El primer missatge va arribar un diumenge a les 08:04 del matí. IAIA Rosa: "Posa’t una rebequeta, que refresca!"
En Martí es va fregar els ulls. No perquè fos d’hora ni perquè arrossegués una ressaca molt important, sinó perquè la iaia Rosa era morta. Enterrada feia dos anys. Amb missa i absoltes. Es va quedar mirant la pantalla, pensant que potser el seu cosí Albert –que treballava en "coses de ciberseguretat"– li havia gastat una broma de mal gust. Però al cap d'unes hores...
IAIA Rosa: "Treu la pizza del forn. Que se t’està cremant, sòmines!"
En Martí va córrer a la cuina. El forn fumejava. La pizza, negra com la culpa. Una broma amb olfacte? No. Era impossible. Massa sofisticada fins i tot pel seu cosí. Al cap de poques hores la cosa es va descontrolar. Els morts van començar a escriure a tothom. I no només xatejaven. Opinaven. Controlaven. Donaven consells.
Tieta Carme (1932-2015): "Aquest sofà és nou? M’agradava més el de quadrets d’abans! LOL".
Alguns ho van trobar entranyable. Altres, una epidèmia aterridora. Van començar a aparèixer nous grups a WhatsApp:
FAMÍLIA MARTÍ (amb la difunta àvia Angeleta i el difunt tiet Franciscu), Sopar de Tots Sants de la família Graupera (vius i finats), Nínxol 4 ever (aquest només era de morts xatejant entre ells).
Els grups bullien d’activitat. Els morts compartien records, feien acudits dolents d’humor negre, criticaven el govern actual: “Millor que el d’en Franco, però poca cosa més!” I de tant en tant deixaven anar algun missatge molt personal com aquests que va rebre el Martí.
IAIA Rosa (1942-2020): "El teu avi i jo vam discutir molt per culpa teva. I perdona si et vaig dir que no faries mai res de bo. Ho deia perquè no m’agradava que volguessis ser músic i volia que mengessis calent cada dia".
Avi Pere (1939-2018): "Torna a tocar la guitarra, nano. No en fotis cas de la cantamanyanes de la teva àvia, collons!"
En Martí, que feia cançons en secret, va córrer a agafar la guitarra i va començar a escriure una cançó sobre els seus avis. "Els meus avis no van anar mai a Cuba…".
Dos dies després, un comunicat de Meta ho aclaria tot: “Un error als servidors ha reactivat perfils antics sincronitzats amb dades neuronals emmagatzemades al núvol. Una fallada en la integració d’una nova intel·ligència artificial ha generat aquesta anomalia. Estem treballant-hi”. Mark Zuckerberg, el CEO de Meta/WhatsApp, va demanar personalment disculpes oficials i va aprofitar per llançar una nova funció de pagament: "Keep in Touch: Parla amb els teus éssers estimats per només 9,99 €/mes!".
La nova funció va ser un fracàs estrepitós. Pagant, ja no tenia cap gràcia! Les accions de Meta es van ensorrar estrepitosament i al cap de pocs dies Keep in Touch desapareixia discretament de l’Apple Store. Els servidors van tornar a la normalitat, els perfils es van tancar automàticament, els morts van emmudir i WhatsApp va tornar a ser una selva de grups de pares, gifs de gats i àudios de set minuts.
Però una nit... En Martí ja havia apagat el mòbil. Estava estirat al llit, amb el coixí gelat i els ulls massa oberts, i llavors, subtilment, va notar una sola vibració suau: una notificació sense remitent clar, només un missatge:
IAIA Rosa: "Digui el que digui el gamarús del Sukemberk, jo segueixo aquí. I no et deixaré mai, càsum dena! Bona nit, nen".
En Martí es va quedar mirant la pantalla, somrient entre llàgrimes. No va respondre. No calia. I per primer cop en molt de temps va dormir com quan era petit, al sofà de la iaia, amb una manta florejada i olor de sopa de ceba.
