abans d'ara

Incompatibilitat (1925)

De l’article de Josep Carner i Puig Oriol (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) publicat a La Veu de Catalunya (10-I-1925) ahir en va fer 95 anys. Enguany es commemora a Catalunya el mig segle de la mort d’aquest poeta rellevant que també va practicar un articulisme en bona part vinculat a la seva experiència com a cònsol de carrera en diversos països.

La ‘Novena’ de Beethoven el 1965

Crítica de Montserrat Albet (Barcelona, 1927-2013) a Serra d’Or (XII-1965). Enguany s’escau el 250è aniversari del naixement de Ludwig van Beethoven (Bonn, 1770 - Viena, 1827). La seva Novena es vincula, en la memòria catalana, a la fermesa d’ànim de Pau Casals (el Vendrell, 1876 - Puerto Rico, 1973). El 18 de juliol del 36 l’assajava per obrir les Olimpíades Populars. Arribà la nova de la rebel·lió militar. Casals s’adreçà a cantaires i músics: “Benvolguts amics: no sé si tornarem a estar junts. Com un adéu d’uns als altres, ¿podem tocar el final?” Tots plegats van interpretar com a comiat, amb llàgrimes als ulls i amb més braó que mai, l’Oda a l’alegria.

De Montblanc a “Notre-Dame”

De la versió catalana d’un article d’Artur Llopis (Barcelona, 1909-1968) publicat a Destino (16-XII-1961). Aquest gener fa 20 anys de la mort del pintor, escultor i ceramista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000). Els seus besnebots preparen actes pel centenari del naixement d’aquest artista de Montblanc de renom internacional. Foto: Palau Ferré amb ceràmica.

El sufragi per classes (1925)

De Crexells (Barcelona, 1896-1926) a La Publicitat (8-I-1925). Avui fa anys de la publicació d’aquest article, en plena primera dictadura espanyola del segle XX. Les pensades de Juan Vázquez de Mella (Cangas de Onís, 1861 - Madrid, 1928), ideòleg del carlisme, es van fer servir en el bricolatge polític de la dictadura franquista. Caricatura de Vázquez de Mella el 1897.

Nueva obra sinfónica de Joan Guinjoan (1978)

Crítica del compositor i periodista Xavier Montsalvatge (Girona, 1912 - Barcelona, 2002) publicada a 'La Vanguardia' (8-III-1978). Ahir va fer un any de la mort de Joan Guinjoan (Riudoms, 1931 - Barcelona, 2019), personalitat rellevant en l’evolució de la música catalana contemporània.

Estampa de la neu (gener 1938)

Article íntegre de Ramon Sastre Gnom publicat a Diari de Catalunya, portaveu periodístic del partit independentista Estat Català

Som una ganga! (1990)

Article de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) publicat a l’Avui (6-XII-1990) en plena campanya publicitària nadalenca. Fa trenta anys ja hi dominaven els productes de perfumeria. El feminisme no era llavors gaire combatiu. Només alguna veu, com la de Montserrat Roig, gosava reivindicar drets de les dones. Fotograma inicial de l’espot blasmat a l’article.

El dia dels Innocents

Text d’Aureli Capmany i Farrés (Barcelona, 1868-1954), folklorista, periodista i promotor cultural, a Calendari de festes (XI-1951). Acudit gràfic de Feliu Elias Apa (Barcelona, 1878-1948) a ¡Cu-Cut! (24-XII-1902). En el peu del dibuix figura aquest diàleg: "-Vaja, en dies com aquest les senyores no podem anar soles pel carrer. -Ai, sí! Ja li ben asseguro, senyora Quima, que només de vigilar que a una no li pengin la llufa es passen les set calces d’amargura!" El recurs humorístic rau en l’error de la pobra dona que, amb tota la innocència, confia a l’altra que la por a portar penjada una llufa li fa “passar els set calzes [ella diu calces] d’amargura”.

La segunda fiesta (1905)

De l’article de Maragall (Barcelona, 1860-1911) a Diario de Barcelona (26-II-1905), motivat per la festa d’ahir. Els Països Catalans la compartim amb Alemanya, Irlanda, Holanda, Polònia i més nacions europees. En el segle IX l’Església va establir que fos festa l’endemà de cada pasqua cristiana, inclòs Nadal. Foto: el matrimoni format per Clara Noble i Joan Maragall.

Retrat de Francesc Macià (1933)

De l’article de Pere Coromines (Barcelona, 1870 - Buenos Aires, 1939), a La Rambla (30-XII-1933), motivat per la mort de Francesc Macià (Vilanova i la Geltrú, 1859 - Barcelona, 1933), esdevinguda el dia de Nadal de fa vuitanta-sis anys. Foto de Sagarra i Torrents (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Francesc Macià) en què es veu Macià fent un discurs quan era president de Catalunya.

L’Alguer i el ‘Cant de la Sibil·la’

De l’article d’Antoni Nughes (l’Alguer, 1943-2018), a la revista L’Alguer (I-II-2012), escrit en el català de l’Alguer. La Unesco reconeix el Cant de la Sibil·la, des del novembre del 2010, com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, a partir de la proposta presentada l’abril del 2009 pel Consell Insular Balear. Imatge: partitura antiga del Cant de la Sibil·la.

La monarquía (1894)

Article de Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901) publicat a El Nuevo Régimen avui fa 125 anys (15-XII-1894). Aquells dies Maria Cristina d’Habsburg era regent de la Corona espanyola a l’espera que el seu fill, AlfonsXIII, fes 16 anys. Pi i Margall havia sigut durant un mes, el 1873, president del segon govern de la Primera República.

Cómo se ganó la paz en el Ulster (1999)

De l’article de Xavier Batalla (Barcelona, 1948-2012) a La Vanguardia (5-XII-1999). Avui fa set anys de la mort d’aquest periodista, que havia sigut corresponsal a Londres. En un subtítol d’aquesta peça, publicada fa vint anys, Batalla remarcava que el govern britànic va admetre que només li correspon al poble d’Irlanda exercir el seu dret a l’autodeterminació.

L’evolució dels costums (1924)

Carles Soldevila (Barcelona, 1892-1967) a La Publicitat (20-XII-1924). En la columna diària (mantinguda durant disset anys), Soldevila reflectia l’ideal noucentista de civilitat. Confiava en la modernitat. La seva ironia serena la projectava també en el teatre (a Civilitzats, tanmateix), la novel·la (a Fanny) i en llibres com el titulat L’home ben educat.

La muerte de Margarita Xirgu (1969)

De l’article de Nèstor Luján (Mataró, 1922 - Barcelona, 1995) a Destino (3-V-1969). Enguany es commemora el 50è aniversari de la mort de Margarida Xirgu (Molins de Rei, 1888 - Montevideo, 1969). Va dirigir l’Escola d’Art Dramàtic de l’Uruguai. Era una personalitat menyspreada per la dictadura. El 1988 la Generalitat va repatriar a Catalunya les seves restes mortals.

El poeta Agustí Esclasans (1895-1967)

Prefaci a l’enquesta periodística que Albert Manent (Premià de Dalt, 1930 - Barcelona, 2014) va coordinar a Serra d’Or (I-1968) a propòsit de la mort d’Agustí Esclasans (Barcelona, 1895-1967) fa 52 anys. El control franquista sobre la premsa encara impedia dir que Esclasans va ser presoner polític entre el 1939 i el 1941. Foto: Esclesans a l'Ateneu

Les nits al ras (Barcelona, 1931)

Del reportatge d’Anna Murià (Barcelona, 1904 - Terrassa, 2002) publicat al diari La Rambla (30-XI-1931) avui fa vuitanta-vuit anys

El “separatismo colonial” de Salmerón (1894)

De la informació de La Vanguardia (30-XI-1894) sobre la sessió parlamentària de tal dia com avui fa 125 anys

‘Última Hora’, un gran diari de la nit (1935)

De l’editorial de La Humanitat (19-X-1935) al néixer Última Hora, diaris d’ERC

Visita de las cárceles (1839)

De l’editorial publicat a El Corresponsal aquest dimecres fa 180 anys

El fet de la nacionalitat catalana (1897)

D’una conferència de Prat de la Riba (Castellterçol, 1870-1917) inclosa a La Renaixensa. Diari de Catalunya 

Darwin (1882)

De l’article d’Almirall (Barcelona, 1841-1904), a L’Avens (V-1882)

George Eliot (1819-1880)

D’articles d’Ángel Guerra José Betancort (Lanzarote, 1874 - Madrid, 1950) a La Vanguardia

El poeta dels ‘Ritmes’ (1934)

De l’article de Jordi Ribot i Massagué, de 14 anys (segons consta sota la firma), a Clarisme (31-III-1934)

Teoria dels rumors (1927)

De Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949), el periodista català més prestigiós de la seva generació en política internacional, a La Publicitat (23-I-1927). Aquesta peça reflecteix que coneixia, si més no, els treballs del professor Freyd, psicòleg social nord-americà que l’any 1921 havia publicat unes primeres conclusions sobre l’estructura del rumor.

La glorificació d’En Narcís Monturiol

Entrevista a Dolores Ibárruri, ‘Pasionaria’

Fragment de l’entrevista de Margarita Rivière (Barcelona, 1944-2015) a Dolores Ibárruri, la Passionària (Gallarta, País Basc, 1895 -Madrid, 1989), publicada a El Periódico de Catalunya (17-IV-1983). Avui fa trenta anys de la mort de la Passionària, dirigent històrica del Partit Comunista d’Espanya, oradora abrandada en els mítings de la Segona República i de la Guerra Civil

Picasso, al Museu

Lamentació de la castanyera (1905)

De Ferran Agulló Pol (Girona, 1863 - Sta. Coloma de Farners, 1933), periodista i dirigent de Lliga Regionalista, a la secció “Al dia” de La Veu de Catalunya (9-XI-1905). Hi havia eleccions per renovar l’Ajuntament de Barcelona. Va guanyar la Lliga. Acudit de Ricard Opisso (Tarragona, 1880 - Barcelona, 1966) a ¡Cu-Cut! (9-XI-1905), publicat amb el títol “Lamentació” el mateix dia que l’article d’Agulló. “Quin ofici més rebentat! -diu la castanyera, estoica, en dies de campanya electoral-. Treure les castanyes del foc per a que se les mengin els altres”

Modest Cuixart o la independència del sentit pictòric

De l’article de Tharrats (Girona, 1918 - Barcelona, 2001) al Diari de Girona (1-V-1988). Avui fa 94 anys del naixement i ahir 12 de la mort de Modest Cuixart (Barcelona, 1925 - Palamós, 2007). Cuixart va participar amb Tharrats i Tàpies aDau al Set, i en experiències escèniques brossianes, com mostra una foto de Leopoldo Pomés a l’exposició d’ara de la Fundació Tàpies.

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | Següent >

EDICIÓ PAPER 15/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF