Anna Andreu i Marina Arrufat: tenir un fill amb la primera cita de Tinder

L’Anna Andreu diu que no creu en el destí, sinó en la pura casualitat, i que li agrada que sigui així perquè l'atzar li sembla més misteriós que el destí. La casualitat, explica, va ser el que va fer que ella i la Marina Arrufat es coneguessin, s’enamoressin, fessin un fill i diversos discos.

Es van conèixer a Tinder. La Marina va ser el primer match que va fer l’Anna, la primera i l'última cita que ha tingut a la plataforma. Arribar i triomfar: “Vam quedar un dilluns i vaig anar cap allà morta de vergonya. Vam xerrar mil hores i vaig esborrar l’aplicació: ens vam agradar molt. Al cap d’una setmana i mitja ella estava portant les maletes a casa meva”, recorda. Era temporal, ja que al cap de dues setmanes la Marina se n’anava indefinidament a Xile. “Havia passat una mala època, i per a qui es dedica a la clàssica sempre passa que de cop Europa es queda petita. Volia anar a escampar la boira, qui sap per quant de temps”, explica la cantant. Al final van ser tres setmanes. “Va estar bé que no cancel·lés el viatge, no volia que canviés de plans per mi, però la veritat és que vam passar-nos aquelles tres setmanes xerrant i la Marina va decidir tornar”.  

D’això fa vuit anys i totes dues estaven en un moment més o menys similar. “Jo estava deixant la música perquè em sentia una mica cremada, i ella sortia d’una lesió a l’espatlla i no podia tocar gaire el violí”. La Marina la va animar a no deixar d’escriure cançons i l’Anna li va fer cas. Un dia que totes dues estaven una mica toves, van decidir agafar un box d’assaig i passar-hi una estona juntes. “La Marina m’havia explicat que d’adolescent havia tocat la bateria en un grup de ska. Ja que no podia tocar el violí, podíem divertir-nos una estona juntes”.

En aquell moment no s’imaginaven que gravarien tres discos juntes i que per a l’últim, Vigília (Hidden Track Records), haurien de combinar els assajos amb la maternitat del seu primer fill, l’Ovidi. “Ser mares està sent molt bonic, també estem molt cansades i destruïdes”, diu, feliç, la cantant, que afegeix: “Tinc 37 anys, soc lesbiana i ara per a mi està molt més normalitzat, però vaig passar l’adolescència pensant que em seria impossible conèixer algú amb qui poder construir una vida”. Amb la Marina ha descobert “que l’amor és com quan t’agrades en un concert i sents que podries quedar-te a viure a l'escenari, perquè és un lloc segur, acollidor i expansiu”.