Pep Ferrer: tornar al món de les cites passats els 40

L’actor Pep Ferrer recorda perfectament el moment que va explicar als pares que se separava de la mare dels seus fills als 42 anys. “En directe a la tele, s'enfonsaven les Torres Bessones de Nova York”. Enfonsat és com es va sentir després de la separació. Durant dos, tres i fins i tot quatre anys. “Vaig patir molt, no tocava ni quarts ni hores. El temps, per sort, sempre dona una pàtina més dolça a les coses. Ho vaig viure i està bé, la vida és això, hi ha coses bones, i la lletra petita és que hauràs de passar per moments molt difícils. Som la suma del que hem viscut. He passat moments de tristor, però tinc arrugues perquè he rigut molt. Tots tenim la cara que mereixem”, reflexiona l’actor.

Quan es va sentir amb forces per tornar a començar, Ferrer va apuntar-se a una pàgina web per trobar parella. En aquella època sortia en una sèrie de TV3 i no volia que el reconeguessin, així que no va posar cap fotografia. Va fer match amb l’Emília, que sempre rebutjava els perfils que no tenien foto i aquesta vegada va fer una excepció perquè li va cridar l’atenció el sobrenom que s’havia posat l’actor: Pedro Páramo, el títol de la primera i emblemàtica novel·la de Juan Rulfo. “«Almenys aquest llegeix», va pensar l’Emília". 

Després de fer match, Ferrer li va enviar una fotografia per correu electrònic, però a l’Emília la seva cara no li sonava de res. “Jo havia fet Secrets de família i El cor de la ciutat, però ella era més de Nissaga de poder”, precisa l’actor. 

Van trobar-se un mes després a les Torres Mapfre de Barcelona. Eren les festes de la Mercè i els avions passaven per la platja. “Vam anar a fer una paella i vam estar tota la tarda caminant amunt i avall: se’ns va fer curt”. Després d’aquella primera cita es van seguir veient i ara ja fa vint anys que estan junts. “Pedro Páramo em va salvar”, diu rialler l’actor. 

Amb l’Emília van decidir que viuria cadascú a casa seva, i així ha estat des de sempre. L’octubre del 2022 es van casar. “A l’Emília li van detectar un tumor maligne al pit i se’n va sortir, així que vam decidir que seria una celebració de la vida. Arribes a una edat que de vegades et trobes els amics més al tanatori que en altres llocs. Vam fer una festassa i va ser extraordinari”. De l’Emília, n’admira molt la intel·ligència. “Cada dia n'aprenc. Ara està jubilada, era professora de filosofia i sempre deia: «No vull ensenyar filosofia, vull ensenyar a pensar»”.