Carmen Mur, empresària: "El meu gos menjava filet de restaurant"
A casa de l’empresària Carmen Mur no havien tingut mai animals. Només l’àvia, que vivia a la mateixa escala, tenia un gat de qui Mur encara conserva el record d’agafar-lo en braços. “A casa no els interessaven els animals i jo tampoc en vaig demanar mai”, explica. De fet, la primera vegada que un gos va arribar a la seva vida va ser per compromís. “Em van proposar quedar-me un gos d’atura, d’una gosseta que havia tingut cadells. Si l’experiència no em convencia, em van dir, el podia tornar al cap d’una setmana”. El cert és que el va agafar amb tota la intenció de tornar-lo al cap d’uns dies, i el que va passar després no ho hauria dit mai: “Aquell gos es va convertir en l’amor de la meva vida”.
Li va posar Murri, i assegura que va ser el gos més carinyós i intel·ligent que ha conegut. “Estava boja pel gos, de vegades fins i tot me l’enduia a l’oficina”, explica Mur. El cert és que el Murri va tenir una molt bona vida. “Quan no el podia cuidar, la noia que m’ajudava a casa el treia a passejar. A la vora de casa hi havia un restaurant d’una família que adorava els gossos i el Murri menjava amb ells a l’hora de dinar. Li donaven filet! La noia que el passejava venia tota enfadada. «No hi ha dret, el Murri s’ha menjat un filet i jo hauré de menjar una truita!», deia”.
Mentre va ser viu, el Murri va tenir cadells amb un amic que també tenia una gossa d’atura. “Quan el Murri ja era mort aquest amic va marxar a l’estranger i em va demanar que em quedés la gossa, la Tàbata”, recorda Mur. Des d’aleshores va viure sempre amb ella. “Només li agradaven els homes, suposo que per costum. Amb la noia del servei tenia unes baralles terribles”, explica.
Quan la Tàbata també va morir, l’empresària va estar uns anys sense conviure amb cap animal. Fins que un dia, a la seva casa de l’Empordà, es va trobar uns gats acabats de néixer sota un arbust. “Vaig demanar que se’ls enduguessin, que no els matessin, però que jo no volia gats a casa”, diu Mur. Aquells gats es van convertir en gats de carrer, i al cap d’unes setmanes un d’ells va tornar a aparèixer per casa seva. “Un dels nois que m’ajuda li estava donant llet i el vaig renyar. Una mica més tard aquell dia, jo també li estava donant llet”, explica Mur. I així va ser com va agafar aquell petit gat negre i el va fer dur al veterinari. “Vam descobrir que era una gata, i li vaig posar Lady Blackie”. “És una marquesa, elegant i molt intel·ligent”, diu l’empresària, abans de reconèixer que mai s’hauria imaginat sentir tant d’amor per un gat. “Per a mi és de la família”, conclou.
