ELS DIES RABIOSOS DE L’ÒSCAR IDEESNOIRES

CAPÍTOL 31

Els veïns surten amb la Maire a tot gas

“Tapeu-vos el cap amb això abans de pujar al cotxe. No són mascaretes, però és el que hi ha”, va dir la Lleona traient de la bossa uns Panty Dusen, que va repartir entre els seus companys. Quan la Maire va frenar l’Astra a l’altura del grup, els va mirar amb desaprovació, però també va saber mostrar-se condescendent, ja que l’experta en fugides d’edificis era ella, i aquests pobres desemparats no eren més que un grapat de subscriptors de la HBO espantats enmig de la nit. “Vinga, pugeu de pressa, que em segueix la pestanyí ”, els va dir obrint la tanca de les portes. Era veritat que la Maire s’assemblava molt a la Pamela Anderson i no sols de cara. La llum blava d’una patrulla de la Guàrdia Urbana va començar a acostar-se amb el seu giravolt amenaçant. I així, la Maire va trepitjar a fons l’accelerador, i vist i no vist creuaren la Meridiana a tot gas. “D’això el pare en deia passar por el turbo ”, va dir la conductora saltant-se tots els semàfors.

“On anem?”, va preguntar el senyor Bonastre. “Tot ho vols saber, mira que ets xafarder”, li va respondre la dona guaitant pel retrovisor les cares de l’Òscar Ideesnoires i dels seus amics, deformades per les mitges. L’home sense cap portava el cap a la falda, perquè amb els cops de volant que donava la conductora li queia tota l’estona. “Us fa res que fumi? Bah, com que porteu els nassos tapats no crec que us faci res el fum”, va dir la Maire i, deixant anar una mà del volant, es va encendre un cigarret de picadura. Els viatgers fugien de la ciutat travessant una llarga extensió de polígons industrials. Aquella foscor embolicava els carrers deserts. El treball és un dels més vells dinosaures i quan es fa present ho omple tot. Res no pot existir fora de la seva veritat però, si se’n va, només deixa buit i més buit. Per tal raó, tothom qui ha conegut de prop el treball se’l troba davant els nassos sempre que es desperta hi sigui o no hi sigui. “Estarem conduint tota la nit i després vindrà la meva germana, la Llobarra, per ajudar-vos en la segona part de l’operació”. El senyor Bonastre es va treure la mitja del cap perquè s’ofegava i va bufar amb alleujament. “Doncs encara en tenim per una estona de cotxe!”, li va engegar. “Les coses comencen però mai no se sap quan acaben”, va dir la Maire amb el cigarret a la boca, i va afegir: “Si voleu us explico la meva història. No és gaire llarga. Però he vist món”. Ja feia temps que l’Astra havia deixat enrere la patrulla de la Urbana. El millor de no anar enlloc és que sembla que hi ha salvació.