blanquerna - Universitat Ramon Llull Bernat Buscà, “és evident” que hi ha un boom i que l'internet de les coses ha arribat per quedar-se. Al seu parer, la curiositat per conèixer i monitoritzar l'activitat física quotidiana s'està imposant gràcies a la disponibilitat de telèfons mòbils i altres 'wearables' que permeten controlar un munt de variables. Buscà assenyala que en el mercat de les polseres d'activitat la competència és ferotge i que cap tecnològica està disposada a baixar del carro, de manera que fins i tot empreses d'altres àmbits, com Apple, Samsung i LG, han desenvolupat sensors i aplicacions per al control de l'activitat diària al costat dels precursors com Fitbit. La llicenciada en educació física i entrenadora d'atletisme del grup Run4you Jèssica Bonet detalla que aquestes polseres "s'han posat bastant de moda en els últims dos anys”, i ho han fet de la mà de diverses veus que apunten a la teoria que caminar unes 10.000 passes al dia és saludable, un principi que ha posat en dubte el periodista mèdic Michael Mosley recordant que aquesta afirmació no està subjecta a cap anàlisi científica i prové d'una campanya comercial dels anys 60 a càrrec d'una empresa japonesa de podòmetres.

Sigui com sigui, les prestacions ho són tot en aquestes polseres, en què l'últim que importa és el disseny. D'entre les més bàsiques hi ha l'anàlisi de la freqüència cardíaca amb lectors òptics directament al canell, de manera que no cal col·locar-se cap banda al pit com es feia abans. Però no tot són avantatges, ja que aquest sistema, a diferència del cardiotacòmetre tradicional, fa perdre validesa i fiabilitat de les mesures. “Aquesta pèrdua de la qualitat de la informació no és un problema per a la majoria dels usuaris però sí que ho és per a alguns casos de monitoriatge clínic”, explica Buscà, especialment per a pacients que necessiten mesures més acurades. Un altre indicador és la freqüència cardíaca de repòs i l'activació del sistema nerviós “i, en conseqüència, del nivell d'estrès i de descans de l'organisme”. Tot es mesura a partir dels batecs que fa el cor, la quantitat per minut, com són de regulars i com es relacionen amb la intensitat de l'activitat. A més, aquestes polseres també tenen algoritmes per, a través de l'acceleròmetre que tenen integrat, detectar i calcular indicadors de la qualitat del son. Però això no és tot, ja que aquestes polseres també detallen a l'usuari el nombre de passes, els metres recorreguts, el nombre de graons pujats i el temps fent diferents intensitats d'exercici.

No substitueix l'entrenador personal

Si bé tots aquests paràmetres són requisits mínims, "de cap manera" substitueixen l'entrenador personal segons Buscà. "El seu criteri és essencial per poder interpretar les dades que ofereix el dispositiu i millorar l'estat de salut i el rendiment, si s'escau", avisa. Al seu parer, potser és justament al contrari, i l'usuari que ja fa activitat física de manera autònoma i vol millorar el seu estat de forma potser es plantejarà la utilització dels serveis d'un entrenador ara que comprèn millor com funciona el seu cos i té interès per millorar. Bonet també destaca que aquestes polseres poden ser "una manera de quantificar l’activitat física que et pot haver programat un professional qualificat", així que en cap cas poden substituir una planificació individualitzada. De fet, per a Buscà és el moment de la història en què més persones tenen entrenador personal gràcies a l'auge d'aquestes polseres.

Per entendre l'origen d'aquests gadgets cal viatjar a l'àmbit mèdic a principis dels anys 2000 als Estats Units. “En aquell context, les polseres d'activitat es feien servir per recollir els nivells d'activitats de pacients amb obesitat o amb cardiopaties i també per controlar algunes dades biomètriques bàsiques”, diu Buscà, mentre que per a Bonet l'origen de les polseres se situa en els podòmetres, que únicament mesuraven els passos: "Això, lligat als dispositius que mesuren la freqüència cardíaca i els GPS, ha originat les polseres d’activitat", resumeix. El futur d'aquestes polseres són els sensors més petits, uns processadors més potents i poder anar acompanyats d'altres perifèrics que permetin obtenir altres dades.

Curiositat per les reaccions del cos

Però què tenen aquestes polseres que tant captiven els ciutadans? Doncs primerament Buscà assenyala “la curiositat que tot ésser humà té per les reaccions del seu organisme i la capacitat d'esforç”. Realment aquestes polseres faciliten conèixer dades de l'activitat diària, com el pes i l'alimentació, cosa que “pot convertir-se en una potent eina motivadora per augmentar l'activitat física dels individus”, ja que sembla que, efectivament, el nivell d'activitat física de la gent que utilitza aquests dispositius és més alt ara que quan els utilitzaven, però el que no és clar és si això provoca canvis estables. En la mateixa línia, Bonet assenyala com a avantatges d'aquestes polseres el fet de tenir en un dispositiu la informació per poder controlar passos, distància, calories i l'activitat de son diària, tots ells valors útils a l’hora de fer exercici, però "si no hi ha un coneixement previ obtingut amb una prova d’esforç poc se'n pot extreure".