Feminismes

"Ara toca que es moguin els homes, les dones estem ja superempoderades"

Una dotzena de mosses, bomberes i agents rurals expliquen a 'Pioneres' la seva lluita per obrir-se camí en uns cossos masculinitzats

3 min
Protagonistes del llibre 'Pioneres',  retrats de mosses, bomberes i agents rurals.

BarcelonaLaia Fusté, agent major dels Agents Rurals, entra per la porta del parc i es posa “les ulleres liles”. És l’única dona allà dins, i això de vegades es tradueix en falta d’empatia o incomprensió d’alguns dels seus col·legues, el to burleta i fins i tot el “menysteniment” d’algun cap. Potser perquè va ser una promesa del FC Barcelona molt abans que el futbol femení tingués reconeixement mediàtic, està acostumada a picar pedra dura, els retreu comentaris i actituds masclistes. "Soc la veu que els treu de polleguera", admet una de les 12 protagonistes de Pioneres (Editorial Fonoll), un llibre en què la periodista Sònia Pau Cortada retrata 12 dones que, com Fusté, han hagut d'obrir-se camí sense referents en uns cossos de seguretat supermasculinitzats: als Mossos només el 24% de la plantilla són dones, el 14 % als Agents Rurals i el 2% als Bombers de la Generalitat. Les bomberes són tan poques, una setantena, que comparteixen un grup de WhatsApp. Una de les integrants és Jael Soro, que el 2018 va entrar als Bombers deixant la feina d’arquitecta i des de llavors mai ha compartit parc amb una altra dona. Du el cos a la sang perquè de petita ja hi anava de visita per veure el pare. L’oposició i la preparació no li han estalviat que hagi de demostrar que ho fa millor i més de pressa que els seus companys, però, d'altra banda, assegura que “ha ajudat a cohesionar el grup”.

Inscriu-te a la newsletter Feminismes L'actualitat, amb visió de gènere
Inscriu-t’hi

El llibre s’ha presentat al Palau Robert de Barcelona, amb el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i comandaments que escolten com la psicòloga Alba Alfageme, assessora en qüestions de gènere al departament, afirma que la feminització "no va de repartir el pastís, sinó de fer-ne un de nou" i també de "renunciar a privilegis" perquè hi puguin cabre les dones en igualtat de condicions.

L'autora del llibre amb testimonis del llibre 'Pioneres'.

El camí cap a la feminització no està exempt de reticències. La política de quotes ha estat criticada per sindicats i ha provocat cessaments a la cúpula. Quan Esther Fornas va entrar als Mossos no hi havia ni debat. Era el 1985, en la segona promoció, i va ser una de les 43 primeres agents del cos, que van trobar a la taquilla uniformes poc pràctics per “sortir corrents darrere dels dolents”. Les dones havien de vestir amb faldilles de tub i sabates de taló i recorda que a l’hivern, amb les mitges negres, semblaven “d’una escola de monges”. Els pantalons van trigar uns quants anys a arribar.

Ara tot això pot ser una anècdota graciosa, però en realitat explica com la presència de les dones s'ha hagut de batallar. I encara més les que aconsegueixen escalar a la cúpula. Fornas va arribar a sergenta, recorda la "discriminació" que va patir quan la van rebutjar per ser escorta del president, perquè es considerava que no era una posició adient per a les dones, i Cecília Egea, ja jubilada, que va ser la primera dona amb comandament als Bombers, recorda com “flipaven” els companys, perquè com diu Núria Gasulla, responsable de recerca en previsió de risc de Protecció Civil, als homes encara els costa que una dona, i encara més si aquesta és jove, els doni ordres.

A l'altre extrem hi ha els departaments molt feminitzats: al 112, el telèfon d'emergències, i a la Unitat Central d'Atenció d'Agressions Sexuals (UCAS) la majoria de la plantilla són dones. Com la caporal Isabel Campos, que va passar d'homicidis a tractar amb víctimes de violència sexual. Al llibre posa veu a les situacions d'assetjament físic d'algun company que va voler besar-la com qui no vol la cosa, sense que ningú hi reaccionés, abans del Me Too i el només sí és sí.

Hi ha altres discriminacions que persisteixen, admet el conseller Elena, que retreu que es faci servir "la unitat de mesura dels homes” per avaluar la capacitat de la feina d’una dona. “¿Volem uns serveis de seguretat i d’emergències que siguin tan testosterònics i antics?”, es pregunta. Prèviament, l’agent rural ha demanat als companys que facin l’esforç per veure el món des de la seva posició: "Que comencin a moure's, perquè les dones ja estem superempoderades”.

stats