Enamorar-se del guàrdia de seguretat de la discoteca

La culturista Sabrina Araújo tenia 22 anys quan es va enamorar per primera vegada, arribada a Catalunya feia poc des del Brasil, el seu país natal. L’enamorament sobtat va ser en una discoteca de Barcelona, el Lokotron, i de qui es va enamorar va ser del guàrdia de seguretat del club, el David: “Em vaig enamorar dels seus ulls”. L’enamorament sobtat, diu, va ser recíproc. “Resulta que teníem una amiga en comú i ell li va demanar el meu telèfon. Sense saber-ho, jo ja li havia escrit a la meva amiga dient-li que li escrivís per donar-li el meu telèfon”. I, així, molt abans de Tinder i a través de l’amiga, la parella va fer match. 

Aleshores la Sabrina havia de marxar al Brasil i aquells primers mesos es van anar coneixent a través de la pantalla. “Xatejàvem per Messenger”, recorda l’esportista. Tres mesos després es van retrobar a Catalunya i va començar la seva història d’amor. “Portem 19 anys casats. Mantenir una relació tants anys és difícil, però jo tinc la sensació que cada vegada ens estimem més”, diu la Sabrina. El seu secret? “El respecte i la confiança. Amb respecte i confiança ho pots fer tot. Nosaltres treballem junts, tenim diversos negocis i som pares. Passem gairebé 24 hores junts, però, tot i això, no ens cansem l’un de l’altre”.

Un dia, mentre entrenava, la Sabrina li va compondre i gravar una cançó de tres minuts sobre els seus primers tretze anys junts i en què li agraïa el creixement compartit i totes les experiències viscudes, com ara el naixement de les seves tres filles, els moments bons i també els moments difícils. El segon embaràs, el de les bessones, va ser un d’aquests moments difícils. “Vaig tenir un coàgul i quasi moro, em vaig salvar gràcies a una transfusió de sang: per sort encara no era el meu moment de marxar. Ho vaig passar molt malament perquè el David estava de servei fora d’Espanya. Era postpandèmia i va ser molt caòtic. Va ser molt i molt dur, però soc una dona forta per fora i per dins”. 

La culturista explica que l’esport sempre l’ha ajudat. “És el meu psicòleg barat”, diu. Tot i que la competició li suposa molts sacrificis –té una dieta molt estricta i entrena cada dia mínim una hora, inclosos els diumenges–, també és la seva passió, que comparteix sempre que pot amb la seva parella.