Ignasi Aragay

Ignasi Aragay

Director adjunt de l'ARA

La meva il·lusió sempre ha estat fer un gran diari en català, de nivell europeu. Vaig sumar-me a l'ARA quan encara no sabíem com seria l'ARA. Amb el Carles Capdevila vaig riure molt i vaig aprendre'n molt. Amb l'Esther Vera no hem parat de millorar el diari. Llegir i escriure és la meva manera de ser al món.

Acceleració poètica

Fa una setmana celebràvem la Champions i els acampats estaven de festa després d'haver resistit contra els malvats invasors, fossin policies o hooligans . Que lluny que queda, oi? Perquè d'aleshores ençà...

Primavera d'estiu

És juny i ha nevat als Pirineus. "Primavera d'istiu", cantava Salvat-Papasseit. Primavera d'hivern, tenim aquest any. A la porta d'una ermita, un músic jove ha recollit d'un racó un pardal moix, arraulit, i...

Els tres 3% i 'ole'!

Hi ha com a mínim tres 3% en la història recent d'aquest país. Un és el que va fer famós l'expresident Pasqual Maragall, i que ha passat injustament a l'oblit. Ara la crisi no és exactament propícia a...

Aquí no es parla del Barça

Baixo a Borriana, ciutat envoltada de tarongers i polígons industrials, a tocar de Castelló de la Plana i Vila-real. M'hi convida l'ABC, no el benemèrit diari, sinó l'Associació Borrianenca de Cultura,...

Els 'to be or not to be' del PSC

Els problemes del PSC. Primer: el seu to be or not to be etern, o sigui, C o no C . Segon: un aparell tocat i enfonsat, amb la consegüent manca de lideratge. Tercer: com a bona part de la socialdemocràcia...

El sistema no funciona, visca el sistema!

Avui votarem -alguns- descol·locats -tots- per la revolta dels indignats, que han afegit confusió a la confusió. Els indignats ni reformaran el sistema ni el capgiraran: simplement són l'expressió festiva,...

No creuen en res, que ja és molt

Ara que estem privatitzant l'espiritualitat i convertint-la en prosaica autoajuda, tinc un col·lega que especula amb la idea d'escriure un llibre titulat Catequesi impartida per un agnòstic, adreçat als...

Elogi de la ingenuïtat... i de Barcelona

La ingenuïtat és seguir votant a cada convocatòria electoral, és tenir fills, és treballar cada dia com un boig amb alegria, és ser de l'Espanyol a Catalunya, és escriure poesia, és fer un diari en plena...

I els programes? Bé, gràcies

En aquestes eleccions hem d'escollir entre dualitats d'atracció incerta. Ja se sap que l'oferta electoral és un còctel d'imatge, ideologia i sentiment. A cada poble passen coses diverses, però si ens cenyim...

El món després de Bin Laden

Twitter, Facebook i companyia han empetitit encara més el món. Així com hi ha qui ha escrit la història de la humanitat en 300 pàgines -llegiu la Breu història del món d'Enrst Gombrich-, també podem...

De Montserrat Roig a Pilar Rahola

Montserrat Roig tenia la meva edat, 45 anys, quan va morir, aquest novembre farà dues dècades. Jo era aleshores un jove periodista cultural. La Catalunya preolímpica vivia moments d'eufòria. Ella, malgrat...

Els cacics Del segle XXI

S'acosten les eleccions municipals. Divendres comença la campanya. Molt bé. Contra l'opinió general, les campanyes m'interessen. La política m'interessa. I trobo que la política més reveladora és la...

Mourinho Ja no fa teatre

No saben perdre. I mira que comencen a estar acostumats que els bati l'etern rival. Tant, que ni van pair bé l'única victòria de consolació: van acabar amb la Copa del Rei per terra, feta un nyap. Però el...

Sensació de normalitat

Que el Barça perdi entra dins de la normalitat: no podien guanyar sempre. Que per Sant Jordi plogui entra dins de la normalitat: no pot fer cada any, pel Dia del Llibre, un sol radiant . Que estiguem en...

Una mentida preciosa

Dalt del tren. Al pas per Girona, un nen mira per la finestra i diu a sa mare: "Mira mama, Sant Jordi: tot està ple de senyeres". N'hi ha un parell, però el nano té ganes de festa. Sant Jordi ja ho té,...

Pla, Villalonga i l'arròs brut

Començo aquesta setmana gran de Sant Jordi, que acaba avui, a Palma, convidat a parlar de l'ARA a la Misericòrdia, on hi trobo Damià Pons, Isidor Marí i altres il·lustres illencs. Al primer dinar, ja...

Xat entre Maragall i Unamuno

Som a l'Any Maragall. S'acaba d'inaugurar l'exposició central dedicada al poeta, al Palau Moja de la Rambla de Barcelona. Si hi aneu, hi trobareu un curiós xat entre Joan Maragall i Miguel de Unamuno, fet a...

Preston i els seu amics

Avui la Sílvia Marimon, a qui devem en bona part l'ARA de la República de què hem gaudit aquesta setmana, ens explica amb pèls i senyals el monumental estudi de Paul Preston sobre la política franquista...

L'avi que no vam conèixer

De l'oblit a la mitificació hi ha un pas. És molt fàcil distorsionar, en positiu o en negatiu, el que no coneixes. El president Francesc Macià és una figura tan mítica com desconeguda. És una figura...

Frustració?

Ales eleccions al Parlament de fa quatre mesos l'aleshores partit de govern i avui principal grup de l'oposició, el PSC, va rebre 575.233 vots. A les consultes pel dret a decidir han acabat votant, després...

Independents I eterns, ves per on

L'amable lector de l'ARA es despertarà avui amb dos deures importants: anar a votar (tinc en molt alta estima els ARA-addictes i els faig tots ciutadans conscients que la democràcia es construeix dia a dia,...

Jugant amb un oficial de l'exèrcit espanyol

¿Ha sortit vostè mai al carrer a empaitar ciutadans, a demanar una firma per una campanya, a vendre un número de la rifa per finançar alguna causa justa? A Catalunya, país amb una notable densitat...

La nova moral d'Irene Rigau

La sociòloga Marina Subirats diu a L'Avenç que en la grisa Catalunya franquista a ella la va salvar l'Escola del Mar, un oasi on va sobreviure l'esperit de la pedagogia republicana: "La responsabilitat...

Diu que anirem tan bé

Artur Mas se'n va a Madrid, li compren el polític liberal i fan veure que no escolten el president ofegat econòmicament. L'endemà el seu entranyable conseller d'Economia, que no sap com sortir del...

Felicitats, Sr. Manent

Durant la segona meitat del segle XX, el catalanisme cultural d'arrel noucentista i pàtina cristiana ha tingut dos insignes resistents que eren en totes les salses, homes de lletra, incansables treballadors...

El 10-A i la 'santa aliança'

La crisi ens posa a prova i tensa els nostres desitjos i voluntats. Ara mateix, damunt el tauler nacional hi ha dues vies de recerca d'una sortida airosa: la de la il·lusió popular i la de l'ordre...

Innocent no és el contrari de culpable

En la teoria de la guerra justa, el concepte d'innocent s'aplica als no-combatents: els civils que no intervenen en l'activitat bèl·lica han de ser respectats pels exèrcits en lliça. Com diu Michael Walzer,...

El drama japonès I els nous artesans

Al Japó l'esperit col·lectiu està per sobre de l'individual. Ho viuen des de petits a l'escola: a l'aula, els nens aprenen que només poden parlar si tenen alguna cosa a dir més interessant que la que ja...

Els meus estimats Castellans

Qui més qui menys, tots tenim els nostres castellans, més o menys semblants als que van alegrar la infantesa de Jordi Puntí a Manlleu, tal com explica al seu nou llibre, en què ha arrodonit els articles que...

La fi de l'autoengany

La vida és imperativa. I la natura encara més. Ens empeny, ens arrossega. Una vegada més hem despertat bruscament del miratge científic i tecnològic. L'automatisme de llevar-nos cada dia i encendre el llum...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 42 | 43 | 44 | 45 | 46 | Següent >