Virgínia Cierco: "El traductor de Google treu fum a la nostra biblioteca"

BarcelonaVirgínia Cierco fa tres anys que dirigeix la Biblioteca Sant Pau - Santa Creu, al cor del Raval barceloní. Les primeres pràctiques les va fer en un institut a la Meridiana, on la biblioteca era una trista habitació. Ara somia amb una ampliació de l'equipament situat al costat de la Biblioteca de Catalunya i viu el dia a dia apassionadament.

Què té el Raval que l'atregui tant?

— Porto el Raval al cor. Treballar-hi és divertidíssim. Vaig néixer al Gòtic, i de petita ja venia a aquesta biblioteca.

D'on li ve la vocació?

— Ma mare netejava i quan van externalitzar la neteja a l'Ajuntament, la van col·locar en una biblioteca. I em deia: "Vivi, tu has d'acabar en biblioteques". I esclar, un adolescent què fa? El contrari del que li diuen els pares. Vaig començar altres coses. De tot. Però al final vaig acabar estudiant per a bibliotecària.

Quin és el secret d'una bona biblioteca?

— Pensar en els lectors, en què necessiten. Fer activitats, accions. Dinamitzar la lectura, la informació, la formació.

La comprensió lectora no para de baixar i alhora puja la venda de llibres, en especial infantils i juvenils.

— La neuroeducació diu que només s'aprèn amb l'emoció. Explicar històries ha de ser divertit. Podem fer lectors sense moltes habilitats de lectoescriptura. Les biblioteques han de ser la part divertida de la lectura. Dit això, que a les escoles i instituts no hi hagi biblioteca ni bibliotecària és un drama. Al Raval hi ha una escola que, com que no tenen biblioteca, han omplert els passadissos de llibres.

Us venen pares i mares?

— Sí, però volem que en vinguin molts més. Treballem amb moltes entitats del Raval. L'important és que diguin: "Ah! aquí m'ajuden". Que vegin que és un espai gratuït i d'acollida, on poden accedir a informació. Molts que viuen al carrer hi veuen un lloc segur: venen a carregar el mòbil i a llegir. També persones amb afectacions de salut mental o de solitud no desitjada. I, esclar, gent que no té aquests problemes.

Heu notat l'anunci de regularització d'immigrants?

— Sí, hem notat un augment de les peticions de certificats, el document que acredita la data en què vas fer el carnet de biblioteques.

Ja fèieu molts carnets a nouvinguts, oi?

— Tenim una tradició d'acollida: venen nous usuaris de tota l'àrea metropolitana a fer-se el carnet. El 2023 vam fer-ne 3.005 de nous, el 2024 van ser 3.405 i l'any passat, 5.533. La mitjana de les 41 biblioteques de la xarxa és de 1.560 carnets nous. Per què venen aquí? Per feina comunitària amb serveis com el reagrupament familiar, pels grups d'alfabetització de català i castellà o pel treball amb associacions del tercer sector. I sobretot pel boca-orella.

Sortiu a buscar els lectors?

— I tant! Fem més activitats fora de la biblioteca que a dins. En escoles, casals, als jardins d'aquí fora, fem festes, fem el Dia de la Poesia a micro obert on surt una dona a llegir poesia en urdú, pugen uns nanos a cantar un rap i després el Juanito fa flamenc.

Les dones musulmanes venen?

— Normalment, perquè vinguin, prèviament anem nosaltres a la Taula de Dones del Raval a demanar què necessiten. Volen explicar contes de la seva tradició oral per llegir-los després als fills. Venen els matins quan estem tancats al públic general, així se senten més segures. És un primer pas.

La biblioteca s'ampliarà?

— Esperem que per fi es desencalli el projecte. Som l'únic districte de Barcelona sense biblioteca de districte. Les funcions les fa la Bonnemaison. Ara no tenim ni sala d'actes. El barri té molts equipaments culturals de primer nivell, però pocs de proximitat.

Amb quantes llengües treballeu?

— Als anys 90, a remolc de les primeres onades migratòries del Marroc, es va apostar per l'àrab i l'hem mantingut, tot i que ara la mirada és més intercultural, amb moltes llengües en diferents alfabets. Però el català és la nostra llengua vehicular. El traductor de Google treu fum.

Els mòbils són un problema?

— Comencem a estar amoïnats per l'ús de les pantalles en infants de 0 a 3 anys. És un tema complex, lligat a l'esgotament dels que tenen infants a càrrec seu.

Quina és la seva biblioteca ideal?

— Aquesta, quan s'hagi ampliat. Bé: la que a dins té el mateix tipus de persones que hi ha al carrer. Una biblioteca de tothom que viu al barri.

Com s'encomana el gust per la lectura?

— No t'agrada llegir? Espera't, que veuràs que sí. L'objectiu és que quan marxin s'adonin que s'ho han passat bé, encara que sigui amb llibres amb poca lletra i moltes il·lustracions. Els clubs de lectura en veu alta també van molt bé.

I la cultura de l'esforç?

— Potser s'ha idealitzat un passat poc idealitzable. Que hi hagi poca gent a qui li agrada llegir no és una cosa d'ara. La diferència es deu haver notat més en barris més benestants, on abans hi havia més lectors i on ara han disminuït amb les noves tecnologies i els canvis en l'estil de vida.

Us fa por el gir polític xenòfob?

— Més que por, ens fa la sensació que hem de treballar molt bé la idea de diversitat i dels drets humans com un pilar de la nostra biblioteca.