Freddie Mercury ho preguntava cantant com si li anés la vida: Who wants to live foreeever? O sigui: qui vol viure per sempre? I, esclar, així en fred, sona dramàtic. Però la pregunta té trampa. Perquè si viure per sempre vol dir estar confinat en una residència geriàtrica, amb bolquers, menjant puré per l’esquerra mentre baveges per la dreta i amb les facultats mentals totalment evaporades... Doncs gràcies, però no.
En aquest cas, la pregunta bona no és “qui vol viure per sempre?”, sinó “qui caram vol viure per sempre… així?” Però, i si canviem el guió? ¿I si parlem de viure molts anys amb energia, sense malalties cròniques, amb el cervell despert, el cos funcional i la libido amb ganes de gresca? Aquí ja canvia la cosa, oi?
Aquí és on entra una nova manera d’entendre la longevitat. Perquè no estem parlant de viure més temps, sinó de viure millor… durant més temps. I compte, perquè tampoc no estem parlant de futurs llunyans, ni d’utopies de l’Elon Musk després de fumar-se un porro. És el capítol següent de la biologia humana que ens arriba a tota velocitat.
Estem entrant de cap en una revolució mèdica que sembla treta de Black Mirror, però amb final feliç. Parlem de teràpies gèniques, edició d’ADN, regeneració cel·lular, impressió d’òrgans i, sobretot, d'intel·ligència artificial. (IA) Aquesta IA que ja escriu com un escriptor, genera imatges com un artista i et respon preguntes existencials amb una calma envejable, ara ha posat els seus circuits al servei de la medicina. I ho està canviant tot.
Demis Hassabis, fundador de DeepMind, que va predir amb IA la forma tridimensional de més de 200 milions de proteïnes, cosa que li va valdre el Nobel de química 2024, diu: “D'aquí a deu o quinze anys, la IA podrà curar totes les malalties.” No unes quantes malalties. Totes! Paraula de premi Nobel.
I per si això et sembla flipant, espera a sentir Dario Amodei, cap d’Anthropic, una empresa pionera en IA, que vaticina: “En recerca biològica, en només cinc o deu anys podrem avançar cent anys. Doblar l’esperança de vida no és cap bogeria.”
Com podeu veure, la revolució mèdica ja ha començat i va de pressa. Ara bé, allargar la vida només té gràcia si va acompanyada de bona salut. Perquè si aconseguim allargar-la deu o quinze anys ara, són deu o quinze anys que li donem a la ciència per seguir avançant. És una cursa contra el temps on cada dècada guanyada… te'n poden regalar una altra. I una altra. I potser una altra. I així indefinidament.
Però perquè aquest cicle s'activi, cal una primera cosa: envellir el mínim possible durant els pròxims deu anys. Com? No em posaré ara a predicar la importància de menjar equilibradament, de fer exercici amb regularitat, de no fumar, de no fer cap excés amb l’alcohol ni amb altres substàncies “recreatives”, de mantenir una vida sexual activa (si pot ser amb algú, millor), de dormir bé, evitar l’estrès, tenir unes relacions familiars i socials gratificants, no deixar de plantejar reptes al cervell… Cada una d’aquestes coses s’ha demostrat científicament i repetidament que permeten frenar l’envelliment i millorar ostensiblement la salut. Això ho sabem, ho saben els metges i no sé per què no ho recomanen obligatòriament, com si fos un tractament rutinari.
"Senyora Maria, aquí té la recepta: camini’m mitja hora al dia i faci’m l’amor dos cops per setmana". I ella: "A vostè?!". "No! Al seu marit!". "Ui, perdó! És que havia entès..." El metge: "Calli, calli! I torni d'aquí a tres mesos, a veure com ens trobem". Si la senyora Maria ho fa, segur que “ens trobarem” molt millor.
Aquestes pràctiques funcionen. Són saludables i allarguen la vida. Però tenen un límit. Per això el veritable objectiu és arribar a temps que la ciència faci el seu paper i trobi com aturar o fins i tot revertir l’envelliment. Ja ho sabeu. Aguantem deu o quinze anys. Perquè el futur pinta bé. I si hi arribem vius, desperts i amb ganes… veureu com no ens traurà ningú de la pista!
