Joan Canadell: “El Ramon em va convèncer que havia de lluitar per allò que creia“

Joan Canadell va arribar a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona fa poc més d’un any. Però la idea li voltava pel cap feia temps, des que el 2010 l’empresari i amic Ramon Carner li havia plantejat la necessitat de presentar-hi una candidatura de caràcter independentista. “En aquell moment he de reconèixer que li vaig dir: «Però Ramon, no tenim res a fer-hi». El Ramon té molta visió, però en molts temes les seves idees han arribat cinc o sis anys d’hora. A vegades proposava coses que semblaven impossibles, gairebé esotèriques, però amb el pas dels anys s’ha demostrat que eren possibles”. Els dos es van conèixer el 2008 i junts van fundar el Centre Català de Negocis, una associació d’empresaris per treballar a favor de la independència: “Jo feia temps que volia fer coses per la independència però no havia trobat un pal de paller, algú que marqués el camí. I en el Ramon vaig trobar algú carregat d’energia, un home d’acció que trencava sostres de vidre i que em va acabar de convèncer que havia de lluitar per allò que creia. Parlant ens passaven les hores volant. Durant un dinar vam escriure a les estovalles del restaurant com havia de ser el Cercle Català de Negocis. I a partir d’aquí ens vam reunir amb diferents persones importants del país per intentar fer-lo realitat”.

L’activisme polític i empresarial va reforçar l’amistat entre ells, que també van compartir xerrades i presentacions arreu del territori. “Una vegada, a Figueres (estem parlant d’un lloc important, de la capital de l’Alt Empordà), vam fer un acte on només van venir dos empresaris. N’hi havia que deien que no ens en sortiríem o que estàvem tocats de l’ala. Però el Ramon no es rendia mai, és una persona molt optimista, i aquesta actitud seva es pot dir que m’ha canviat la vida aquests últims anys”.

Carner té un establiment al mercat de la Boqueria i ha desenvolupat diferents línies de productes “amb consciència nacional”, com un refresc de cola català, una beguda energètica -Desperta Ferro-, un whisky -Jaume I- i fins i tot el Cava 2014, sota la convicció que en aquesta data Catalunya ja hauria assolit la independència. En els últims anys s’ha allunyat una mica de l’activisme polític per temes familiars, però Canadell considera que la victòria a les eleccions a la Cambra de Barcelona l’hi deu en part a ell: “Quan vam guanyar va ser en una de les primeres persones en qui vaig pensar, tot i que segurament ell no deu ser conscient que m’ha marcat tant”. Ara, el contacte el mantenen més en l’esfera privada que en l’àmbit públic, “comentant la jugada per missatges”. A Canadell li agrada recordar com el seu amic tancava moltes de les xerrades que feien. “Ell llegia molt els clàssics catalans, com Verdaguer, Almirall o Prat de la Riba, sempre portava un llibre a sobre i tancava les presentacions amb alguna cita. Si tingués més temps, m’agradaria poder llegir tant com ell”.