Manel Vidal: "Aquest és un dels llibres que més plaer m'ha causat llegir"

BarcelonaL'escriptor noruec Per Petterson (Oslo, 1952) és un dels grans noms actuals de les lletres escandinaves. Es va consagrar a escala internacional amb Sortir a robar cavalls, una novel·la que va aparèixer l'any 2003 i que Club Editor va publicar el 2016 en català. A través d'aquesta traducció és com va arribar-hi Manel Vidal. El còmic de La Sotana assegura que és "un dels llibres que més plaer m'ha causat llegir". Petterson té la capacitat de captura la bellesa, el pas del temps i la profunditat de l'existència des de la menudesa de les vides humanes.

Sortir a robar cavalls és un relat d'infantesa però explicat per un home retirat en una caseta humil a la vora d'un llac, un record que il·lumina de nou i d'una manera nova tota la seva vida. "És un llibre dual en dos sentits –explica Vidal–. Primer perquè té dues línies temporals, protagonitzades pel mateix home: una en passat, en la qual rememora un estiu de quan era adolescent; i una altra d'actual, ara que té uns 70 anys i se n'ha anat a viure ell sol amb la seva gossa a una barraca del bosc de Noruega. Les dues línies es creuen, però subtilment i sense arribar a trepitjar-se mai del tot. I també és un llibre dual perquè és una novel·la absorbent i distant alhora: l'autor no et vol vendre mai el peix, ni rebaixa mai el to, ni fa cap trampa, però té un control de la narració tan elevat que no pots evitar capbussar-t'hi. Petterson aconsegueix una cosa molt difícil de fer: arribar a punts molt profunds de descripció dels personatges sense ser massa explícit en cap moment".

El mateix Per Petterson viu en una cabana enmig dels boscos noruecs i ha continuat nodrint la literatura internacional amb les seves novel·les, plaents i colpidores. La seva literatura sovint es defineix amb adjectius que podrien semblar antagònics, però que a les seves mans funcionen com un rellotge. Maleeixo el riu del temps (Club Editor), Homes en la meva situació (Club Editor / Asteroide) i M’hi nego (Club Editor) són les altres novel·les que val la pena resseguir, i on la memòria sempre és present. "Tinc una ferida des de la qual escric i resulta que aquesta ferida prové del passat. Fa temps que he descobert que escrivint provo d’entendre i de reconstruir el meu passat", deia a l'ARA. El 1991 l'autor va viure una tragèdia familiar: la mort dels pares, el germà i la neboda en un incendi a bord d'un ferri, una experiència que apareix en diversos llibres. "Si vols ser bon escriptor has d’avançar sempre cap al dolor". No hi ha escapatòria. A Manel Vidal fins i tot li va quedar gravada una frase literal de la novel·la: "No puc sofrir que vulguin entretenir-me, no tinc temps per distreure’m".