El gitano, el sol i la lluna

Mediaset continua premiant Los Chunguitos. Van fingir expulsar-los de GH VIP pels seus comentaris homòfobs i racistes. Però ara són uns dels protagonistes d’un nou programa que emeten a Cuatro. Gipsy Kings és un docu reality que segueix la vida quotidiana de diverses famílies gitanes. Té certa semblança amb el Palabra de gitano que ja va emetre la mateixa cadena, però si bé en aquell espai tocaven temes transversals (casaments, funerals, tradicions...), aquí personalitzen en els individus de cada clan. Si Palabra de gitano ja va rebre protestes d’associacions gitanes perquè estereotipava la conducta de la seva ètnia, amb aquesta nova versió s’enfilaran per les parets perquè és molt més grollera i poca-solta. A Gipsy Kings els gitanos són tractats com una espècie a part i queden retratats com a personatges còmics, excessius, materialistes i superficials. La sintonia del programa, de fet, aclareix a ritme de flamenc: “Somos gente decente que se esfuerza por vivir”. Aquesta necessitat d’anunciar-ho tan ràpidament evidencia, justament, un prejudici que orienta a pensar tot el contrari.

Los Chunguitos a la tele fan pena i vergonya aliena. Però a Gipsy Kings no hi surt ningú amb un comportament que generi empatia. Tots motiven la burla de l’espectador ensenyant les seves mancances intel·lectuals. Se’ls mostra com a éssers involucionats.

Hi ha una escena en què un gitano diu a la càmera: “Hace poco supe que había sol y luna. Creía que el sol y la luna eran lo mismo. Creía que por la noche se ponía de una forma y de mañana de otra”. I explica que ho va descobrir un matí que es va llevar d’hora i va mirar al cel. I es va adonar que en una banda hi veia el sol i a l’altra encara hi havia la lluna i no entenia com podia estar veient les dues coses a la vegada. Enmig d’un programa llarguíssim carregat de bajanades, tòpics i conflictes teatralitzats, és l’únic instant que té una poètica curiosa. Un home adult explicant com una revelació la sorpresa que li va provocar descobrir que la lluna i el sol eren diferents. La llàstima és que el programa t’ho mostra amb una mofa subliminar i covarda. A més, el programa ofereix escenes en què l’espectador intueix que no hi ha un pam de net i els protagonistes semblen de currículum dubtós, però t’ho venen com un simple divertiment de pallassets simpàtics. La part més fosca tampoc hi és. Gipsy Kings és pur espectacle que s’aprofita de les ànsies de protagonisme dels implicats. Però té poc de documental i encara menys de realitat.