Ignasi Aragay

Ignasi Aragay

Director adjunt de l'ARA

La meva il·lusió sempre ha estat fer un gran diari en català, de nivell europeu. Vaig sumar-me a l'ARA quan encara no sabíem com seria l'ARA. Amb el Carles Capdevila vaig riure molt i vaig aprendre'n molt. Amb l'Esther Vera no hem parat de millorar el diari. Llegir i escriure és la meva manera de ser al món.

El pacifisme llibertari i religiós de Lev Tolstoi

“Si un viatger veiés en alguna illa llunyana una gent que té les cases envoltades d’armes carregades i de sentinelles que dia i nit hi caminen fent guàrdia, hauria de pensar que en aquesta illa hi viuen...

Em nego a convertir-me en un català ressentit

No ho aconseguiran. Com molts, ja vaig ser durant uns anys un català emprenyat. Me’n recordo perfectament: els trens no funcionaven, hi havia apagades de llum, la catalanofòbia havia començat a campar...

La lliçó de tres catalans exemplars

L’historiador i monjo de Montserrat Hilari Raguer ha reunit a Tres catalans de la tercera Espanya (PAM) les figures per ell tan ben estudiades del polític Carrasco i Formiguera, el militar Domènec Batet i...

“Montilla, l’autèntic representant de la unitat del poble català”

Què té a veure l’independentisme amb el catalanisme? Si ens atenim al que es va dir aquest dimecres en la presentació del llibre Catalanisme (Ed. Libros), no hi té gairebé res a veure. Més aviat seria un...

Democràcia franquista?

Vuitanta anys després de l’entrada a Barcelona de les tropes del militar colpista Francisco Franco, preàmbul de la desfeta de la Catalunya autònoma i l’Espanya republicana, l’ombra del franquisme segueix...

Joan Brossa i els seus “mots de pau i de victòria”

L’ Antologia de poemes de revolta (1943-1978 ) de Joan Brossa, publicada l’octubre del 1979 a Els Llibres de l’Escorpí d’Edicions 62, quan la Transició ja començava a tanquil·litzar-se, l’encapçala a...

En defensa dels partits i dels polítics

En la desorientació de l’independentisme, més enllà de la pugna sobre com s’ha de bastir la unitat estratègica, hi ha una qüestió de fons: la crisi dels partits i de la classe política. Aquí i arreu, els...

“Un home que llegeix val per dos” (i una dona també)

Alger. Història-ficció. Ambient elèctric, com un grinyol incessant, d’una ciutat mediterrània on abans els llibres eren importants. Potser com Barcelona. Ara els llibres són un luxe escadusser, ¿només un...

¿No es pot parlar de Vox ni de Valls?

No es pot parlar de Vox. Ni de Valls. No es podia parlar de Trump. Ni de Bolsonaro. No es pot parlar de la divisió de l’independentisme ni dels errors del Procés. Tancar els ulls no fa canviar la realitat....

Per una nova Escola del Mar (en record de Jordi Carrió)

Jordi Carrió (1949-2018) va ser un barceloní militant de la cultura, l’educació i la memòria. Em va encomanar moltes de les seves il·lusions i batalles. Era insistent, apassionat, seductor. Costava dir-li...

Qui ha de liderar l’estratègia independentista?

Si la batalla es juga al carrer, si la mobilització segueix sent la clau -i ho seguirà sent-, cal decidir què fer amb els Mossos. La paradoxa és: en la mesura que ens creguem amb el dret d’exercir algun...

J.V. Foix i l’amor (crític) a la pàtria

Escrit el 1934 per J.V. Foix al diari La Publicitat : “Quan el catalanisme, en les seves diverses figuracions polítiques i socials, ha reclamat de cadascun dels seus adherents una reforma espiritual, una ...

Nadal a Montserrat

És Nadal. I a Montserrat, com arreu, també se celebra en família. La dels monjos. Una comunitat de 57 germans, el més gran de 93 anys i el més jove de 33, l’edat de Jesús al morir. A Montserrat, per on...

Bon Nadal (des de la nostra soledat compartida)

La soledat. La soledat de la dona octogenària que va perdre el marit i el fill. La de l’adolescent que no troba el seu lloc al món. La de l’home jove envellit. La del que viu al carrer entre hostils mirades...

L’aire, la llum i l’hora violeta de T. S. Eliot

És un dels monuments de la poesia contemporània. La terra eixorca, de T. S. Eliot, ens posa davant el desencís de la modernitat. És, d’alguna manera, la cara íntima d’ El malestar de la cultura de Freud,...

La llibertat que portem dins

L’autèntica llibertat la portem dins nostre. Aquesta no ens la poden prendre. Un cop l’hem reconegut, ja és per sempre una íntima companya de viatge. És la llibertat de criteri, la llibertat d’estimar, la...

Existeix l’ànima de La Caixa?

En moltes religions i escoles filosòfiques, l’ànima és la part immaterial i espiritual d’un ésser viu, i sovint es considera que té vida eterna. Tan eterna com els debats sobre la seva existència. Si les...

“Quan mengem una fruita mengem un ésser viu”

La visita a Mercabarna amb Ferran Adrià és un festival de selfies, olors, idees i informació: els aliments no tenen fronteres, el concepte de ‘natural’ és molt relatiu, la carn halal de Barcelona triomfa al...

Jo sí que negociaria els pressupostos

Jo sí que negociaria els pressupostos amb Pedro Sánchez, i n’aconseguiria un bon tall: com a mínim els 2.500 milions que van oferir d’entrada. Per a la sanitat, per a l’educació, per seguir construint el...

Dades contra el pessimisme ignorant

Costa molt dir que el món no va tan malament, i encara més dir que va bé. Ultradreta, desigualtats, canvi climàtic, refugiats, Síria, crisi de la democràcia... De fet, intentar buscar la part positiva de...

La fam de llibertat dels presos polítics

Llibertat! És tan senzill invocar-la. Quantes vegades ho fem retòricament? La paraula llibertat no hauríem d’usar-la mai com un recurs buit de sentit. És massa important. I, com les coses importants de la...

Comprendre la nostra estupidesa ens fa intel·ligents

L’acceleració del progrés científic i tecnològic, el boom de la comunicació (i per tant la major transparència del poder), l’escepticisme filosòfic, l’auge de la psicologia (la capacitat de manipular) i la...

El ‘popufeixisme’

Escrivia Montserrat Roig el 1991, pocs mesos abans de morir: “La barbàrie és un plagi, i la seva urbanitat, cinisme”. Ella, que havia visitat els camps nazis, sabia de què parlava. Ara, al cap de tants...

El silenci després d’Ernest Lluch

Divuit anys després, quan penso en el silenci del passeig de Gràcia en la impressionant manifestació per la mort d’Ernest Lluch, encara se’m posa la pell de gallina. Poques setmanes abans l’havia...

El ‘catanyol’ campa alegrement: no sé si ho ‘pilleu’

Vehement discussió amb els fills. Ells defensen que els és imprescindible l’ús de determinats castellanismes per expressar-se amb plenitud. Miro d’explicar que això respon al seu bilingüisme diglòssic....

Toni Soler: autoretrat d’un adolescent

Quan tenia 16 anys, a Toni Soler se li va morir el pare, l’Antonio, d’un tumor cerebral. Ell era el germà petit, l’adolescent de la casa: la seva reacció va ser negar el dol. No va plorar-lo. Ara, tants...

“Josep Fontana va ser sempre brutalment jove”

Ho va dir ahir l’exlíder dels comuns, Xavier Domènech: “Josep Fontana va ser sempre brutalment jove, cosa que té molt mèrit en un autor d’una obra i trajectòria tan extenses”. Va ser la manera de referir-se...

Iolanda Batallé: “La partida es juga a Europa”

Iolanda Batallé (Barcelona, 1971) fa un mes i mig que està al capdavant de l’Institut Ramon Llull. Editora amb vocació pedagògica, el primer que ha fet ha sigut traslladar el despatx de direcció de la sala...

Encara desitjo més...

Ara que coneixem millor les pulsions inhumanes de la raó embogida, encara desitjo més el batec animal del nostre cor antic. Ara que l’infame general Franco reviu de les cendres com un mort monstruós i...

George Steiner posa a prova la nostra humanitat

El pare de George Steiner era un orgullós jueu agnòstic amb una lucidesa que el va portar a fugir aviat de l’Àustria hitleriana per instal·lar-se primer a París i després als EUA. Era un home il·lustrat,...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 41 | 42 | 43 | 44 | 45 | Següent >