El pediatre Carlos González va veure per primer cop la Joana la tardor del 1977. Era el primer any que estudiava la carrera de medicina a la UAB i l’única manera que tenia d’arribar a la facultat des de Cerdanyola –Renfe encara no hi arribava– era un servei gratuït de bus. “La tardor del 77 els conductors d’autobús van començar una vaga i durant unes setmanes ens va tocar caminar cada dia 20 minuts fins a la universitat”, explica el doctor. Va ser en un d’aquells trajectes a peu que, un matí afortunat, va topar-se amb la Joana.
González recorda el moment amb tot detall: “Va passar pel meu costat a tota velocitat. Duia una cua alta, pantalons grisos de pana, camisa blanca i una jaqueta verda”. L’aleshores estudiant de medicina en va quedar enamorat. “Jo havia anat tota la vida a escoles masculines i no sé ni com vaig reunir el valor per acostar-m’hi un dia i iniciar una conversa amb ella”. Però ho va fer. "Quan arribaves a la universitat hi havia un pàrquing asfaltat on creixien algunes herbes –explica el doctor–. Un dia li vaig dir a la Joana: «Mira, la naturalesa salvatge està recuperant el seu terreny». Anys després, ella em va dir que aquell comentari li havia semblat molt graciós".
A poc a poc, la relació es va anar fent més íntima. “Recordo que un dia me la vaig trobar a la biblioteca del carrer del Carme. Allò ja va ser la bomba. ¿La noia més guapa del món estudiava a la meva facultat i a més li agradava anar a la biblioteca? Em semblava que no podia demanar més”. Van posar-se a xerrar i allò aviat es va convertir en un costum: xerrar, caminar i xerrar. “Més d’una vegada ens havien fet callar a la biblioteca”, recorda González. L’1 d’agost del 1981, entre quart i cinquè any de carrera, la parella es casava.
“Al principi no teníem gaires diners i la nostra primera aventura junts va ser un cap de setmana espectacular a Rupit”, explica el pediatre, per a qui la joia d’una relació és la quotidianitat. “A la Joana li agrada molt el country i jo m’hi vaig apuntar per poder ballar amb ella. Sempre li dic que és l’única a qui es veu feliç a classe, i no obligada a ser-hi per recomanació d’algun metge”, diu de broma el doctor.
Per a González, el secret d’un matrimoni feliç s’inspira en una famosa frase de Kennedy, lleugerament modificada: “L’important no és pensar què pot fer la teva parella per tu sinó què pots fer tu per la teva parella. Busca una persona que estimis i t’agradi i esforça’t a dir-l’hi diverses vegades i a comportar-te en conseqüència”, conclou.
