Aïda Gascón, activista animalista: “Hem de lluitar pels drets dels animals fins al final”
Fa disset anys que Aïda Gascón treballa a favor dels drets dels animals. De vegades, fins i tot jugant-s’hi la vida, com quan l’any 2016 la van agredir mentre gravava un correbou a Mas de Barberans. Però el seu despertar com a animalista va ser gradual. “Quan era petita tenia mal entès el meu amor pels animals. Hauria demanat un mamut, si a casa m’haguessin deixat. Vaig tenir periquitos, canaris, tortugues, conills… Tot el que podia, ho tenia. Amb el temps t’adones que no és just tenir un animal engabiat només perquè el puguis mirar”, diu.
La seva manera de veure els animals va canviar mentre estudiava a la universitat: “Una amiga treballava en un veterinari i un dia li van deixar una caixa amb conills. Jo me’n vaig quedar un i el tenia lliure per casa. Sempre que tornava de classe em venia a rebre com si fos un gos: mai m’hauria imaginat que pogués ser així i vaig decidir que deixaria de menjar conill”.
En aquella època, Gascón vivia molt a prop de la Rambla de Barcelona i els veïns sovint li portaven tot d’animalons que s’escapaven de les paradetes: pollets de gallina, iguanes… “Conviure amb un pollet de gallina també va ser tota una experiència. Era carinyós, es posava al costat de la meva orella i buscava escalfor… Em vaig fer vegetariana i, després, vegana”. Aleshores ja feia temps que Gascón rebia vídeos de maltractaments a les corrides de toros, i va ser quan va decidir que havia de fer alguna cosa més que canviar l’alimentació.
A banda de l’activisme polític -és directora a Espanya d’Anima Naturalis Internacional, una entitat que treballa per fer lleis més respectuoses amb els animals-, Gascón també va començar a fer de voluntària en unes quantes protectores i santuaris. En una d’aquestes protectores, justament, hi va conèixer el Lucky, un llebrer andalús que feia més d’un any que vivia en una gàbia perquè era gran i ningú el volia adoptar, i des d’aleshores viuen junts amb dues gates. “El Lucky tenia sarna i uns caçadors l’havien abandonat. A les protectores els curen i sovint els caçadors tornen a robar-los”, explica l’activista.
Gascón defensa que, afortunadament, vivim en una societat cada vegada més madura. “Assegurar-nos que els animals no són els nostres esclaus -reflexiona- ens faria una societat evolucionada i respectuosa amb el medi ambient. No soc gaire optimista d’arribar-hi a temps, però sí que crec que hi podríem arribar”. És per això, diu, que no deixarà de lluitar: “Ho hem d’intentar fins al final, si no no té sentit viure en aquest planeta”.
