Jordi Cuixart: “Ara estem salvant vides, però d’aquí un mes i mig haurem d’estar salvant famílies senceres”

Jordi Cuixart conversa amb l’ARA aprofitant una de les trucades de vuit minuts que pot fer des de la presó

Jordi Cuixart conversa amb l’ARA aprofitant una de les trucades de vuit minuts que pot fer des de la presó. Ho fa a mb motiu de la campanya d’Òmnium per recaptar fons per lluitar contra el coronavirus.

Quina és la situació a la presó?

Estem bé. Aquí la gent encara es dona la mà i fins i tot hi ha el costum de l’abraçada, que a mi em sobta perquè he estat a fora i vaig veure com s’imposava el distanciament social. Aquí hi ha molta gent que encara no ha sortit a fora i es relaciona a l’antiga. L’ambient és bo, hi ha bastanta serenor, jo no noto tensió.

¿Ha estat 14 dies confinat a la cel·la?

Sí, ja era conscient que si sortia un dia em tocaria tancar-me dues setmanes a la cel·la per no contagiar ningú. Però havia de sortir perquè havia de preparar tots els escenaris de contingència de l’empresa i no era fàcil amb les trucades de vuit minuts que tinc.

Han marxat presos?

Moltíssims, estan esponjant la presó i caldria explicar-ho bé. Entenc totes les postures, però no ens tirem els plats pel cap per les xarxes. No generem polèmiques. Deixem que actuï la conselleria, el jutjat de vigilància penitenciària i el Tribunal Constitucional. Però és inevitable veure que han marxat molts presos, i això crea la sensació de “Què passa amb nosaltres, els presos polítics?” El que hàgim de fer, si són coses col·lectives, fem-les a partir del consens. I si són individuals com el 100.2 de cadascú, portem-ho a les instàncies que pertoqui. Per a mi el més important és que no es discuteixin entre ells, a fora.

Però el seu advocat va parlar de “perjudicis irreparables” si no el deixaven sortir.

Sí, perquè, malgrat que estiguem bé, a les presons entren cada dia deu o quinze funcionaris del carrer, i és més fàcil que puguin transportar la malaltia des de fora.

Quina és la situació de la seva empresa?

Som sector essencial perquè som proveïdors de la indústria farmacèutica. Tenim 55 treballadors i per això hi estic insistint tant, malgrat la feinada que hi fan els que hi són. No és moment d’entrar en retrets, però diumenge vaig estar fins a la mitjanit pendent del BOE per saber si la meva gent havia d’anar a treballar o no l’endemà.

Quin és el seu missatge a la societat?

Hem d’intentar fugir de les polèmiques i demostrar una vegada més que, quan s’ha interpel·lat la societat civil, hem estat a l’altura del moment. I per això Òmnium i els seus 180.000 socis es posen al servei de la lluita contra el coronavirus, des de la modèstia, perquè no volem substituir ningú. Òmnium només serà capaç d’incidir en la societat catalana si interpreta el moment que està vivint el país. Quan parlem d’una societat més culta cal recordar que cultura també són els valors de la quotidianitat del dia a dia. I ara l’emergència és sortir-nos-en i que no quedi ningú pel camí.

I a les administracions?

Penso que el Govern ha actuat amb responsabilitat. I totes les administracions caldrà que s’esforcin a governar-nos bé, perquè ara estem salvant vides però d’aquí un mes i mig haurem d’estar salvant famílies senceres de la crisi econòmica. Per això, al principi se’m regirava l’estómac amb els discursos bel·licosos. Però no vull pensar en això, vull fixar-me en les aportacions de tanta gent, com els doctors Oriol Mitjà o Bonaventura Clotet.

¿I per a la gent que està tancada a casa?

Ho veig com un viatge cap a l’interior, que podem aprofitar per coneixe’ns a nosaltres mateixos o estar més temps amb els nostres fills. De viure el moment present com el moment de màxima felicitat. La felicitat no pot estar en el futur. La màxima felicitat ara per a mi és estar parlant per telèfon. I no perdre l’esperança. I dir-nos que la gent està actuant amb responsabilitat.

Deu ser surrealista viure una pandèmia mundial a la presó.

Les coses no passen perquè sí. Havia de ser així i ens ajudarà a ser millors persones. Estic convençut que d’aquí en sortirem enfortits com a societat, pagant un preu molt alt, això sí. Ep, que ara es tallarà. Us estimo molt!