LES MEVES COSES

Mariona Sagarra: “Cada dia i cada disc han de ser diferents per a mi”

La cantant i compositora, que és la petita de deu germans, té el Port de la Selva com si fos el seu poble. Hi estiueja de tota la vida i hi cantarà el 15 d’agost

Es veu a la foto que recupera de l’àlbum familiar per a aquesta pàgina. Mariona Sagarra va ser una nena riallera i espontània. Encara ho és. “Res m’agrada més que la improvisació, la frescor i el risc”, confessa la cantant i compositora barcelonina. “Cada dia, cada disc i cada concert han de ser diferents per a mi. No soc gens rutinària”. Des del Port de la Selva, Mariona Sagarra conta que aquest paratge que es veu a la fotografia, una imatge de fa més de 50 anys, és el dels estius de tota la seva vida. “És com el meu poble. Així el sento jo i tota la meva família”. Ara hi estiueja, però el proper 15 d’agost hi té una vesprada especial perquè hi presentarà el seu disc més recent, Deixa’m tornar-te a dir, en el qual posa música i veu a poemes de Montserrat Abelló. I no s’hi podrà estar gaire, al Port de la Selva, perquè el 18 d’agost canta a les Festes de Gràcia i, dos dies després, el dia 20, a Pals. Així i tot, com diu ella, “el Port de la Selva l’aprofito molt, i el Port m’aprofita, em prova estupendament”.

LA PETITA DE DEU

Insisteix Mariona Sagarra que al Port de la Selva se sent a casa. “És el meu poble, així el sento jo i tota la meva família, i us asseguro que sempre s’ha notat quan hi arribem. Envaïm el poble”. Ho diu perquè la seva família és supernombrosa. “Soc la petita de deu germans. Hi anem de sempre, des que era ben petitona, com es pot veure a la foto on estic amb dos dels meus germans, amb el Port allà al fons. Llavors el Port de la Selva era molt lluny de Barcelona, així que hi estàvem tres mesos llargs, eren estius infinits. Per a mi, ja de petitona, significava el mar, els dinars multitudinaris. I és que a la mare sembla que no li bastaven els fills, era molt de convidar i sempre érem una gentada a la taula”.

TANCAR EL PAS

Tot i que els estius de Mariona Sagarra s’han escurçat força i s’interrompen sovint segons els concerts que tingui, ella assegura que, encara ara, aquestes setmanes al Port de la Selva “són temps de dinar tard, de fer una mica de migdiada, de sopar amb els amics o amb la família, de mojitos, de ballar sardanes a les festes i de viure la història del poble”. “Això sí, amb una cita diària: a les vuit del vespre, a l’hora de la posta de sol, tots els de la família que podem ens trobem al Pas, una platja de pedres que no agrada gaire als visitants. Som tants de família que tanquem el Pas i el sol se’ns pon de cara mentre ens banyem”.

“SOC MOLT MÚSICA”

Són petites rutines dins una vida que la defuig. “Encara que en una família tan nombrosa hi ha d’haver una certa disciplina i que el pare era una persona metòdica, tot era molt obert i alegre a casa nostra”. Mariona Sagarra ho aplica a la seva feina, experimentant amb la veu, amb els sons, harmonies amb canvis sobtats, amb la reunió de llenguatges, la poesia, la pintura o les arts performatives i amb els seus coneguts treballs pedagògics. “Jo el que vull és divertir-me. Soc molt música. Tot és música per a mi”.

Llegeix aquí la resta d'entrevistes de 'Les meves coses', de Cristina Ros

Més continguts de