Ignasi Aragay

Ignasi Aragay

Director adjunt de l'ARA

La meva il·lusió sempre ha estat fer un gran diari en català, de nivell europeu. Vaig sumar-me a l'ARA quan encara no sabíem com seria l'ARA. Amb el Carles Capdevila vaig riure molt i vaig aprendre'n molt. Amb l'Esther Vera no hem parat de millorar el diari. Llegir i escriure és la meva manera de ser al món.

Iolanda Batallé: “La partida es juga a Europa”

Iolanda Batallé (Barcelona, 1971) fa un mes i mig que està al capdavant de l’Institut Ramon Llull. Editora amb vocació pedagògica, el primer que ha fet ha sigut traslladar el despatx de direcció de la sala...

Encara desitjo més...

Ara que coneixem millor les pulsions inhumanes de la raó embogida, encara desitjo més el batec animal del nostre cor antic. Ara que l’infame general Franco reviu de les cendres com un mort monstruós i...

George Steiner posa a prova la nostra humanitat

El pare de George Steiner era un orgullós jueu agnòstic amb una lucidesa que el va portar a fugir aviat de l’Àustria hitleriana per instal·lar-se primer a París i després als EUA. Era un home il·lustrat,...

Tot el que necessitem

· Necessitem economistes als quals el diner els sigui indiferent. · Necessitem tertulians que sàpiguen escoltar la diferència. · Necessitem mestres que no es cansin d’aprendre, d’escoltar. · Necessitem nois...

La vella lliçó de ‘realpolitik’ de Tarradellas

El novembre de 1979, el polític comunista valencià Julián Gorkin li va dir a Josep Tarradellas: “Històricament apareixes i apareixeràs com el pare de la pàtria recuperada”. Així ha estat. Però se l’ha...

Això no és una guerra (i menys de llengües)

L’aparell judicial s’ha posat en marxa per convertir una votació pacífica en delicte violent. Això no hi ha qui ho aturi. Però la indignació que això provoca no la podem convertir en el nostre únic marc...

No als diners, sí a les lletres

Leon Battista Alberti (Gènova, 1404 - Roma, 1472) és un prototip d’humanista del Renaixement. Conegut sobretot com a arquitecte, també va ser matemàtic, lingüista, escriptor... Entre els seus títols hi ha ...

Anna Cabré: “La llengua és un element suau d’identitat”

Brillant, col·loquial, divertida i rigorosa, la demògrafa Anna Cabré, gran impulsora de la disciplina a Catalunya, va pronunciar aquest dimecres la conferència inaugural del curs de l’Institut d’Estudis...

Article per ser llegit com un discurs

[Article per ser llegit com un discurs, en veu alta, a l’estil Churchill] Us dic que necessitem alguna cosa més que un Churchill, un líder emblemàtic, alguna cosa més valuosa i transcendental: necessitem...

Un rebel contra la rebel·lia dels catalans

Estupefacte. Així m’he quedat després de llegir Informe sobre Catalunya. Una història de rebel·lia (777-2017) (Rosa dels Vents), del medievalista José Enrique Ruiz-Domènec. És un erudit a qui respecto des...

El perill del neovictimisme

“Persistència, perseverança i paciència”. Puigdemont ho va dir fa un any, abans de marxar a l’exili després de la DUI fallida, i ho repeteix sovint. Dijous a la nit ens ho va tornar a recordar en la festa...

Catalunya vista des de Venècia

Gràcies a Nicola Padovan, visito a Venècia, a la Universitat de Ca’ Foscari, Patrizio Rigobon, catalanòfil, que em fa a mans un llibre acabat de sortir del forn: el número vuit de Rivista italiana di studi...

En defensa del Parlament

No podem posar en risc més coses. No podem convertir el Procés en una trituradora històrica. És important que consensuem uns mínims a preservar. El Parlament no es toca. És la màxima instància de la...

Els (altres) paisatges de la nostra vida

Tots tenim al cap unes postals idíl·liques com a paisatges de la nostra vida. Aquell tall de muntanya o de mar que recordem net de les impureses de la realitat i que associem a les vacances. És una de les...

Com es comença el diàleg?

Des de l’1-O i fins avui hem mesurat les respectives forces al carrer i a les urnes. L’Estat s’ha mostrat implacable, esclafador. L’independentisme s’ha demostrat molt i molt resistent. En aquest punt del...

Quina és la veritat del Procés?

No hi ha una única veritat, senzillament perquè la veritat no és senzilla. L’important de la veritat no és trobar-la, sinó no deixar-la de buscar honestament. Al llibre Breve historia de la verdad (Ático de...

De Quim (Torra) a Quim (Forn)

Ple absolut al hall del CCCB, de públic i d’autoritats, per a un acte protagonitzat per un gran absent: Joaquim Forn, exconseller d’Interior, pres polític i autor del llibre Escrits de presó ...

Manuel Valls, el candidat perdudament enamorat, fins i tot de Ciutadans

El cosmopolitisme és amor. La política és amor. Tot és amor. La posada en societat de la plataforma amb la qual l’ex primer ministre francès Manuel Valls aspira a convertir-se en alcalde de Barcelona va...

Només s’enfonsa Venècia?

Només s’enfonsa Venècia? O també Itàlia, Europa, els Estats Units? També Espanya, i amb ella Catalunya? I Barcelona? M’ho preguntava fa uns dies tornant de la ciutat de Tintoretto, el pintor de la...

Els sentiments (i les idees de fons) de Joaquim Forn

És trasbalsador. Et remou per dins. Els Escrits de presó (Enciclopèdia) de Joaquim Forn, sincers i senzills, no et deixen indiferent. És impossible. És com si convisquessis amb un pres, amb totes les...

Via unilateral o imaginació lateral?

Via unilateral? Potser millor línia lateral. La batalla política també es guanya amb imaginació. La desobediència serà només una conseqüència. Abans cal fer molta intendència. És més intel·ligent jugar...

La Irene, una dona que té por

A la Viena del món d’ahir, la de principis del segle XX, la jove i rica Irene, mare de dos fills, té un amant, un encara més jove pianista, i té pànic a ser descoberta pel seu marit, un prestigiós advocat...

Ko Tazawa, atrapat a Catalunya

El catalanòfil nipó Ko Tazawa, traductor del Tirant lo Blanc -hi va dedicar 10 anys-, però també de Jesús Moncada, Sánchez Piñol o Espinàs, i autor del best seller divulgatiu Catalunya i un japonès ...

Sánchez: ni Franco ni Catalunya

Pedro Sánchez. L’objectiu del president espanyol d’aquesta tardor és consolidar la seva imatge d’estadista. Busca ocupar la centralitat, arraconant Cs i PP cap a la dreta radical, i recuperant el vot...

Jean Marie del Moral i la vulgaritat del diner

Jean Marie del Moral, fotògraf. Fill d’exiliats republicans: del José, d’una bona família de Jaén, i de la Pilar Mir Marquès, d’una humil família de la Granja d’Escarp. Van anar a parar al camp d’Argelers....

“L’autèntica felicitat és conèixer la veritat sobre el món i tu mateix”

Després d’explicar la història de la humanitat a Sapiens i d’explicar el futur de la humanitat a Homo deus, Yuval Noah Harari (Qiryat Atta, Israel, 1976) hi torna amb 21 lliçons per al segle XXI (Edicions...

Josep Fontana, tota la saviesa d’aquest món

Ens ha deixat una veu lúcida i independent, forjada des de l’erudició compromesa. Un ciutadà de la polis catalana, espanyola i europea. Des del seu modest pis de Barcelona, al Poble-sec, envoltat de llibres...

El Procés no és una final de Champions

El gran perill a què s’enfronta cada cop més l’independentisme és deixar-se portar per l’emotivitat, respondre sempre a cop calent, com si cada nit juguéssim un partit a vida o mort. Viure cada dia, cada...

Un estiu entre reixes

Costa d’assimilar-ho. Mentre uns estem de vacances, hi ha ciutadans demòcrates i pacífics a la presó. Com podem considerar-ho normal? I n’hi ha a l’exili. Sí, exili polític: si tornessin també acabarien...

Ja no som un sol poble?

Comença a quallar la idea que ja no som un sol poble, com si el Procés s’ho hagués carregat i haguessin emergit, amb tota la cruesa, dues comunitats polítiques i identitàries enfrontades, una fractura...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 41 | 42 | 43 | 44 | 45 | Següent >