“Iniciar ‘El foraster’ ens va donar un estiu de feina i trempera brutals”

Palma“Podria parlar de molts estius, sobretot dels d’infantesa, i d’un viatge que vam fer amb els pares per l’estat espanyol amb un Dyane 6 i una calor asfixiant, perquè no se’ls va acudir altra cosa que comprar un cabrales i des d’aleshores que no puc amb els formatges”. Així comença el relat de Quim Masferrer, l’actor, un foraster que, amb quatre temporades al darrere i a punt de preparar la cinquena, ha pogut gaudir de tres setmanes de vacances.

“Podria”, diu ell, però després de pensar-s’ho confessa que l’estiu més especial és el del 2013, en què no va tenir ni una hora, ni un minut per descansar. “Al mes de febrer vam presentar a TV3 el programa pilot d’un projecte que ens venia molt de gust fer amb la productora Brutal Media. Era el pilot d’ El foraster, i només fent-lo ja vam veure que passaven coses, que no teníem un producte mediocre, sinó que podia suposar un gran èxit o un fracàs total. A TV3 els va agradar, però havien de mirar com encaixar el finançament i altres aspectes, així que no es van comprometre a res. Això, fins a finals de maig, quan ens van dir que sí a El foraster, però amb la condició de començar a emetre’l al setembre. El que va venir va ser una autèntica bogeria”, afirma el presentador.

A mitjan juny Quim Masferrer es va acomiadar de la família. “Marxo i no ens veurem fins al setembre”, assegura que els va dir. “Aquell estiu no vaig estar ni a les festes del meu poble, Sant Feliu de Buixalleu, i això que sóc de la comissió organitzadora. Per emetre al setembre estava tot per fer: ampliar el petit equip amb el qual havíem fet el programa pilot, buscar pobles de Catalunya amb menys de mil habitants, havíem de fer pobles de mar, de muntanya, pobles en festes, guions per als monòlegs, reunir documentació, anar d’un poble a l’altre, parlar amb la gent, producció, muntatge... La sala de postproducció va bullir tot l’estiu. No teníem marge d’error. Va ser un estiu de feina com mai, però també d’una trempera brutal”.

La il·lusió pot més que el cansament. I tot i els dubtes d’un programa nou, Masferrer confessa: “Vam veure que anàvem bé quan vam comprovar que la gent és molt generosa. Si vas amb ganes d’aprendre, t’ensenya; si hi confies, et fa confiança; si estàs predisposat a escoltar, s’obre i t’explica coses. I en veure que el programa agradava, sents que els tornes una mica allò que t’han donat. En la bogeria d’aquell estiu del 2013 també hi són ells. I més enllà d’un cansament que feia que les cames anessin soles, ara sé que d’aquí uns anys diré que va ser l’estiu de la meva vida”.