Santi Fondevila

Santi Fondevila

Una generació 'ni-ni' maltractada i conformista

Després de visitar el món dels homes grans sense horitzons a l'esplèndida Els jugadors , Pau Miró gira la mirada vers la joventut dels nostres dies a Un refugi indie . Els personatges que imagina l'autor...

Petita radiografia d'un Liceu encarcarat

El conseller de Cultura en funcions, Ferran Mascarell, va dir ja fa uns mesos que el Gran Teatre del Liceu necessitava redreçar la direcció. No s'ha fet gran cosa en aquest sentit i potser el que s'hauria...

Brussel·les desvia el rescat bancari cap a la cultura

Per fi Brussel·les s'ha adonat de la situació de la cultura al país (encara Espanya) arran de la crisi econòmica i de les retallades que, estimulades des de la mateixa Unió Europea, s'han produït, s'estan...

Una esplèndida Carmen Machi és Helena de Troia

Miguel del Arco visita el món hel·lènic en un text escrit per a Carmen Machi, convertida en Helena de Troia. L'autor s'acosta a la mítica figura per respondre a dues preguntes. Qui era en realitat Helena de...

Desdeny de CiU i PP a la iniciativa de la societat civil sobre cultura

Això de la classe política és cada dia més difícil d'entendre. I no em refereixo al seu llenguatge sovint estèril per reiteratiu, sempre farcit d'interpretacions interessades, sinó també als seus...

Cultura i política: moltes paraules per no res

La cultura no és cap de cartell en cap dels programes electorals, siguin quines siguin les eleccions de les quals es tracti. ¿S'imaginen un polític que fes servir el futur per dir: "Crearem més cultura i us...

image-alt

Íntima degustació dels relats de Miquel Àngel Riera

No serem nosaltres qui reivindicarem la literatura de Miquel Àngel Riera, ni la qualitat de les obres d'Iguana Teatre que de tant en tant arriben a Catalunya. La nova coproducció de la companyia balear fa...

El retorn de Juanjo Puigcorbé i els nous nazis a Grècia

Un actor que fa de crític. Juanjo Puigcorbé ha tornat als escenaris dinou anys després. I ho ha fet en una obra de Juan Mayorga, Si supiera cantar, me salvaría. El crítico , en la qual interpreta Voloida,...

image-alt

Una gran comèdia

Precedit de l'èxit a França i de la versió de cinema, El nom ( Le prénom ) arriba al Teatre Goya amb una excel·lent versió de l'hàbil Jordi Galceran i una direcció impecable de Joel Joan. Jo diria que...

La gran paradoxa de les arts escèniques

Els mals presagis es confirmen. Els temors dels empresaris d'arts escèniques s'han complert. Un important productor em comentava fa poc que la davallada és notable a Barcelona i encara més a Madrid. Tot i...

De la pintura per a cecs al teatre polític dels maies

Quadres per tocar. Tura, de catorze mesos, va entrar a l'estudi del seu pare, pintor, i els seus ditets van recórrer un dels quadres amb relleu experimentant sensacions davant la mirada sorpresa del...

L'ONU de les arts escèniques

La vida de Steve Jobs, al teatreSteve Jobs és una icona del món contemporani. Però qui era el fundador d'Apple? El nord-americà Mike Daisey va contestar a la pregunta a Agonia i èxtasi de Steve Jobs , una...

Mig segle de la Schaubühne i Galceran fent les Amèriques

50 anys del cau d'Ostermeier. Nascuda com a sala privada i amb el nom de Schaubühne am Halleschen Ufer, va acollir la primera representació el 1962 amb Das Testament des Hundes oder die Geschichte der...

Del rerefons de les estadístiques i les mentides governamentals

L'altra cara de la moneda. L'última temporada teatral ha sigut estadísticament un èxit, malgrat la crisi. Han llegit en aquestes pàgines l'augment d'espectadors i de recaptació: un 8% més de públic, fins a...

image-alt

Aiguabarreig de sensibleria

Avui que els cos de bombers o un equip esportiu femení faci un calendari eròtic per recaptar fons no és cap novetat. Però sí que ho va ser que el 1999 unes dones, ja grandetes i membres de l'institut de la...

Brams i estratègies contra l'agressió impositiva

Extremadura embolica la troca. Bona l'ha fet el senyor José Antonio Monago sortint en defensa d'un IVA reduït del 13 per cent per a la cultura a l'autonomia que presideix. És de suposar que el senyor Monago...

Del futbol, la guerra de l'IVA i una recomanació teatral

A la fi una bona notícia. Això pensa Oberon. S'han acabat els partits de futbol en obert els dissabtes a la nit del Barcelona i el Madrid. Pensant en positiu, aquesta mesura podria animar la gent a sortir a...

L'espai 'underground' d'Arnau Vilardebó

L'espai. Baixo per Torrent de l'Olla, giro pel carrer la Perla, continuació de Montseny, on hi ha el Lliure. Uns metres a l'esquerra, al número 11, una porta vermella i, damunt, un rètol: Ruqueria Querubí....

De com ha canviat la venda d'entrades i una història d'estiu

El fenomen del 'ticketing'. Ja fa molts anys que els teatres van pactar amb aleshores Caixa de Catalunya un canal de venda telefònica (Tele-Entrada) que poc després es va traslladar a internet. Sens dubte...

Daulte i Bernhard: seguim els passos de dos grans creadors teatrals

Què se n'ha fet de Javier Daulte? Ja han passat deu anys des que vam descobrir un director argentí que presentava una historia de zombis al Festival de Sitges 2002. Des d'aleshores Javier Daulte (es...

La Constitució, la cultura i la societat que volem

Els deures de l'Estat Els deures de l'Estat. La Constitució espanyola del 1978, filla de la Transició, estableix uns drets i, esclar, uns deures, per als ciutadans. L'administració de l'estat espanyol...

Un moment a la vida de dos grans homes de teatre

Un escenògraf català que fa les Amèriques Joan J. Guillén, escenògraf, figurinista i caricaturista durant molts anys a la premsa diària, col·laborador habitual de Comediants i Medalla d'Or en figurinisme de...

La gran jugada de Sergi Belbel i els equilibris de Lluís Pasqual

Un cop d'efecte al TNC Sergi Belbel ha guanyat la partida per molt poc. En un article d'aquesta columna de fa unes setmanes deia que el repte del nou director del TNC seria donar l'alternativa als autors...

Recitant clàssics al Bocaccio

Paco Morán va tenir allò de què molt pocs intèrprets poden presumir. I no és un premi. És el seu públic. Va aconseguir, amb la seva gestualitat, els postissos i la simpatia, establir-hi una complicitat...

Un artifici molt ben presentat

Va ser amb Calderón de la Barca i aquella accelerada i vitalista versió de La vida es sueño amb el que Calixto Bieito va començar l'ascensió al cel dels grans directors internacionals. Bieito ha volgut...

Un amable i divertit retrat de Barcelona

No resulta fàcil copsar en un seguit d'imatges, de sons, de personatges, la història d'una ciutat. Joan Ollé aquesta vegada ha deixat de banda les limitacions del text escrit, ja sigui Pla o Beckett, per...

Per saber què passa en el món escènic haurem de viatjar

La crisi i els teatres públics Una de les coses que la crisi s'ha endut de les programacions dels teatres públics de Barcelona són els espectacles internacionals. Ai, els vells temps!, tot parafrasejant...

Tenim grans companyies de teatre de carrer al nostre país?

On som i on anem. Com està el teatre de carrer el nostre país? Segur que hi ha tota mena d'opinions i l'existència de la Fira Tàrrega de teatre al carrer, amb 30 edicions, ens podria indicar que força bé....

image-alt

Intolerància contra humanisme

Coincideixen en la cartellera dues obres sobre la pederàstia. Una, El principi d'Arquimedes , del jove Josep Maria Miró i Coromina, a la Beckett, i l'altre del consagrat dramaturg i cineasta John Patrick...

Del sexe i les classes socials

Què passa quan un autor agafa un clàssic com La senyoreta Júlia (1888), d'August Strindberg, i li canvia el context històric i geogràfic? El britànic Patrick Marber va respondre a la pregunta amb una...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | Següent >